Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Tricky només vol mirar endavant

Tricky només vol mirar endavant

La icona del trip-hop no vol sentir a parlar de les glòries del seu passat ni de Massive Attack. Entrevista a propòsit del seu disc 'Adrian Thaws' (2014)

Adrian Thaws
Tricky
Per Marta Salicrú |
Advertising

Diu Tricky que la fama el va espatllar. Era el 1990 quan el món va descobrir el seu fraseig mandrós enganxant-se a 'Daydreaming', la primera pista del revulsiu que havia de significar 'Blue lines' (1991), el debut de Massive Attack i l'àlbum fundacional del trip-hop. Després arribaria 'Maxinquaye' (1995), l'estrena de Tricky en solitari i una altra de les fites de la mescla de dub, hip-hop, soul i electrònica que va emergir de Bristol als 90.

De sobte era gairebé Déu, i així va batejar el seu segon àlbum, 'Nearly God' (1996). Ha dit que aquest reconeixement li va afectar el seny, i l'MC i productor britànic d'origen jamaicà va triar el cap abans que la fama, i va optar per autosabotejar-se durant els següents vint anys -ell ronda els 50- i es va allunyar del so narcòtic de 'Maxinquaye'. "Cada un dels discos que faig és diferent", respon Tricky sec i breu a un qüestionari enviat per e-mail, l'única opció que se'ns ha donat per abordar-lo. "Sempre miro cap endavant".

És una idea en la qual insisteix: avorreix la nostàlgia i diu que no vol sentir a parlar de les glòries del passat. El seu anterior àlbum, però, 'False idols' (2013), desè de la seva carrera, marcava un retorn als ritmes letàrgics del debut. I a l'últim, li ha posat el nom i cognom que té al passaport, 'Adrian Thaws' (2014): el paral·lelisme amb el seu primer disc, titulat com a homenatge a la seva mare, Maxine Quaye, salta a la vista. Però Tricky s'enroca: "No penso en 'Maxinquaye', només penso en el pròxim disc que faré". Potser encara li cou la gira que va protagonitzar pel Regne Unit el 2012 interpretant el seu clàssic de cap a peus, una decisió que ha qualificat d'error i que després ha lamentat.

No atribueix la proximitat entre els dos últims treballs a estar en un moment prolífic: "És la llibertat", explica, en referència a la seva encara recent independència discogràfica. "Ara estic en el meu propi segell -li va posar False Idols, com l'àlbum amb què el va estrenar-, així que sóc lliure per gravar i publicar quan vulgui. Faig el que vull quan vull". Com per exemple, explica, treballar en el disc de Francesca Belmonte, una de les cantants que posen veu a les cançons de l'últim àlbum i que ja ho feia a l'anterior.

Dard cap a Martina Topley-Bird
Entre els convidats també hi ha el raper, performer i drag nord-americà Mykki Blanco ("Tenim bones vibracions. Porta vestit però és un paio dur") i la seva filla gran, Mazy, londinenca de 19 anys, que rere l'àlies Silver Tongue signa i canta el tema que tanca l'àlbum. "Va fer la cançó tota sola, sense cap aportació meva. Té més talent que jo i la seva mare", etziba. El dard va dirigit a Martina Topley-Bird, antiga parella sentimental i musa, la veu de 'Maxinquaye' -la gira nostàlgica del 2012 la van fer plegats: diu que la seva relació és prou bona-, i col·laboradora de Massive Attack des del 2010: era la cantant que els acompanyava al concert del duo al Sónar 2014.

Parlant dels reis de Roma -o de Bristol-, sembla que Tricky enviï un missatge a Robert Del Naja i Grant Marshall, amb els quals va plegar de males maneres. Ho fa amb una versió de 'Gangster chronicle', dels pioners del rap britànic London Posse, que el 1990 utilitzava el mateix sample vocal -de la formació de jazz fusió Mahavishnu Orchestra- que un any després Massive Attack farien servir al seu clàssic 'Unfinished sympathy'. La pregunta sobre si tornarà a col·laborar amb Massive Attack -Del Naja en persona ens va dir que havien treballat junts en un tema- Tricky la deixa en blanc.

També t'agradarà

Música, Dance i electrònica

Entrevista a Massive Attack

Robert del Naja ens avança com serà l’estrena del nou xou de Massive Attack al Sónar, alta tecnologia musical amb un discurs ideològic molt potent Què ens pots explicar del xou que fareu al Sónar? Per mi és una oportunitat de treure una instal·lació artística de gira. Fa servir tecnologia NED –nanotecnologia aplicada a pantalles planes d'alta definició i baix consum energètic–. Ha estat excitant, desenvolupar-la durant els últims mesos. Pel que fa a la música, serà una oportunitat per tocar música nova, que el públic no haurà sentit abans, així com per recuperar cançons antigues que fa molt que no toquem, algunes temes familiars perquè tothom estigui content, espero.  Com és aquesta instal·lació? Ja al 2003 vaig arribar a la conclusió que visualment, Massive Attack, com a xou en directe, havia de ser tan excitant com les idees que aboquem a la nostra música. Però alhora no volia crear un espectacle de pop. Vaig contactar amb la gent de United Visual Artists –col·lectiu artístic londinenc associat a Massive Attack– i els vaig proposar que fessin servir dades alfanumèriques per crear una instantània visual del món, dels mitjans, d'internet, de la informació i la desinformació. El resultat és interessant, perquè és cinemàtic, perquè afegeix intriga, un ambient particular, informació extra a la cançó que està sonant, que pot acabar sent una cosa totalment diferent.  La preocupació pel control de la informació amb els nous mitjans de comunicació és una preocupació habitual en el v

Música, Dance i electrònica

Entrevista a Neneh Cherry

Ens parla de 'Blank project' (2014), el seu primer disc en solitari en 18 anys Nascuda a Suècia, filla de l'artista plàstica Moki Cherry i fillastra del músic de jazz Don Cherry, Neneh era una adolescent quan es va traslladar sola a Londres. Ara viu a cavall entre Londres i Suècia amb el seu marit, Cameron McVey -figura clau en la primera etapa de Massive Attack-, i les seves dues filles més joves, que són més grans que quan ella va marxar a buscar-se la vida a Londres. De la segona n'estava ostensiblement embarassada quan va cantar 'Buffalo stance', el 'hi't del debut 'Raw like sushi' (1989) al 'Top of the pops' de la BBC. I la maternitat té molt a veure amb el fet que Neneh no hagi publicat cap àlbum en solitari des del tercer, 'Man' (1996), però també amb el fet que ara hagi tornat amb 'Blank project', que presenta al Sónar 2014. La playlist del Sónar 2014 T'estrenes com a artista al festival, però hi has assistit com a públic, oi?Sí, no sembla que faci tant perquè a mi res no em sembla que faci tant, estic en un estat de negació constant, però deu fer 7 o 8 anys. Era l'època en què estàvem amb CirKus -van publicar 'Laylow' (2006) i 'Medicine' (2009)-. Tornar per tocar-hi em fa molta il·lusió, perquè tinc el festival en un pedestal, és selecte però en un sentit cool, no és esnob. Programa música basada en la passió, en la idea honesta de venir i tocar. I jo, que no sóc precisament de la primera volada, em sento privil·legiada per tocar-hi. Tu també sones molt apassionada

Advertising