La Zowi: "Les dones hem de fer el que ens surti de la figa"

Havia de ser a Barcelona per aquesta entrevista, però està confinada a Granada amb la família (en un moment de la conversa telefònica se sent de fons el petit Romeo, el fill que té amb Yung Beef). De moment ha ajornat al 27 de juny, a La [2], la presentació d’'Élite' (2020), segona i nova mixtape d’aquesta figura del trap espanyol.

Parlar de diners és un tabú per a molta gent, però és un tema molt present en les teves cançons.

Per mi els diners sempre han estat una forma de poder. Mouen la societat sencera, els interessos al món, les relacions, i em sembla important ser-ne conscient. Uso els diners com una arma d’atac al sistema que ens imposen i a la idea que t’ho has de guanyar, que al final no saps si vius per treballar o treballes per viure. Jo faig quatre temes i me’n vaig a Prada, cosa que no hauria aconseguit mai si hagués fet el que em deien.

Com es viu tenint més diners que els teus amics de sempre?

Has de saber gestionar-ho, no convertir-te en una persona fastigosa. És difícil no guillar-te. Intento compartir, en cap moment penso que tot això és per a mi. Si tinc una amiga amb menys diners, soc jo la que pago, ja no les cerveses sinó el viatge. De petita sempre he estat pobra però també he tingut amigues milionàries, perquè mai he vist la barrera social i si vols que vingui de viatge, me’l pagues. A mi ningú m’impressionarà amb diners.

"Uso els diners com una arma d'atac al sistema"

També dius que són una merda.

Són una merda perquè no podem ni imaginar-nos un món diferent. Tot el que fas gira al voltant dels diners, precisament per això hi ha gent molt fotuda, i dir que els diners són una merda és dir que la vida és una merda.

Quin és el sostre del trap?

No ho sé, està molt alt, però tinc molt clar que vull estar en l’underground i encara tinc camí per córrer. Valoro molt la meva llibertat i no vull perdre-la. No vull ser Rihanna, no per falta d’ambició, sinó per elecció.

"No considero que estigui alimentant el masclisme, sinó tot el contrari"

Encara hi ha una reticència social cap a dones fortes que parlen amb un llenguatge dur, del carrer?

Sí, perquè s’espera molt de les dones i al final se’ns acaba donant una responsabilitat més. Jo no faig música feminista, jo faig música. Això no implica que jo no sigui feminista, però no vull que m’atribueixin responsabilitats que no tinc. No considero que estigui alimentant el masclisme, sinó tot el contrari. Les dones hem de fer el que ens surti de la figa. La meva música és provocadora, em dedico a encendre bombetes, a dir coses que no diria a casa meva, però que em surten a l’estudi.

La gent es pren les lletres de manera massa literal?

Es poden interpretar de mil maneres. No és que jo estigui predicant res, és art per a qui el vulgui escoltar. Si no et mola no ho escoltis. Mola ser real, però així puc transmetre coses que no m’agraden, que pitjor és amagar-les. I després hi ha riure’s de la vida, passar-ho bé, ser obert. Què volem?, més repressió, jutjar-nos més? Una altra cosa són les accions, i jo penso que la forma de vida que tinc, la llibertat que transmeto, pot animar moltes dones a ser felices i a prendre les seves decisions.

NO T'HO PERDIS: 50 idees genials per fer a casa