Pat Martino

Des dels seus inicis, ja fa més de cinquanta anys, la cava de la plaça Reial ha volgut ser testimoni del pas d’algunes de les grans estrelles de la història del jazz, com és el cas de Pat Martino, tota una institució de la guitarra jazzística. Encisat per la tècnica i el discurs de John Coltrane, Wes Montgomery, Stan Getz i Johnny Smith, Martino va iniciar-se de ben jove en el món del jazz. A la segona meitat dels 60 ja era tota una celebritat, un músic dotat d’una dicció depurada i una marcada personalitat. Es va deixar amarar pel llavors incipient soul-jazz de Jack McDuff i Don Patterson i va prendre part en algunes experiències de tipus psicodèlic. Artista essencial del segell Prestige, Martino va haver de deixar els escenaris el 1976, quan se li va diagnosticar una afecció neurològica greu. Va superar la malaltia i va retornar el 1987 amb un disc, 'The Return', en el qual posava de manifest que els genis es defineixen per la seva capacitat de recuperar l’esplendor del seu art. Una forma de fer, de viure, de dir, que podrem gaudir des de la curta distància.