Si hi ha alguna banda de metal que pot aspirar al tron del rock d'estadis d'aquesta era, són els suecs Ghost (o més aviat la banda liderada per Tobias Forge, l'anti-Papa Emeritus, i la seva banda de Necròfags sense Nom, que vindria a ser la traducció de Nameless Ghouls). L'ascensió de Ghost ha sigut sostinguda, sense pausa, i ara la corba puja cap amunt: de teloners d'Iron Maiden o Megadeth a estrelles del hard-rock que han aconseguit capturar l'atenció dels vells metalers i del jovent: agermanen les entre 17 i 47 anys, per dir alguna cosa.
I la veritat és que escoltant el seu nou disc, 'Impera' (2022), número 1 a Estats Units, Alemanya, Suècia, i fins i tot Espanya (li va fotre la cartera a C Tangana dos dies), ho entenem. Allunyats de la temàtica satànica dels seus inicis, 'Impera' parla de l'ascensió i caiguda dels grans imperis. I tanta pompa es correspon amb un embolcall musical èpic, però alhora digestiu: un aliatge de rock radiofònic amb tornades irresistibles i cert aire a musical de Lloyd Webber, on els Queen més durs i els Def Leppard més melòdics no amaguen que els agrada Abba. Cançons com 'Kaiserion' podrien anar a Eurovisió i ho petarien. Si sumem a això una teatralitat que recull el millor d'Alice Cooper amb una estètica deutora del black metal nòrdic i l'steampunk, ja ho tens: un fenomen musical de masses sense autotune.
