Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Soledad Vélez, el blues dels Andes
Soledad Vélez
©Josefina Andrés Soledad Vélez

Soledad Vélez, el blues dels Andes

A mig camí entre PJ Harvey, Patti Smith, Cat Power i Karen Dalton. Entrevista amb la cantautora xilena

Per Marta Salicrú
Advertising

Xile està de moda en l'escena independent estatal, però si el pop electrònic hereu dels 80 que practiquen Javiera Mena, Dënver (i el seu spin-off Nueva Orleáns) i Alex Anwandter ha fet que parlem de new wave xilena, del país andí també ens arriba el folk-rock d'arrel nord-americana de Soledad Vélez. "Hi ha un boom xilè i n'estic molt orgullosa -diu-. La veritat és que no m'hi sento gaire identificada, encara que d'alguna manera em beneficia".

Vélez és una cantautora establerta a València que va creuar l'Atlàntic per fer carrera en el món de la música. Aquí es va autoeditar l'EP 'Four reasons to sing' (2010), enregistrat, segons explica, "sola amb un ordinador, amb recursos mínims i pocs coneixements". Però, tot i el so rudimentari, va ser suficient per cridar l'atenció del segell de Sevilla que li va editar el més polit 'Black light in the forest' (2011), segon EP que va defensar a Barcelona com a part de la programació paraŀlela del Primavera Sound.

Veu poderosa
El 2012 va publicar el seu primer LP, 'Wild fishing', un àlbum que parteix de les mateixes bases que els dos discos previs, però en què el seu rock d'arrel, fosc i intens, es beneficia d'uns arranjaments amb guitarra elèctrica, banjo, harmònium i percussió que el pinten amb tons d'Ennio Morricone i Angelo Badalamenti. "Quan graves en un estudi tens moltes més eines -diu Vélez-, però les idees són les mateixes".

La veu, poderosa i una mica gutural, és un dels punts forts de les cançons de Soledad, amb què canta, en anglès -diu que s'ha plantejat fer-ho en castellà però que no s'agrada-, lletres íntimes i abstractes. Una veu que l'apropa al blues, no en va entre les seves influències, a banda d'heroïnes com Patti Smith, PJ Harvey i Cat Power, té Muddy Waters, Robert Johnson, Billie Holiday i Karen Dalton. "És el que busco -admet-. El blues és una gran influència per a mi, m'hi identifico molt".

Tot i que des que 'Wild fishing' es va editar Soledad no ha parat de presentar-lo -"estic recorrent Espanya de dalt a baix"-, Vélez ja ha començat a treballar en noves cançons, i fins i tot té una idea prou clara de com vol que sigui el següent. "Vull mesclar el rock nord-americà amb la tradició folk andina".

Recomanat

    També t'agradarà

      Advertising