[image]
[title]Si us pregunteu per què Maria Rodés, Ramón Rodríguez (The New Raemon) i Martí Sales (Els Surfing Sirles) han titulat el disc conjunt que acaben de publicar al segell BCore 'Convergència i Unió', us equivoqueu de pregunta. Hauríeu de demanar-vos per què aquest tripartit va incomplir la seva promesa electoral i no va fer servir el nom de la formació que governa a Catalunya com a nom del projecte que comparteixen, després que aquest va ser triat de manera democràtica en una votació a Facebook.
"No ens vam tirar enrere, però no vam arribar a un acord entre totes les parts", es disculpa Rodés seriosa. Se li nota que no ho explica tot. "Quan hi ha un segell que fa una inversió és normal que hi hagi certa por que no hi hagi un problema legal", diu Rodríguez, tan aclaridor com conciliador. "No diguis que és normal -etziba Sales, el més punky de tots tres-. Explica les coses sense valorar-les, ni de manera positiva ni negativa". Té el torn de paraula el Ramón: "A nosaltres ens feia molta gràcia, però al segell li feia més por. Així que ens vam decantar per aquest nom tan ensopit i estàndard, i vam titular el disc 'Convergència i Unió'. Tot i així, hi ha gent que ens ha atacat per haver-ho fet".
Rodríguez, que amb The New Raemon té públic a tot Espanya, ens explica als tres -la Maria i el Martí no en tenien ni idea- que hi ha qui l'increpa a les xarxes socials per haver posat a un àlbum el nom d'un partit amb el qual no combreguen. "La gent no té sentit de l'humor. No han entès l'acudit". "L'hauríem d'haver titulat Partit Nacionalsocialista -deixa anar Sales-. Suposo que haurien entès que no som nazis. O potser no". "Fèiem broma que si fem un altre disc li posarem Alianza Popular", afegeix Rodés, sabent que vés a saber si en faran un altre. "Nosaltres som convergència i unió, en sentit literal. Volem tornar el significat a aquestes paraules tan nostres que ens han usurpat", fa el Martí, com si fes un míting. Els altres dos, l'aplaudeixen.
L'afegitó
A la portada de 'Convergència i Unió' surten tots tres al voltant d'una taula rodona, dibuixats per la il·lustradora barcelonina Carmen Segovia. Però el que la coberta no revela és que un dels tres convidats es va afegir més tard a la festa. "La Maria i jo fa un parell d'anys que dèiem de fer un EP -explica el Ramón-. Ella estava treballant en el seu últim disc ('Sueño triangular', 2012), jo en el meu ('Tinieblas, por fin', 2013), i com que coincidíem a l'estudi del Santi García -Ultramarinos Costa Brava-, vam començar a treballar-hi. Però les cançons que vam fer ens van agradar tant que jo me'n vaig quedar una per al meu disc i ella una altra per al seu, i es va desmuntar l'EP".
Un cop Ramón i Maria van tenir els discos respectius llestos van reprendre la idea de treballar junts, "però a mi em feia molta mandra fer lletres", admet Rodríguez. I aquí és on entra Sales, que no va fer com el convidat de pedra, que ve a sopar quan no se l'espera.
"La història de com ell va caure a la xarxa del que jo escric és curiosa", explica el Martí, que, a banda de veu dels desapareguts Surfing Sirles, és escriptor i poeta. Els Sirles no tenien equip propi i, com a agraïment per deixar-los un amplificador en un festival on van coincidir l'estiu passat, Sales va regalar a Rodríguez un exemplar del seu recull de relats Dies feliços a la presó (Empúries, 2007). "Al cap de res el Ramón em va enviar un missatge dient-me que li havia molat molt, i suposo que li deuria quedar la llavor al cap que aquest sonat que té un peu en la música i un en la literatura potser li escriuria les lletres que tanta mandra li feia escriure".
"La Maria també es trobava amb el mateix problema -afegeix Rodríguez-. Com que els nostres discos eren tan recents, estàvem una mica secs. I incloure el Martí com a director líric era interessant per fer una cosa diferent", ja que ells dos ja havien compartit taula i escenari en ocasions anteriors.
Lletres explícites
La presència de Sales es fa sentir en les lletres, encara que no les signi totes: també s'ha encarregat de seleccionar versos d'Enric Casasses ('Guerres i amagatalls') i Núria Martínez-Vernis ('Taxidèrmia'), i prosa de Pere Calders ('La visita') i l'Antic Testament ('Eclesiastès'). L'home que amb els Sirles ha cantant trobades sexuals amb taxistes i estibadors de port ha posat a la boca del Ramón i la Maria les lletres més sexualment explícites que han cantat mai.
Rodríguez està encantat de posar veu al "polvo en un sex-shop" entre dos homes referits com a divinitats olímpiques -"a mi ja m'agrada, cantar-la", fa amb un somriure murri-, i Rodés gairebé fon el CD quan murmura "vull follar amb tu" a 'Jo no vull ser un cactus'. "La sexualitat explícita la dóna el rotllo CiU, sobretot el sector Unió, que van de putes sempre", riu Sales. "És veritat que normalment som més críptics -admet Rodés-. Respon a buscar un contrast entre una lletra més explícita i una veu més dolça o una melodia més lírica". "La gràcia d'aquestes cançons, amb aquesta manera de cantar, maca i lírica, és que hi ha un contrast xulo entre el to i les lletres -explica Martí-. Eclesiastès descriu la fi del món, 'Taxidèrmia' -on amor i momificació es confonen- és bastant foscota... Això sí que era buscat".
Autoria embolicada
Entaulats a la portada, els seus sòsies il·lustrats estiren tres cordills lligats amb un nus al mig de la taula. Si cada un no fos d'un color diferent, més enllà del nus seria impossible saber quin és el cordill de cadascun. I amb les cançons passa una mica el mateix. "Ens agradava molt la idea de l'autoria difosa, que s'hagi creat aquesta barreja total, d'allioli".
Van lligar-lo a Cadis, a l'estudi del productor Paco Loco al Puerto de Santa María, una mena de paradís per als músics -Mishima hi han gravat els tres últims discos-, que Ramón, Martí i Maria descriuen gairebé com una casa de colònies. "Tothom va aportar una sèrie de materials, i amb el clima a l'estudi del Paco, que és molt important perquè ser allà és una gran experiència, vam veure com es podien coure els ingredients". "Com que cadascú té el seu projecte, en aquest podíem estar més relaxats -afegeix Ramón-. Al disc hem convergit i ens hem unit per fer-lo sense cap mena d'aspiració, a veure què en sortia. I al final n'ha sortit una cosa molt maca".
LA GRAVACIÓ
Van enregistrar el disc durant una setmana de treball de sol a sol amb el productor Paco Loco al Puerto de Santa Maria, aïllats de tot i de tothom. I al vespre obrien una ampolla de vi i xerraven de què farien l'endemà.
ELS CONVIDATS
Clara Vinyals (Renaldo & Clara) signa la lletra i fa els cors d'un dels temes, i Ricky Falkner (Standstill, Egon Soda) i Lluís Cots (Madee) fan les bases rítmiques. Marc Clos (Nueva Vulcano, Jordi Savall) és el multiinstrumentista a l'ombra.
