Laetitia Sadier, el crit del silenci

Només Laetitia Sadier és capaç de denunciar la il·legitimitat de les agències de rating, el G20 i els mercats financers per governar les nostres vides i que el resultat soni a easy listening. "Ja n'hi ha prou de la dictadura i la tirania dels diners, volem una democràcia de veritat", canta a 'Auscultation to the nation', tema estrella de 'Silencio' (2012).

És el seu segon disc en solitari després que Stereolab, el grup de pop experimental que va fundar amb Tim Gane a principis dels 90, i amb el qual ja havia combinat la bellesa de la forma amb el contingut polític, entrés el 2009 en hiat indefinit.

"Qui ho diu, que una cançó furiosa s'ha de cridar i s'ha d'acompanyar de música agressiva?", etziba. "I qui ho diu, que si la música és bonica només pot parlar de cors trencats? Jo no, jo sóc lliure! La bellesa de l'art és que confereix llibertat total. Pots experimentar amb la forma i el contingut i redefinir les regles tant com vulguis".

I no té problemes a l'hora de fer cançó protesta a ritme de samba o amb sabor cubà. Però Laetitia no exigeix democràcia perquè cregui que és la seva responsabilitat com a artista. "No crec que els artistes tinguin la responsabilitat de tractar determinats temes", diu. Però admet que en la situació de crisi global, pot ser que cada cop més l'art tracti aquests temes. "Ja no poden ignorar-se gaire més".

Una epifanía
'Silencio' pren el seu nom del que Sadier relata com una epifania, un "pur moment de silenci" que va experimentar en una església de Zamora -d'aquí el títol en castellà- en què se li va revelar la importància del silenci per conèixer-se a un mateix. Ho explica al tema que tanca l'àlbum, 'Invitation au silence'.

"Si ens ensordeix el soroll ens mantenim ignorants del nostre autèntic potencial", diu, i sembla un guru de l'autoajuda. Però pel que fa a conèixer-se a ella mateixa, sap de què parla. "N'he après molt de mi, sortint de gira sola durant tres anys", mentre promocionava el debut en solitari de 'The trip' (2010), un disc més íntim que 'Silencio' en què explorava la pèrdua i el dol.

Ara Laetitia toca en format de trio, el seu format ideal, diu. "Ja estava llesta per tornar a tocar en grup". Afirma, però, que l'experiència de trencar amb Stereolab no va ser traumàtica. "Va ser un pas molt natural, ho vaig agrair". També diu que es mor de ganes de tocar a Barcelona: "És un plaer, perquè la gent sap escoltar el silenci en la música".