[image]
[title]NORD
Com ja va passar en l’edició de l’any passat, el Cruïlla aposta, sobretot, per caps de cartell vinguts del nord, concretament de les illes britàniques. La llista de grups destacats amb lletres grans, l’encapçalen dues bandes icòniques, que van escriure pàgines glorioses en la història del pop del segle XX: Pet Shop Boys i Jamiroquai. Herois del synthpop i col·leccionistes de senzills meravellosos, Neil Tennant i Chris Lowe prometen un concert de hits ballables que formen part de la cultura popular occidental. Com algunes de les cançons que va facturar als anys 90 Jay Kay amb la seva banda: Jamiroquai. Els seus dos primers discos, 'Emergency on planet Earth' (1993) i 'Travelling without moving' (1996), van canviar les regles del joc de la música de ball blanca, movent-se amb comoditat entre l’àcid jazz, el funk i el pop. Tot i que la seva millor època sembla haver passat fa anys, al Cruïlla presentaran nou disc: 'Automaton' (2017). Completen les recomanacions des de la plujosa Britània el cantant Benjamin Clementine, els divertits, però inofensius, Two Door Cinema Club i uns altres clàssics, The Prodigy, també lluny del seu zenit creatiu però capaços d’animar un enterrament.
SUD
No per sobreutilitzada és menys certa la paraula: ‘eclecticisme’, una de les màximes del Cruïlla, que ja des dels inicis ha vestit una programació sense barreres, ni geogràfiques ni estilístiques. Fruit d’aquest caràcter obert i enriquidor, artistes pop de radiofórmula i de l’escena indie comparteixen cartell amb propostes boges com de Die Antwoord. El duet sud-africà compleix la màxima que o els estimes o els odies. Els seus ritmes esbojarrats i espitosos en tenen la culpa. Del continent africà, el Cruïlla en tindrà un altre representant que provoca menys cefalàlgia: Youssou N’Dour, senegalès i divulgador clàssic de la música del seu país al món. El recordareu per aquell vell hit acompanyat de Neneh Cherry (Seven seconds), però si us interessa la música africana segur que us heu parat en la seva enorme discografia (una trentena de discos). També del sud, però en aquest cas de la península Ibèrica, ens arriba Exquirla, el nou i valent projecte de Toundra i Niño de Elche, presentant la seva fusió de flamenc i postrock. Ah, i creuant l’oceà caldrà parar-se a veure Residente (veu de Calle 13) i Los Fabulosos Cadillacs, mites argentins.
EST
Bona part de la classe mitjana del cartell del festival Cruïlla ve d’Europa. Tot i que no hi ha cap grup especialment cridaner, sí que hi trobem noms per descobrir com l’alemany Patrice. La seva música és una mescla eixerida de reggae i soul amb tímids apropaments al hip-hop. Si vols saber a què ens referim, escolta la magnífica versió del clàssic 'Ain’t got no (I got life)' de Nina Simone i el disc 'Life’s blood' (2016). Ben a prop de Patrice s’amaga Parov Stelar, nom de guerra del discjòquei austríac Marcus Füreder. El de Linz té una missió clara i concisa: fer ballar la gent amb el seu house digerible i apte per a tots els públics, també per als que no acaben de congeniar amb la música electrònica. Ve a Barcelona a presentar nou àlbum, 'The burning spider' (2017). Una de les apostes d’aquest any al festival Cruïlla és Dellé, vocalista d’una de les bandes triomfadores de l’any passat: Seeed. El de Berlín es presenta amb un disc editat l’any passat, Neo, amb el qual va debutar en solitari. Si voleu tornar a casa amb nova música per escoltar, l’oferta europea ha comprat els números de la rifa.
OEST
Si mirem a la nostra esquerra, tenim un desert quasi a tocar, els Monegres, porta d’entrada a Saragossa: la ciutat rapera de referència a l’Estat fora de Barcelona i Madrid. La denominació ve donada per ser la ciutat que va veure néixer Javier Ibarra, més conegut com a Kase O, l’autèntic godfather del rap espanyol. El fundador de Violadores del Verso serà al Cruïlla després de penjar el cartell de ‘no hi ha entrades’ durant dues nits consecutives, aquest febrer, a la Razzmatazz. Presentarà el seu esperat disc en solitari: 'El círculo' (2016). Però alcem encara més els ulls fins que la nostra mirada enfoqui a Amèrica, d’on provenen The Lumineers, que arribats des de Denver arrosseguen l’estigma de ser una de les bandes favorites d’Obama i els creadors d’un senzill tan resolutiu com 'Ho hey'. No seran els únics ianquis que trepitjaran el Fòrum, i és que un dels plats forts del festival és el prestigiós Ryan Adams, que arriba a Barcelona amb dos discos nous, Prisoners (2017) i les seves cares B. Un fitxatge de nivell és també el d’Ani Difranco, cantautora i poeta de Buffalo i hereva dels clàssics folk de la brillant escola nord-americana: de Bob Dylan a Woody Guthrie i Pete Seeger.
