[category]
[title]
Tot el que no t'has de perdre d'arts escèniques des de la tardor a l'estiu: des de cares noves a cares conegudes, estrenes i reposicions sonades

L’inici de temporada teatral sempre és un moment emocionant. El moment de descobrir quines seran les grans sorpreses que ens esperen: cares noves i cares conegudes, espectacles que repeteixen i propostes noves de trinca. En els pròxims mesos, veurem des del retorn del musical Germans de sang, èxit de la temporada passada, i un muntatge de Lorca amb un repartiment d’all-stars, fins a una nova obra teatral a partir del llibre Relíquia, de Pol Guasch, o l’inesperat match entre la companyia La Calòrica i les T de Teatre.
Sabem que aquest inici de curs teatral també pot ser estressant: toca agafar l’agenda i sovint la quantitat d’oferta és tal que és fàcil que ens sobrepassi o que ens perdem coses. Així que mirarem de posar-vos-ho una mica més fàcil. Ara que ja pràcticament tots els teatres de la ciutat han anunciat programació, fem un repàs d’algunes de les propostes que no ens deixarem perdre aquest curs. Naturalment, n’hi ha moltes més, i us convidem a no quedar-vos en aquesta llista. Nosaltres us en portem 10, ordenades per data d’estrena.
El Maldà. Del 8 d’octubre al 8 de novembre
La jove companyia Al Cel Cia presenta un musical satíric que, segurament, té un dels punts de partida més hilarants de tota la temporada. En una Catalunya no gaire llunyana, una candidata d’ultradreta, una tal Lídia Obiols, és elegida presidenta de la Generalitat, i es proposa fer el que calgui per recuperar la puresa catalana. En trobar el fal·lus dissecat del rei Jaume I, veu el cel obert per engendrar una nova raça de catalans de soca-arrel. Guillem Cuxart ha escrit i dirigit aquesta volada, i amb partitura de Marc Sambola, a partir d’una obra de Serafí Pitarra, quasi clandestina, escrita a finals del segle XIX, Don Jaume el Conqueridor. La proposta d’Al Cel Cia, com la de Pitarra, no s’està per hòsties: ve carregada d’humor i mala bava a parts iguals. És una bogeria, però promet ser inoblidable. I, en els temps que corren, és malauradament oportuna.
Plaça de Can Felipa (Festival Escena Poblenou). 24 d’octubre
El segon espectacle de la companyia Llum de Fideu ve amb la garantia d’haver guanyat el Premi a la Millor Estrena d'Arts de Carrer enguany a FiraTàrrega (la cita més important per a les arts de carrer a Catalunya). El premi és ben merescut: l’obra aconsegueix, des d’una senzillesa admirable, emocionar-nos, fer-nos riure i fer-nos reflexionar sobre el lloc que, com a éssers humans, ocupem en un món que existeix des de molts anys abans que nosaltres comencéssim a fer-nos-el nostre. Aquí és un espectacle que, atenció, es representa en dues parts. A la primera part assistirem com a espectadors i participants al rodatge d’una pel·lícula. A la segona, veurem la pel·lícula que hem enregistrat, si bé l’experiència anirà molt més enllà que una projecció de cinema a la fresca. És d’aquells espectacles que no es poden explicar; cal viure’ls. Una aposta del festival Escena Poblenou, que enguany celebra 25 anys omplint de teatre els carrers del barri dels brunch.
Sala Beckett. Del 12 al 29 de novembre
Oriol Genís és un dels actors més emblemàtics, atrevits i, en resum, imprescindibles del nostre país. No a qualsevol intèrpret se li dedica un homenatge en vida, com ho ha fet la Sala Beckett amb el cicle Oriol Genís: paraula, cos i caràcter, que reuneix en una sola temporada fins a quatre espectacles protagonitzats per l’actor. Un és Compto cada passa meva sobre la terra, un monòleg on Genís es transforma en un quiosquer verborreic que ens parla des d’una cambra d’hospital. El que a l’inici sembla un personatge anodí, va revelant a poc a poc les seves ombres, en una interpretació magistral, on Genís demostra tot el que és capaç. Un text de Lluïsa Cunillé, una de les nostres autores més influents, dirigit amb senzillesa per Xavier Albertí. Una ocasió perfecta per conèixer o retrobar-vos amb un actor que és una força de la natura.
Teatre La Biblioteca. A partir del 28 de gener del 2027
Just després de l’esclat de La bola negra, sembla més propici que mai estrenar La casa de Bernarda Alba, de Federico García Lorca. El cas és que a la companyia La Perla 29 ja volia repescar la darrera obra del poeta i dramaturg granadí, aprofitant que l’any que ve fa cent anys del moviment literari de la Generació del 27. Sigui quin sigui el motiu, l’obra és ben viva: recordem que Lorca la va escriure poc abans de ser assassinat, com una metàfora de la repressió en un país tancat en si mateix. Ara la duu a escena Oriol Broggi, que ja va dirigir fa deu anys Bodas de sangre, del mateix autor. I ho fa amb un repartiment d’all-stars encapçalat per Nora Navas, en el paper de Bernarda, i amb altres grans actrius de diverses generacions, com ara Marissa Josa, Màrcia Cisteró o Míriam Moukhles, que encarnarà la libèrrima filla petita, Adela. Una oportunitat fantàstica per veure una de les obres més importants de Lorca, que curiosament s’ha representat poc a casa nostra.
