Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
La Iaia
@Maria DiasLa Iaia

L’aposta sincera de La Iaia

Ernest Crusats no aplica filtres a les cançons del seu tercer disc, ‘Tornar a ser u’

Escrit per
Jordi Garrigós
Publicitat

En l’etern, i normalment estèril, debat sobre la independència musical, n’hi ha alguns que prefereixen perdre hores inútilment i d’altres que, directament, passen a l’acció. Aquest segon és el cas de La Iaia, que es desprenen de les invisibles cadenes de la indústria per autoeditar-se i produir, ells mateixos, el seu nou disc: Tornar a ser u. “És coherent, rendible i ens ho podem permetre. Que algú et fabriqui un disc és tan fàcil com despenjar el telèfon i demanar-l’hi”, explica Ernest Crusats, veu, guitarra i compositor. El grup vigatà ha necessitat un període de descans després del seu segon àlbum, On és la màgia, per enfrontar-se al repte de fer una gravació “ràpida i visceral” que han controlat en tot moment: “Ho hem fet nosaltres, al local i amb els nostres aparells”.

El resultat és un disc de pop eclèctic i contagiós, que treballa la melodia amb cura i no s’arronsa davant de camins inesperats. “Són cançons que ens agraden i tenen significat pel grup, sí que hi ha una idea del que pot servir i del que no, però tenim clar que hem d’estar en constant mutació”, diu Crusat. Buscat o no, la banda ha seguit inquieta i al·lèrgica a l’immobilisme, com van demostrar en el seu anterior elapé, on van abandonar el folk per decantar-se pel pop més versàtil: “Potser vam perdre un públic que trobava a faltar les cançons antigues, però vam guanyar un altre tipus de seguidors que també ens interessava”, explica el músic de Vic.

Retrats generacionals amb aroma a The Magnetic Fields per 'No sé què fer amb la meva vida' (“tot sembla anar bé perquè no em veus per dintre”), cançons instantànies i meloses ('La millor flor del balcó'), èpica harmònica ('Dissabtes bons') i pop de manual amb cert aire als The Go-Betweens, com a '324'. Un treball que busca i dona respostes i que Crusat ha escrit sense filtres: “L’aposta ha estat fer un disc punyent”, assegura el compositor. Les interpretacions ja són cosa de cadascú, i aquest és, sovint, el plaer més gran d’un orfebre de cançons, veure com l’oïdor és capaç de donar la volta a tot. El disc s’estrena al Festival Vida i al Canet Rock.

Guardar

Guardar

Guardar

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat