Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Miqui Puig: "Seguim aquí, empenyent, però no des de la primera línia”

Miqui Puig: "Seguim aquí, empenyent, però no des de la primera línia”

Amb les cames marcades per anar en bici i per la carrera de cantant d'amor, publica ‘Escuela de capataces’ (2017) amb la seva Agrupació Cicloturista. Seiem amb ell a la barra perquè ens en parli

Escuela de capataces
© Maria Dias Miqui Puig
Per Marta Salicrú |
Advertising

Miqui Puig té “les cames marcades d’anar en bicicleta”. Per això publica el seu nou àlbum, 'Escuela de capataces' (2017), sota l’Agrupació Cicloturista Puig, un nom que fa referència al treball en equip –les melodies les ha coescrit amb Marc Botey, aliat des de Los Sencillos– i que serveix de declaració d’intencions. “A la portada nosaltres som al darrere de la barrera, mirant com els ciclistes s’esforcen. És un projecte d’anar-ho a fer molt bé i molt bonic, però sense l’obsessió d’estar a primera divisió. Seguim aquí, empenyent, però no des de la primera línia”.

Perquè Miqui Puig, cantant d’amor des del 1968, té les cames marcades: per l’àlbum 'Impar' (2008), per exemple, o per la seva aliança amb l’Original Jazz Orquestra del Taller de Músics, dos projectes que no van rebre prou cas. Així que es va refugiar a la barra radiofònica de la bodega 'Can Tuyus' fins que La Xarxa la va tancar. I és des d’aquesta barra que pren forma el nou projecte, “amb un paio madur que observa, que busca un pla cap on fugir. Sóc jo i el meu univers”.

Com si fos el 1984
Pel que fa al so, Puig “volia el 1984”, any en què es van publicar molts dels discos que l’han marcat. Afirma que la revisió dels 80 s’ha centrat en el pop amb sintetitzadors. “I a mi em venia de gust fer-ne una revisió crua”, bastida, com a “coartada artística”, sobre un quartet, “sense metalls”, com els que li agradaven aleshores: “Bandes molt pobres que anaven a l’estudi pocs dies i que amb els quatre recursos que tenien t’explicaven històries”.

L’'Escuela de capataces', inspirada en un edifici de León, és “un lloc amb personatges on passen coses”, tres cançons al bar i les altres als voltants. I al nou àlbum de Miqui Puig, “un 'Casualidades' –el seu debut en solitari del 2004– més madur”, s’hi va a seure a la barra per beure sense set i escoltar històries com aquelles del 1984. “Escriure és la meva passió, i si no ho faig és perquè tinc amics que ho fan tan bé que em fa por”. Sí que ho fa: però ell escriu cançons.

 

Advertising