Espai Texas. Del 28 de gener al 21 de març del 2027
Des que fa tres anys va obrir de nou les portes, l’Espai Texas s’ha especialitzat a repescar èxits lluny del gran format, tant pel que fa al cinema com en l’àmbit escènic. L’any passat, van fer un pas més recuperant un text teatral que feia anys que no es representava a casa nostra, El principi d’Arquimedes de Josep Maria Miró, amb direcció i repartiment nous de trinca. Com que va funcionar, enguany repeteixen la fórmula i desenterren La pols, el primer gran èxit del dramaturg Llàtzer Garcia, escrit el 2014. Des d’aleshores, se n’ha fet una pila de muntatges amateurs i, fins i tot, una pel·lícula, però el text no havia tornat al teatre professional fins ara. Sílvia Munt en planteja una nova direcció, amb Daniela Brown, Nil Cardoner i Elena Tarrats com a protagonistes. Una obra sobre el dol per la mort d’un pare, i sobre ànimes perdudes que busquen el seu lloc entre les ruïnes d’un món que se’ls ensorra. Ha passat el temps, però el tema no caduca.
Teatre Poliorama. Del 29 de gener al 28 de febrer del 2027
Quan una companyia amb tanta solera com T de Teatre s’uneix amb una altra de més jove, però ja amb una consolidada trajectòria, com ho és La Calòrica, és normal que hi hagi expectatives. Totes dues tenen un màster, des de les seves respectives trajectòries, en provocar-nos riures incòmodes, tractant temes punyents o compromesos. Aquesta unió, sorprenent però coherent alhora, ens durà una comèdia sobre dones que lluiten, travessada per la interseccionalitat, la consciència de classe i les lluites identitàries. Un viatge a través de diverses generacions, amb autoria i direcció, respectivament, del tàndem Joan Yago-Israel Solà, habitual de La Calòrica, i amb actrius de totes dues companyies. L’obra promet. I, si tenim en compte el volum de fans de les T de Teatre i l'èxit que han tingut moltes de les propostes dels calòrics, les entrades volaran.
Teatre Condal. Del 12 de febrer al 14 de març del 2027
Diuen que si separes dos bessons en el moment de néixer, quan es retrobin estaran condemnats a destruir-se l’un a l’altre. En aquest cas, l’obra revela el seu espòlier des del minut zero, però no per això deixa de ser profundament colpidora. Aquest musical de Willy Russell és un clàssic contemporani, des del West End de Londres fins a casa nostra, on ja als anys noranta el va protagonitzar una jove Àngels Gonyalons. Ara, en el nou muntatge dirigit per Daniel Anglès, és la brillant Mariona Castillo qui assumeix el rol de la mare de bessons (uns fantàstics Roc Bernadí i Albert Salazar), que es veu obligada a donar-ne un en adopció perquè no pot alimentar-los tots dos. Pocs musicals parlen, com ho fa aquest, de temes de classe i contextos de precarietat. I pocs tenen un final emocionalment tan impactant. La temporada passada, el muntatge va ser un èxit de públic i crítica, i va recollir diversos premis. Aquest 2027, el fenomen té tots els números de repetir-se.
Teatre Lliure (Gràcia). Del 18 de febrer al 14 de març del 2027
"Hauria agraït una nota". Aquesta és la primera frase de Relíquia, llibre autobiogràfic on Pol Guasch (per cert, flamant Premi Nacional de Cultura 2026) relata l’impacte que li va suposar el suïcidi del seu pare. Ara el llibre puja a l’escenari de la mà del director i dramaturg Pablo Messiez (a casa el coneixem per El temps que estiguem junts, Las canciones, La voluntad de creer o Caramel). La prosa de Guasch, contundent i poètica a parts iguals, s’uneix així amb la poètica escènica de Messiez, que dota de sensibilitat i humanitat tot el que toca. Si al tàndem sumem la música de Clara Peya i un repartiment encapçalat per Guillem Balart i Nausicaa Bonnín, el còctel d’impacte emocional està servit. Porteu mocadors i deixeu-vos colpir.
Mercat de les Flors (Sala MAC). Del 19 al 21 de febrer
POV són les sigles de point of view, que en anglès vol dir “punt de vista”, una tendència de les xarxes socials que posa el focus en la subjectivitat de l’usuari. Un exemple podries ser tu compartint aquest article amb el text “POV: no saps què veure aquesta temporada al teatre”. POV és també el títol del darrer solo de la coreògrafa, ballarina i antropòloga Núria Guiu Sagarra. Si encara no entens de què va la cosa, no pateixis: Guiu és capaç d’harmonitzar el rigor en la recerca amb un gran sentit de l’humor i la ironia, que atrapa des del minut zero. A mig camí entre la coreografia i la conferència, té la virtut d’enganxar tant els amants de la dansa més avantguardista i juganera com aquells a qui se’ls resisteixen les arts del moviment. En aquest cas, duu a escena la subjectivitat dels mems, que relaciona amb les investigacions sobre la histèria de Charcot, al segle XIX. Que no se us escapi!
Teatre Nacional de Catalunya (Sala Gran). Del 29 d’abril al 6 de juny del 2027
Josep Maria Mestres serà el nou director del Teatre Nacional de Catalunya a partir de la temporada vinent. Abans, però, a tall de carta de presentació, portarà a la Sala Gran un dels textos més representats de Bertolt Brecht, un dels pares del teatre polític com el coneixem avui dia. Ni més ni menys que Emma Vilarasau assumeix el rol d’Anna Fierling, la Mare Coratge que recorre una Europa en guerra amb els seus tres fills i un carro de mercaderies. Encara que Brecht va escriure l’obra a inicis del segle passat, la imatge d’una família fugint dels horrors de la guerra és, per desgràcia, radicalment contemporània. Un repartiment de luxe tornarà a explicar aquesta història, amb música de Dani Espasa (que fa no res ha signat la direcció musical d’un altre Brecht, L’òpera de tres rals). Ben segur, un dels grans espectacles de la temporada.
Aquest article s'ha publicat el 16 d'octubre de 2026 a les 10:10 h
Discover Time Out original video