[image]
[title]"Club going up on a Tuesday": és dimarts i el 'hit' d'iLoveMakonnen s'escau amb l'ambient que es respira, mesclat amb l'olor de maria, al cau de PXXR GVNG; algú ha compartit el tema del raper d'Atlanta al Facebook del col·lectiu de hip-hop alternatiu establert a Barcelona, i la connexió entre el nord-americà i la banda que formen els MC Yung Beef i Khaled, dels granadins Kefta Boyz, D.Gómez, dels madrilenys Corredores del Bloque, i el productor barceloní Steve Lean, va més enllà de l'ús expressiu de l''autotune'.
Tenen la mateixa edat: ronden els 25 -tret de l'Steve, que en té 18-, i com Makonnen, qui va complir condemna en arrest domiciliari, han crescut en entorns desfavorits. "No tenim plans de vida gaire llargs", diu el Fer, àlies Yung Beef, que va marxar de Granada als 18 i abans de venir a Barcelona, a buscar-se la vida amb la música, va fer parada a Londres.
"No hem nascut amb la tranquil·litat amb què neix molta gent", li dóna la raó el Khaled, amb qui es coneixen des de petits; amb el Dani i l'Stevie es van conèixer per la música. D'aquí el nom del quartet, que s'ha de llegir 'poor gang', la banda dels pobres, i que abracin una ètica i estètica basades en "un codi que la gent que no és del carrer no entén".
O real o res
"És de veritat?", pregunto assenyalant el tatuatge de D.Gómez al pòmul, que emula un petó estampat amb pintallavis rosa. "Si no ho fos no li deixaríem: o real o res!", etziba el Khaled. Yung Beef en porta un de més discret: l'emoticona d'un cor, <3, cos 12, també al pòmul. L'Steve porta 'TRAP' al bíceps. És el logo de la marca de roba Trap House, diu, nom que fa referència a un punt de venda de droga. Però a PXXR GVNG se'ls associa amb aquest hip-hop de baixos pesants. Comencen a parlar tots alhora: "En el trap la lírica no serveix de res!" (Khaled). "No val dir que fas trap perquè agafes un beat de trap. Se te'n fotrien" (Yung Beef). "El trap és la persona, el que ha viscut" (D.Gómez). "No és un gènere" (Steve Lean).
Es passen dia i nit al local del Poblenou que els cedeix el seu management, responsable de les festes The Bus al Razz, fumant, gravant –tenen l'àlbum de debut llest i cua de segells per publicar-lo: les 13.000 ànimes que van reunir al BAM els escolten per YouTube– i sentint música llatina: són més de Romeo Santos, bachata i reggaeton, de l'adolescent brasiler MC Brinquedo i de baile funk, i de flamenc (atenció al final de 'La cruz') que de hip-hop espanyol, tot i tenir Griffi (ex-Sólo los Solo, als quals sí que han reivindicat), assegut en un racó mentre parlem.
Actuaran a l'escenari dels autos de xoc del Sónar, on es moren de ganes d'anar; serà el seu primer festival, com a artistes i com a públic. "Molt d'hora ens ho han dit!" (Khaled). "A veure si hi arribem!" (Fer), riuen. El públic no serà el que els espera per fer 'botellón' i uns porros quan baixen habitualment de l'escenari, però estan al cas del magnetisme transversal de la seva proposta. "Nosaltres hem fet ballar ducs amb gitanos -es vanta el Khaled-. Gent de cognom fort amb Salazars".
