7 discos que has d'escoltar per estar a l'última

L’estrella britànica no s’ha arrugat davant del confinament i ha entregat el que serà, de ben segur, un dels discos de l’any. El seu pop ballable amb ressonàncies dels 80 (hola, Madonna!) sona com un raig de llum en plena crisi global. És d’aquells discos en què tot s’aprofita: onze cançons, onze hits. Els escèptics us diran que sona a cosa coneguda, però jo us diré que despertar-se aquests dies amb 'Don’t start now', 'Physical' i 'Good in bed' és fins i tot necessari. -B.D.

Childish Gambino és l’alter ego de Donald Glover, a qui potser coneixereu com a creador i protagonista de la sèrie 'Atlanta' o potser per l’impactant vídeo de 'This is America', que va donar la volta al món el maig del 2018. Ara publica el seu quart àlbum d’estudi, un disc que no es deixa atrapar fàcilment, però que inclou moments brillants, especialment quan el raper deixa anar la seva vena Prince. Doneu-li temps perquè acabi d’explotar als vostres equips. - B.D.

La cantant, pianista i compositora de Sabadell obre una finestra que ens convida a saltar al seu petit univers fet de folk delicat i aires onírics que ens recorda la millor Joanna Newsom. 'Microcosmos', basat en la maternitat, ens embolcalla com un bosc encantat esculpit amb l’ajuda de les textures que aporten la guitarra de Santi Careta, els teclats de Laia Vallès i, a 'Andròmeda', de les atmosferes creades per la percussió d’Edi Pou (Za!) i el violí de Sara Fontán. - B.D

La rapera de Nova York s’ha despenjat aquest 2020 amb dos discos esplèndids, que funcionen com el yin i el yang d’una de les rimadores més imponents dels últims anys. El primer és funky i lluminós, amb peces tan enganxoses com 'Sugar honey iced tea (S.H.I.T.)'; el segon, més fosc, amb cançons retorçades com 'Welcome to the circus' i fins i tot terrorífiques com 'Crazy house'. Nokia deixa enrere la producció underground de hits com 'Bart Simpson' i 'Tomboy', que l’havien convertit en icona de culte –feminista i LGBTI+–, i salta a primeríssima divisió. - B.D.

L’inici del nou treball de Bad Bunny és magistral. Un so de Casiotone fa la melodia de 'Garota de Ipanema' i, travant-la amb un 'beat' senzill i gruixut, el porto-riqueny pareix una cançó nova de trinca que marca l’enginyosa estètica minimalista del disc. 'YHLQMDLG' (cal llegir 'Yo hago lo que me da la gana') és un àlbum despreocupat, que convida a la festa. I no és un disc que t’expulsi, com podrien fer-ho les produccions més dures de trap i reggaeton. Com ja va demostrar en el seu aclamat debut 'X 100PRE', Benito Antonio Martínez Ocasio ha estat capaç d’obrir el gènere al públic poc acostumat, amb sonoritats més amables i lletres més integradores, però sense perdre ni grapa ni inventiva. Sense abandonar del tot els tòpics del gènere, els transforma amb cançons com 'Yo perreo sola', a duo amb Nesi, i els esprem al màxim amb la polièdrica 'Safaera'. - B.D.

Després de 35 anys de carrera han arribat al número u de vendes. Al mig d’una pandèmia mundial! 'Bestieza' –homenatge castís a la bestiesa, Josele fa dècades que viu a Barcelona– ens torna els millors Enemigos. S’allunyen dels esquemes blues-rock (molt presents en el retorn 'Vida inteligente' del 2014) i tornen a aprofundir en el rock efervescent via power-pop i el hardcore-punk melòdic, amb fins i tot una pinzellada de shoegaze (Fino va produir el primer disc de Los Planetas!). 'Bestieza' és fresc, inspirat i lluminós. I no se’ls pot demanar més. -Ricard Martín

Àlex Torío és el nostre Tom Waits. Ho era quan cantava en anglès i ho és ara, que ha adaptat el seu primer disc al català. Si 'Last year’s man' (2003) feia flaire de bourbon, L’home de l’any (passat) en fa de cigaló i caliquenyo. El procés –cinc anys de refer estrofes en llibretes– ha valgut la pena, perquè les cançons creixen i això vol dir que en anglès ens perdíem alguna cosa: el valor literari de les lletres de Torío. Plenes de llums i penombres i inspirades en autors com Poe, Amis, Woody Allen i Fellini, es revelen com una peça clau de la seva obra. - B.D.