Agustí Fernández és un creador singular, complex i canviant: són aquestes característiques –posades a prova durant anys dedicats al jazz, la improvisació i tota mena d’experiments lliures– les que va valorar la Generalitat en concedir-li, fa unes setmanes, el Premi Nacional de Cultura del 2013.
Tot això va passar quan Fernández feia el que fa sempre: inventar-se coses, com ara el SAI Trio, un projecte on es proposa desmuntar diversos llenguatges com el flamenc, la música contemporània i el jazz, i amb l’ajut del percussionista Ivo Sans –la rèplica rítmica i ordenada al seu piano imprevisible– i la ballarina Sònia Sánchez, que també es marcarà el repte de refer el llenguatge corporal del flamenc amb les seves habilitats per a la dansa contemporània.
L’esdeveniment serà petit, al cicle (In)Fusión Flamenca, que es farà durant gairebé tot el mes de novembre al Centre Cívic Besòs, però també pot ser la llavor d’un projecte més complex i d’una gira més extensa. En qualsevol cas, serà el privilegi de tenir Fernández molt de prop, provant idees noves i arriscant, per no variar.
