Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Primavera als Bars 2014

Primavera als Bars 2014

El Primavera Sound organitza una vintena de concerts gratis en bars del centre de Barcelona com a part de la programació paral·lela al festival

Pep Toni Ferrer, Oliva Trencada
Advertising

Per anar escalfant motors abans del Primavera Sound, la programació de concerts gratis del cicle Primavera als Bars porta música en directe a 20 locals repartits per Barcelona durant les setmanes prèvies al festival. La iniciativa suposa el tret de sortida a les activitats gratuïtes emmarcades dins de la programació de Primavera a la Ciutat.

RECOMANAT: Consulta tota la informació sobre el Festival Primavera Sound

Al llarg de gairebé un mes, fins al 23 de maig, 20 grups de l'escena estatal –entre ells el trio heavy pop Las Ruinas, Lost Fills, el nou projecte de Pep Toni ferrer, d'Oliva Trencada, i els cantautors Nico Roig i Hans Laguna– presentaran el seu repertori en bars i restaurants del centre de la Barcelona. Els concerts començaran a les 20 h i tots els assistents rebran una cervesa Heineken edició especial Primavera Sound perquè brindeu a la salut de la música en viu.

També t'agradarà

Música, Llatina i world music

Les claus del Primavera

Us perdeu en la immensitat del cartell del festival? Us donem algunes de les claus de l'edició d'aquest any, que se celebrarà del 29 al 31 de maig

Advertising
Música, Pop

Sílvia Pérez Cruz i Raül Fernández

El duo més intens de la nostra escena presenten 'granada', el seu primer àlbum junts "Hola? -interpeŀla la Sílvia al Raül-. Em mires d'una manera que sembla que digui una mentida!", li etziba. És divertit veure com interactuen: de vegades semblen una parella que porta més anys junts que separats; d'altres, semblen germans. Es tenen aquella confiança que fa que dues persones s'ho puguin dir tot, encara que els faci discutir. "Tenim una relació tan intensa que potser ens barallem i no tornem a tocar en sis mesos. El mateix que es veu a l'escenari és com és fora", explicava ell en una altra conversa l'any passat. Toquen com a duo des del 2006 i tenen una complicitat explosiva, però a fer entrevistes plegats encara no hi tenen tanta pràctica. No ha estat fins ara que els ha fet falta: el 6 de maig publiquen 'granada', primer àlbum conjunt de Sílvia Pérez Cruz i Raül Fernández Miró. Per afavorir la simetria dels noms, ell hi ha afegit el cognom de la seva mare i ha arraconat el nom del seu projecte personal, amb què se'l coneix com si fos un sobrenom, Refree. De fet, és així com la Sílvia s'hi refereix: Refree per aquí, Refree per allà. 'granada' és una nova mostra d'això tan especial que tenen com a intèrprets i de la qual han volgut deixar constància al disc. No tenir porQuè és? Hi ha una anècdota que ajuda a entendre-ho. L'any passat, en el concert a l'Apolo en benefici de Louise Sansom, d'Anímic, el duo va sentir que l'actuació que tenien pensat fer, com sempre amb veu i guita

Música, Pop

Entrevista a Mishima

David Carabén ens parla de 'L'ànsia que cura' (2014), un disc entre el desig de canvi i la voluntat de conservar el que s'ha aconseguit A David Carabén li agraden les contradiccions. Mireu els últims àlbums publicats per Mishima: encara ara costa decidir què és millor, si enganxar-se o no a allò que ens donarà una insaciable 'Set tota la vida' (2007); el títol d''Ordre i aventura' (2010) parla per ell mateix, i 'L'amor feliç' (2012) no existia, esquinçat per la tensió entre el romanticisme i la vida en parella. Ara el quintet de Barcelona torna amb 'L'ànsia que cura', títol contradictori per al disc més arriscat i més conservador alhora de Mishima des que van iniciar la trilogia de Cadis que formen els seus últims treballs. Quan Mishima van baixar per primer cop a El Puerto de Santa María per gravar 'Set tota la vida' a l'estudi del productor Paco Loco ho van fer per "sortir de la zona de confort". "Buscàvem una autoritat davant la qual et caguis -diu Carabén-, un lloc amb una certa mítica que et fa quadrar i et posa a prova". Paco Loco i el seu estudi van acomplir aquesta funció al llarg de tres àlbums, però amb el pas del temps Mishima havien arribat a sentir-se massa còmodes a Cadis. "Era com casa nostra, i al Paco li teníem tanta confiança que ja no li fèiem tant de cas". A més, el grup tenia la percepció d'haver aconseguit una fita. "Havíem arribat a un punt amb L'amor feliç en què, més enllà, ja no podíem anar". Els calia fer un canvi per continuar creixent. Havien de t

Advertising