Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Primavera Club 2015: 10 grups que hi hauries de veure

Primavera Club 2015: 10 grups que hi hauries de veure

L'edició de tardor del festival Primavera Sound torna a apostar per descobrir artistes. En triem deu d'imprescindibles.

Alvvays (Sala Apolo)
©Èric Pàmies Primavera Club
Per Marta Salicrú |
Advertising

Va haver-hi una època, quan va arrencar el 2006, en què el Primavera Club, l'edició de tardor del Primavera Sound, apostava pels grans caps de cartell, però la filosofia del festival ha canviat en els últims anys. Ara el Primavera es guarda els asos (com Sufjan Stevens, Beach House o Kurt Vile) per programar-los en gires independents, mentre que al Primavera Club aposta per descobrir artistes.

Si no coneixeu la majoria dels artistes, tranquils: es tracta d'això, de conèixer-los abans que esdevinguin un dels 'hypes' de la temporada (hi ha algunes propostes del cartell que tenen tots els números per ser-ho), de veure'ls abans que tothom els declari el seu nou grup favorit. Oi que us refieu del criteri del Primavera al Fòrum? Doncs no teniu motius per no fer-ho amb el Primavera Club, que se celebra del divendres 23 al diumenge 25 entre el Paral·lel, a la Sala Apolo i La [2], i la Rambla, al Teatre Principal i al Teatro Latino.

A més, el preu de l'abonament, 25 euros (15 euros l'entrada de dia), és una ganga: si tenim en compte que hi ha uns 50 grups, el concert us surt a 0,50 euros. Aquesta és la nostra tria de grups que no us hauríeu de perdre:

10
Ninos Du Brasil
Música, Pop

Ninos Du Brasil

El duo de percussionistes italià s’inspira en la música del Carnaval brasiler per fer el que ells denominen electrobatucada, una piconadora sònica que beu del techno més tribal però que també evoca el punk industrial més esquelètic. Si Martin Rev de Suicide toqués al sambódromo de Rio de Janeiro, sonaria com el seu 'Novos mistérios' (2014).

9
Formation
Música, Pop

Formation

Són dos germans, el mateix parentesc que uneix les germanes Scroggins, pioneres del postpunk més ballable amb ESG. Podeu comprovar-ho amb el tema que dóna nom al seu EP 'Young ones' i al senzill 'Hangin', que potser també us recordaran The Rapture perquè saben fer sonar l’esquellot tan bé com ells.

Advertising
8
Roosvelt
Música, Pop

Roosevelt

És divendres a la nit i el més natural és que us vingui de gust moure l’esquelet. Doncs si sou al concert del projecte del productor alemany Marius Lauber, sou al lloc adequat. Se l’ha comparat amb Hot Chip, per la mescla de pop, disco i house: ho podeu comprovar escoltant (i ballant) el senzill 'Hold on' que ha publicat aquest any.

7
Sant Miquel
Música, Pop

Sant Miquel

El mallorquí (veí de Barcelona) Miquel Cañellas és tan menut com les cançons del seu EP de debut homònim, editat pel també minúscul segell local Snap! Clap!. S’acompanya només de la guitarra, s’embolcalla en silencis audibles i canta melodies delicades i intimistes amb veu dolça. Fa pensar en uns Family despullats d’electrònica. Hi tenen a veure les lletres: inspirades miniatures narratives a cor obert.

Advertising
6
Shura
Música, Pop

Shura

Atenció amb Aleksandra Denton, la noia del xandall: amb només una colla de singles (encara ha de publicar el primer LP) fa pinta de poder esdevenir la nova estrella del pop britànic, i ja l’ha fitxada una multinacional. Hits amb aroma dels 80 com 'White ligh't o '2shy' ja els haurien volgut Madonna o Kylie aleshores (o els voldrien ara).

