Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Tot el que no us podeu perdre del MiRA 2013

Tot el que no us podeu perdre del MiRA 2013

Un resum del millor de la tercera edició d'aquest festival de techno per gaudir també amb els ulls

The Haxan Cloak
Per Javier Blánquez |
Advertising

El MiRA Festival es diu així perquè se'n gaudeix tant amb la vista com amb l'oïda i els peus: és un diàleg entre la música electrònica d'avantguarda i les últimes tendències d'art visual generat per ordinador i integrat en el discurs en viu. Amb aquesta premissa, i sempre avançant a poc a poc, arriba a la tercera edició amb un cartell més ambiciós que mai, amb els següents plats forts.

Panda Bear
Dissabte 16. Fabra i Coats

Està a punt d’editar el nou àlbum en solitari, aprofitant que la seva banda mare, Animal Collective, està ara mateix en un recés. Serà una exclusiva en tota regla per comprovar per quins camins es mou ara Noah Lennox, tot i que s’intueix l’habitual deformació dels patrons del pop amb sons atmosfèrics amb un toc psicodèlic força desconcertant.

The Haxan Cloak
Divendres
15 Fabra i Coats
De l’última generació de productors electrònics fascinats amb la foscor més penetrant, l’anglès Bobby Krlic n’és un dels més destacats, sobretot gràcies a Excavation (2013), exploració a pulmó lliure per l’electrònica més gelada i esgarrifosa que s’està fent ara mateix. Sons repetitius, ecos, textures de les que inquieten: promet ser una experiència inoblidable.

Baths
Divendres 15. Fabra i Coats

Will Wiesenfield és un dels productors més originals del nou pop electrònic sentimental. El debut Cerulean (2010), encara tenia una connexió amb els ritmes de hip-hop còsmic, però a Obsidian (2013) canta més, amb més convicció i resultats molt més atractius. Pop sintètic per a gent amb el cor tendre.

Stellar Om Source
Dissabte 16. Fabra i Coats

Christelle Gualdi, francesa, va ser una de les artistes més originals del petit boom de dones aficionades als sintetitzadors que exploraven espais còsmics. Però va fer un gir cap al techno, i el seu nou àlbum, Joy mile one (2013), ens la mostra viatjant per territoris més clàssics –house de Chicago, el so de Detroit– i més punyents. Una joia per a puristes.

μ-ziq
Dissabte 16. Fabra i Coats

Mike Paradinas és una institució de la música electrònica abstracta amb més de 20 anys de trajectòria, diversos àlbums clàssics del que es coneix com a IDM –música de ball complexa– i un segell, Planet Mu, encara a l’avantguarda de les tendències més arriscades. Vindrà, punxarà música d’una entremaliadura rítmica al·lucinant que només té ell, i triomfarà.

The Field + Letherette
Dissabte 16. Razz Clubs. The Loft

The Field és un dels plats forts del festival: el suec Axel Willner és un mestre de l’hipnotisme techno. Treballa amb repeticions que fan entrar el públic en una dinàmica obsessiva. Letherette són molt més bàsics: house, pop i dubstep en la justa mesura per no fer-se complicats i mantenir el ritme i la sudoració.

Sophie
Dissabte 16. Fabra i Coats

Té nom de dona, però és un home amb dos EP publicats fins ara que apunten cap a un tipus de so amb un component futurista –ritmes trencats, harmonies insòlites, una manera de cantar extraterrestre– i també un punt sexual, perquè l’origen de la música de Sophie és el funk clàssic, que ell transforma en una estructura que més aviat sembla una orgia d’idees boges.

Kresy
Divendres 15. Fabra i Coats

És un dels productors espanyols amb més projecció del moment. Ve d’Astúries i està protegit pel segell barceloní Hivern, on ha estat publicant un material que busca inserir melodies etèries en un context house. El seu discurs és similar al cap del segell, John Talabot, però amb uns acabats més crus i intensos.

Advertising