Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Hidrogenesse entrevista Doble Pletina (i viceversa)

Hidrogenesse entrevista Doble Pletina (i viceversa)

Després de publicar junts el senzill 'Nada', proposem als dos grups de pop barcelonins que ens facin la feina

Hidrogenesse versus Doble Pletina
© Mar Ordóñez
Per Marta Salicrú |
Advertising

Sortien d’un concert de Papa Topo quan Hidrogenesse van tirar la canya a Doble Pletina. Els havien hagut de donar carabasses quan els Pletina els havien demanat un 'remix' per al seu anterior disc, 'De lo concreto a lo general' (2013), i 'Así es como escapó' (2016), l’últim, agradava tant al duo que Carlos Ballesteros i Genís Segarra volien fer-ne alguna cosa. El resultat, un single de vinil en què refan junts 'Nada', cançó inclosa a l’àlbum. Aprofitem l’avinentesa per demanar-los que s’entrevistin els uns als altres.

Camera

Hidrogenesse: Quin personatge dels Peanuts seríeu?
Doble Pletina: El Jaume, el Pig-Pen; el Marc, el Charlie Brown; el Jordi, l’Schroeder; la Laura, la Sally, i la Francina, el Linus.

D.P.: Muntem un sopar temàtic per a 20. Com ens ho fem perquè sigui un èxit?
H.: És impossible que una cosa així surti bé. A no ser que el tema sigui 'Solidaritat en temps de precarietat', i que tothom hagi de portar-se el menjar i el beure. Només haureu de parar la taula i encendre unes espelmes. Tothom en quedarà satisfet.

D.P.: Tenim cinc dies de vacances. On anem? Què hi mengem? Quins llocs pintorescos visitem? Quins souvenirs comprem?
H.: Heu d’anar a Roma. No heu de comprar cap 'souvenir'. Heu de menjar carxofes. No anéssiu pas als Museus Vaticans. Podeu anar als Capitolins, però no cal. N'hi ha prou amb passejar, de tarda, amunt i avall. Un consell extra: no se us acudeixi pas agafar una pedra d’aquestes amb les que fan els carrers. Es diuen 'sampedrino' i us donarien problemes a l’aeroport.

H.: Per què no feu servir guitarres elèctriques?
D. P.: Es podria parlar molt sobre la dictadura de la guitarra elèctrica en el món del pop, però en aquest cas es tracta senzillament de que a en Marc li agrada tocar amb cordes de niló.

D.P.: Hem d’anar a una gala benèfica. Com ens vestim?
H.: Ningú amb xandall ni amb frac. Mai de negre. Són més importants la perruqueria i el maquillatge que el vestuari.

H.: Per què hi ha un glaçó desfent-se a la portada d''Así es como escapó'?
D. P.: Segons la Cati Bestard, fotògrafa, primera bateria de Doble Pletina i ideòloga de la portada: "La idea del glaçó a la portada és producte d'una investigació visual –i bastant abstracta– sobre alguns dels conceptes que es repeteixen al disc, com són el pas del temps, les crisis existencials o la necessitat de reinvenció i de novetat. Vaig pensar que el canvi d'estat de gel a líquid funcionava a la perfecció com a metàfora de moltes d'elles. També penso que es pot relacionar a la idea de 'Así es como escapó', gràcies a la fluidesa d'estats. El fet de que el gel estigui posicionat al límit del requadre vermell fa que sembli que surti d'ell i que estigui desfent-se i escapant-se en forma d'aigua”.
Camera

Advertising