Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right La Pegatina: quan s’encén la bombeta

La Pegatina: quan s’encén la bombeta

A 'Eureka!' el septet de Barcelona han trobat el seu principi infal·lible a base de rumba catalana i música llatina

La Pegatina
La Pegatina
Per Marta Salicrú |
Advertising

Rubén Sierra, guitarra i veu de La Pegatina, està enganxat al telèfon. No, no està contestant tuits dels seus més de 40.000 seguidors -poca cosa al costat dels 140.000 que tenen al Facebook-. Està canviant l'hora amb la fisioterapeuta: els ha sortit una entrevista d'última hora que no poden deixar de fer, i la cita amb la fisio l'ha de mantenir sí o sí. Encara que a l'escenari no ho sembli, la vida a la carretera passa factura al septet mestís de Montcada i Reixac, que fa un centenar de concerts a l'any.

"Si ens haguessin dit que en 10 anys estaríem així, no ens ho hauríem cregut", diu l'Adrià Salas, que comparteix amb el Rubén la tasca de cantar i de fotre-li al ventilador. El 2013 és l'any del desè aniversari de La Pegatina, i el grup ho celebra amb 'Eureka!', el seu quart disc.

Com tots els anteriors, es pot descarregar gratis del seu web, cosa que en la primera setmana van fer 40.000 persones. Això, però, no ha privat 'Eureka!' d'entrar al número 44 en la llista de vendes de discos espanyola. Qui no citaria Arquimedes en les mateixes circumstàncies?

"Durant deu anys hem buscat el nostre so i tenim la sensació que l'hem trobat -diu l'Adrià, quan se li pregunta pel títol del nou disc-. 'Xapomelön' (2011) va ser el primer amb bateria i amb la formació definitiva". La bombeta també se'ls va encendre amb la idea de fitxar un productor, i han posat la seva festiva mescla de rumba catalana, música llatina, ska i rock en mans de Marc Parrot.

Donar elegància
"Volíem donar elegància a la nostra música, perquè s'associa amb això tan despectiu dels quissoflautes -protesta l'Adrià-. La música festiva sembla fàcil de fer, però hi ha molta feina al darrere. És com l'humor, que de vegades es menysprea, i fer riure és molt complicat".

Les conseqüències del ritme frenètic de la carretera se senten als temes. "Componem estant de gira -diu el Rubén- i cada disc de La Pegatina és un reflex dels dos anys anteriors en què no hem parat de voltar pel món". I ells, esponges de mena, van absorbint: ara una cúmbia, ara un merengue, ara una tarantel·la.

També són a les lletres, moltes de les quals giren al voltant de com n'és de difícil compaginar la gira eterna amb la vida privada, els fans de Love of Lesbian ja ho saben. Per això no és estrany que Santi Balmes, veu d'aquest grup, canti en un dels temes. Cosa que La Pegatina aprofiten per reivindicar que crear divisions entre indies i mestissos els sembla absurd. "Tot és música", diuen.

Advertising