Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Paolo Conte: "El segle XXI està carregat de tecnologia i buit d'art"

Paolo Conte: "El segle XXI està carregat de tecnologia i buit d'art"

Entrevista amb la gran figura del jazz i la cançó italiana, que publica 'Snob'

Paolo Conte
Paolo Conte
Per Marta Salicrú |
Advertising

Qui deu picar les respostes de Paolo Conte que arriben via correu electrònic? A 77 anys, el cantautor i pianista italià diu que no fa servir internet i que escriu amb llapis les lletres de l'elàstica mescla de jazz, cançó italiana, pop i tradicions musicals d'arreu del globus que dóna forma a les seves cançons. "El segle XXI està carregat de tecnologia i buit d'art", renega en negre sobre blanc. Sigui qui sigui el mecanògraf, no ha tingut gaire feina: més que una entrevista, el correu sembla un telegrama. Segur que l'invent del seu compatriota Marconi, li fa més peça que la 'world wide web'. Al capdavall, s'ha fet un fart de dir que és un home del 'novecento'.

Llegint l'exabrupte és com si li sentissis la veu gruixuda i enrogallada, la que li ha valgut tantes comparacions amb el nord-americà Tom Waits, tretze anys més jove que ell però que se li va avançar per un quan a principis dels 70 va publicar el primer àlbum amb el seu nom i cognom a la portada, ara en fa 40 anys. No és que Conte fos un 'parvenu', en això de la música.

El clixé mana continuar referint-s'hi com l''avvocato' perquè va estudiar Dret i va exercir durant cinc minuts, però quan va debutar com a cantautor gairebé als 40, 'Azzurro', que va compondre per a Celentano, ja feia més d'un lustre que feia mèrits per esdevenir l'himne oficiós d'Itàlia.

Jazz arcaic
Des de la dècada dels 50 que tocava estàndards –sense cantar– en clubs de jazz, quan les tendències imperants en aquest gènere encara el motivaven. "El jazz m'interessava profundament, almenys fins al free jazz –la seva forma més lliure sempre li ha fet arrufar el bon tros de nas que duu sobre el bigoti–. Críticament he tornat a apassionar-me pel jazz arcaic".

'Snob' (2014), el seu àlbum que en fa quinze si no comptem els directes, no sona arcaic, però. Fresc i ple de sentit de l'humor, transporta a l'Àfrica, al Carib, a l'Argentina, tot i que Conte no surti d'Asti, al Piemont, on va néixer, si pot evitar-ho. "La llengua italiana casa molt bé amb els ritmes llatins", diu per explicar les excursions que fan les cançons, en què també canta en castellà "i en alemany -apunta, a Glamour-, perquè en aquest cas la música evocava aquesta llengua, estilísticament".

Atrapar la inspiració
L'ús profund que fa dels mots és una de les claus de les cançons de Conte: li importa "des del significat de les paraules fins als enigmes que amaguen, passant per la seva musicalitat". Diu que s'asseu a treballar al piano "esperant que la inspiració arribi sota els dits". "Però quan la inspiració arriba, l'atrapo amb rapidesa. Tinc un públic molt sensible que em satisfà, i en la meva feina sóc més aviat crític i busco millorar".

L'esnob que dóna el títol a l'àlbum, que marca les R per semblar més noble, és "un personatge de ciutat, refinat però superficial". És tot el comentari social que fa en el telegrama: detesta embrutar-se la boca amb les vulgaritats de què parla tothom, i la pregunta sobre quina opinió té del govern de Matteo Renzi decideix deixar-la en blanc.

També t'agradarà

Música, Jazz

46 Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona

Amb Paolo Conte, John Legend, Wayne Shorter i Chucho Valdés, entre molts altres És la seva edició més potent: així és com ha definit Tito Ramoneda -codirector de The Project, la promotora que organitza el Festival Internacional de Jazz de Barcelona- la 46a edició del festival. I això que vénen d'una edició de 2013 en què van batre rècords de públic, d'ocupació i de nombre de concerts programats. Del 10 d'octubre al 29 de novembre, el festival promourà més de cent activitats en més de 30 espais de Barcelona amb què es proposen "portar el jazz a tots els racons": des de sales de concerts com el Palau de la Música, L'Auditori, el Luz de Gas, el BARTS o el Harlem Jazz Club, al Conservatori del Liceu -on s'hi celebraran gairebé una vintena de classes magistrals a càrrec dels artistes del festival-, passant pel restaurant Monvínic -que torna a acollir maridatges de jazz i vi-, el Gran Hotel Havana -amb concerts familiars a càrrec de la Sant Andreu Jazz Band i sessions de swing regades amb còctels-, la xarxa de biblioteques de Barcelona -on es faran conferències- o la Filmoteca -que projectarà cinema mut amb música en viu-.Aquesta és la nostra tria de concerts: Locals de jazz BCN s'ha convertit en capital del jazz gràcies als seus músics, el festival i molts llocs que aposten pel gènere amb música en directe! 46 Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona: Vicente Amigo Ja fa uns quants anys que figura entre els guitarristes de flamenc més grans de tots els temps, però

Locals de jazz a Barcelona

Barcelona s'ha convertit en capital del jazz gràcies als seus músics, el festival internacional i molts locals que aposten pel gènere. Descobriu l'univers del jazz a la ciutat amb aquesta selecció de bars, cafès i clubs on el podreu gaudir en directe! Festival de Jazz Banker's Bar Un espai magnífic en embolcall i en contingut –potser els millors còctels de Barcelona dins una caixa forta de disseny decorada amb caixes fortes– no es podia limitar a programar jazz a seques. Després de l’èxit de les nits de Gin & Jazz, el Banker’s Bar de l’Hotel Mandarin s’obre a més estils, sempre amb base jazzística. Cada dimecres, de 23 a 24 h, les Gin & Live Sessions ofereixen fusions sucoses. Cafè Salambó Convertit en un local de referència al barri de Gràcia, el Salambó es mereix una visita per nombrosos atractius: l'ambientació d'un local dominat per la fusta, que emana un estil de cafeteria de barri, amb dos billars i una parròquia moderna atreta per l'oferta gastronòmica i la proximitat del Verdi Park. En aquest context podreu gaudir d'un cafè que connecta amb una tradició molt nostrada: la dels cigalons. La carta de combinats és tan contundent com el Roma –grappa i nata–, el Mèxic –tequila, nata i bitxo– o el Bombó –amb llet condensada, xocolata i Cointreau. . Little Italy Ara que Barcelona ha quedat orfe del Bel·Luna Jazz, el Little Italy és l’únic restaurant de la ciutat compromès al 100% amb el jazz. I és el degà: va obrir portes el 1988. Com explica Vicente Gómez, el

Advertising