5
Meg Remy
Música, Pop

U.S. Girls

El projecte de la canadenca Meg Remy ja fa anys que ronda –la vam tenir tocant a Barcelona i tot–, però és ara que ha publicat 'Half free' (2015) al prestigiós segell 4AD que està a punt d’explotar. Imagineu un Ariel Pink més soul i sensual (i més centrat) però igual de fantasmagòric i lo-fi i us hi acostareu.

2
Andreu Garcia, Carlos Martorell, Anna Hierro
©Xavier Casanuevas
Música, Pop

Entrevista a Ensemble Topogràfic

“Compartim discurs. una part no acompanya l’altra”“No som tants qui fem experimentació sonora o de moviment a l’Ebre”, diu el tortosí Carlos Martorell. Per això, que acabessin coincidint amb els també ebrencs Anna Hierro i Andreu Garcia era inevitable. D’una residència artística al festival Eufònic, que importa i exporta arts sonores i visuals des del Delta, en van sorgir com a Ensemble Topogràfic, una formació que experimenta amb la interacció entre dansa i so i que defensa que no només la música provoca el moviment, sinó que el moviment també genera música.

“L’energia que l’Anna –membre de la prestigiosa companyia de dansa La Veronal– projecta sobre l’escenari modula la nostra improvisació i a la inversa. Sempre ens hem vist com un bloc, compartint el discurs, i no en aquesta situació en què una part acompanya l’altra. L’Andreu i jo no som simplement acompanyants de l’Anna, i hi ha moments en què és ella qui ens demana més o menys intensitat, com podem fer també els músics”. Però a més del llenguatge no verbal amb què els improvisadors musicals es comuniquen tradicionalment, Hierro balla amb un sensor que transforma el seu moviment en so.

Ensemble Topogràfic van publicar el seu LP de debut homònim aquest any, un format d’àudio que no recull el moviment i que per aquest motiu al principi havien descartat. “Vam estar més d’un any negant aquesta opció, ens semblava incoherent plantejar un CD on l’Anna estava present només de manera puntual”. Va ser Ramon Rodríguez que els va convèncer “que la part musical tenia prou força per si sola” i va publicar l’àlbum al seu segell Cydonia. Però és en directe, com els veurem al Primavera Club, que el projecte es manifesta amb tota la plenitud.

1
Empress Of
Música, Pop

Entrevista a Empress Of

Llegiu el text de la portada del debut d’Empress Of, 'Me' (2015). Sobre el seu retrat, en blanc i negre i actitud insegura, la nord-americana de mare hondurenya Lorely Rodriguez s’hi reivindica com a emperadriu d’ella mateixa. “L’àlbum comença amb 'Everything is you' per explicar la història d’un moment de la meva vida en què estimava tant algú que no podia separar el que jo era d’aquesta persona –diu–. He après moltes coses fent aquest disc, una d’elles, que sóc la persona més important de la meva vida”.

Ho diu alt i clar, en un disc ballable (“Volia passar-m’ho bé en directe i que les cançons em donessin energia”) a mig camí entre el pop electrònic i l’R&B, en què els mots són tan importants com els beats: “Les lletres són molt importants en aquest disc. Era una prioritat que cada paraula se sentís”. Va marxar de Nova York per treballar en el disc aïllada –al cul del món, al Mèxic rural–, i el resultat va ser un disc de contingut personal en què Rodriguez fa bugada emocional. “Quan estava sola, sense ningú amb qui parlar ni influències externes, sense internet, sense concerts, l’única cosa sobre el que volia escriure era la meva vida”.

Però a banda d’aprendre coses sobre ella com a persona, també va aprendre a ser músic. “He après a fer un disc, a produir millor –afirma–. Em vaig passar hores i hores produint i creant bases i sons. Vaig aprendre a concentrar-me en les cançons. Vaig aprendre a dir el que de veritat volia dir amb les cançons”. Amb 'Me', Empress Of s’estrena en moltes coses: primer LP, primera gira nord-americana en solitari i primera gira europea. Al Primavera Club tocarà en format de trio, acompanyada de sintetitzador i bateria. I d’ella mateixa.

Advertising