Diu una llegenda urbana que el trio de Barcelona NTR havia de tocar l'estiu passat en un festival de música infantil, però quan l'oganització va sentir la lletra de Maestras ("redada en la guarderia, todas las maestras estan detenidas, cada dia se ponian hasta las cejas, por la noche vendian sus cuerpos casi gratis") s'ho van pensar millor. Qui son NTR? Doncs un trio de músics veterans de Barcelona que amb allò mínim i casolà però molt apanyat –veu, programacions i guitarra– aconsegueixen posar els peus entre New Order, Suicide i els Aviador Dro més misantrops.
Si escolteu el seu disc Depresión Lituana (2024), que ells defineixen com a punk de faristol, us esclataran a la cara un grapat de cançons que us recordaran que heu arrivat quasi als 50 sense fer res de massa profit a la vida ("fem una apologia d'allò evident: que el teu temps ja ha passat, que no n'hi havia per a tant, que els mediocres som majoria, que la maduresa és decadència", diuen) però que s'incrusten al vostre cervell com la ressaca més virulenta o, encara pitjor, com una ITS contreta després d'un sopar de feina. Aquí hi toca gent il·lustre de l'escena indie de Barcelona que prefereix no revelar el seu nom, però el que importa és que això son cançons carregades d'un odi sorneguer i customista, d'aquelles que se si les escoltes poster evitaran que t'emboliquis a òsties amb el veí. Poseu-vos Niño Gordito o Trenet (oda al chemsex) i no els oblidareu en una bona temporada. Arrodoneix la nit el duo de punk-disco-funk Disco Lehmitz, en l'estela de LCD Soundsystem. Una nit ideal per afrontar el divendres de teletreball amb ressaca.