[title]
Mai ningú abans havia pretès omplir el Teatre Grec amb una companyia de dansa dirigida per una dona amb un repertori creat únicament per coreògrafes. Aquesta és la missió d’Emily Molnar i el seu Ballet BC de Vancouver. Ella ens diu que no hi ha, al darrere del seu programa, cap intenció feminista. Treballen amb aquest material i amb això venen a Barcelona.
1. Sharon Eyal i Crystal Pite
No serà la primera vegada que veiem peces de la israeliana Sharon Eyal i de la canadenca Crystal Pite. La primera, la coneixem pel seu treball amb la Batsheva Dance Company. De la segona, fa dues temporades, vam gaudir de la seva companyia al Mercat de les Flors, Kidd Pivot. La peça d’Eyal, 'Bedroom folk', ens explica Molnar, “és molt forta, vibrant, per a catorze ballarins, que et porten a un món de fantasia”. La de Pite, 'Solo echo', afegeix, “és un poema preciós, que neix d’una composició de Mark Strand: és una gran peça sobre la vida, sobre l’acceptació de la pèrdua, sobre l’acceptació d’un mateix”.
2. De Brahms a Hendrix
I si Pite fa servir música de Brahms, Molnar gira cap a Jimi Hendrix en la seva 'To this day'. “Encara que sembli mentida, Hendrix i Brahms comparteixen moltes coses i tots dos demanen el mateix a la música”, indica la coreògrafa. Ella ha adaptat el disc Blues, del guitarrista nord-americà, per “celebrar la vida”, diu.
3. L’ombra de Forsythe
Molnar va aprendre tot el que sap de dansa del gran guru William Forsythe, de qui va ser ballarina al Ballet de Frankfurt, quan començava. “D’ell, vaig aprendre que els ballarins han de tenir una gran flexibilitat i virtuosisme. I sobretot que les fronteres es poden enderrocar”, remata Molnar.
NO T'HO PERDIS: L'ABC del Grec
