Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right El millor del Grec 2019

El millor del Grec 2019

Els espectacles de teatre, dansa i circ que no et pots perdre del festival d'estiu de Barcelona

Isabelle Huppert
Foto: Peter Lindbergh Isabelle Huppert
Per Andreu Gomila |
Advertising

El Grec 2019 arriba carregat del millor teatre, dansa i circ d'aquí i de fora, amb una programació eclèctica que es posa en marxa el 26 de juny i que s'allarga fins a finals de juliol. Aquest any es passa de 83 a 94 espectacles, amb 436 funcions en total, amb un material humà que és, per primer cop en la història del festival d'estiu de Barcelona, totalment paritari, amb el mateix nombre de dones que d'homes. El Grec ens proposa un viatge anglosaxó que va de Melbourne a Nova York, amb grans noms de l'escena internacional que potser no hem vist mai a casa i algun clàssic que no ens podem perdre. Preneu-ne nota!

NO T'HO PERDIS: Els millors plans de la setmana a Barcelona

1
Taylor Mac
Foto: Neil Grabowsky
Teatre

Taylor Mac

icon-location-pin Teatre Lliure: Montjuïc, El Poble-sec
icon-calendar

Taylor Mac és, sens dubte, el fenomen més gran nascut a Nova York en l'última dècada. I al Grec ens porta una versió abrejuada de la seva història de la música nord-americana. I com es construeixen les comunitats a partir de la lluita conjunta contra l'opressió, destrucció i marginació va acabar convertida en un èxit espectacular. Sí, això és una reflexió profunda sobre els EUA però, també, sobre el món actual en conjunt, una combinació valenta, extravagant i engrescadora de música, activisme i entreteniment, embolcallada en els vestits del dissenyador Machine Dazzle. El públic té un paper actiu en una funció en què acaba sent tan protagonista com el mateix Taylor Mac.

2
Isabelle Huppert
© Peter Lindbergh
Teatre

Mary said what she said

icon-location-pin Teatre Lliure: Montjuïc, El Poble-sec
icon-calendar

Segona vegada que la gran actriu francesa Isabelle Huppert trepitja Barcelona: hem d'anar al 2005 per recordar-la fent de Hedda Gabler al Lliure! I ho fa acompanyada d'un dels seus directors fetixte, el nord-americà Robert Wilson, pare del minimalisme. Ningú millor que Huppert, una actriu de teatre i cinema que ha treballat amb els més grans directors a Amèrica, Europa i Àsia, per interpretar Maria Estuard. És el segon monòleg que Huppert assumeix amb Wilson com a director després de l''Orlando' que es va estrenar el 1993. Tots dos també van fer un memorable 'Quartett' a París, amb Ariel García-Valdés, que tots els que el van veure encara recorden.

Advertising
3
Tan poca vida
Foto: Jan Versweyveld
Teatre

Tan poca vida

icon-location-pin Teatre Lliure: Montjuïc, El Poble-sec
icon-calendar

El director holandès Ivo van Hove torna, per fi, al Grec amb l'adaptació del best-seller de Hanya Yanagihara 'Tan poca vida', la qual parteix de la història de quatre amics i la seva relació durant un període de prop de 30 anys. I se centra en el personatge d'un d'ells, un advocat novaiorquès amb una història duríssima que arrenca en la infantesa i que el condueix a l'autodestrucció. El catàleg d'horrors físics i morals sacseja d'una manera gairebé insuportable uns lectors i lectores que, tot i això, se senten incapaços d'abandonar la novel·la. Hi ha qui ha vist en la història de l'advocat i els amics que miren d'ajudar-lo una mena de dissecció de la masculinitat contemporània. D'altres, com Ivo van Hove, en canvi, hi han trobat una història sobre el bé i el mal.

4
Falaise
Foto: François Passesini
Teatre, Circ

Falaise

icon-location-pin Teatre Lliure: Montjuïc, El Poble-sec
icon-calendar

Després del 'Là' del Grec 2018, no ens errem gaire si diem que la segona part del díptic engegat pels Baró d'Evel de Blai Mateu i Camille Decouyrte és del més esperat del festival d'aquest any. El blanc i el negre tornen a tenyir l'escenari i els vestits dels intèrprets, uns artistes que protagonitzen una mena de ritual o cerimònia en moviment que troba la seva força en la unitat d'un grup impulsat per una mateixa energia. Treballen i dansen plegats i a l'uníson sense renunciar, però, a les seves personalitats particulars i prenent cadascun els seus propis riscos.

Advertising
5
Pere Arquillué
Teatre

Jerusalem

icon-location-pin Teatre Grec, Sants - Montjuïc
icon-calendar

Una obra de l'autor de moda Londres, Jez Butterworth, guanyadora de tots els premis possibles del teatre britànic i nord-americà, que a Barcelona dirigeix Julio Manrique amb Pere Arquillué de protagonista. Decadent, abandonat, patètic, però també valent i divertit... Així és l'antiheroi que protagonitza Arquillué. És el dia de Sant Jordi, patró d'Anglaterra, i en una localitat rural que aquell dia acull la fira del comtat, Johnny “el Gall” Byron surt del remolc on viu. Les autoritats el volen desnonar per poder construir al solar que ocupa i un pinxo li vol clavar una pallissa... És l'home més odiat del poble? Potser, però també és el més estimat: els amics volen que surti amb ells de festa i el seu fill el reclama perquè passin junts el dia visitant la fira... És una mena de Falstaff del nostre temps.

6
Ballet BC Vancouver
Foto: Cindi Wicklund
Dansa

Ballet BC Vancouver

icon-location-pin Teatre Grec, Sants - Montjuïc
icon-calendar

Tres coreògrafes (Emily Molnar, Sharon Eyal i Crystal Pite) són el cos i l'ànima d'aquesta jove companyia canadenca dirigida per Molnar i que és del més nou i innovador que ha sorgit en el món de la dansa mundial. Amb la coreografia de la directora artística del Ballet BC, 'To this day', a ritme de blues i de la guitarra de Jimi Hendrix, podrem veure dues peces més. Una, la signa Sharon Eyal, una artista nascuda a Jerusalem que va ballar a la Batsheva Dance Company. És coautora amb el també israelià Gai Behar de 'Bedroom Folk', una coreografia amb música electrònica d'Ori Lichtick per a divuit intèrprets creada per al Nederland Dance Theatre. És una peça tan hipnòtica i salvatge com atrevida i plena d'energia que arrenca amb uns solos amb elements gairebé humorístics i acaba en espectaculars moments de grup. La tercera coreògrafa és Crystal Pite, associada a la companyia. És l'autora de 'Solo Echo', darrera peça del programa. Té com a base dues sonates de Brahms i dibuixa un recorregut entre l'adolescència i la madures. 

Advertising
7
Nora Chipaumire
Foto: Ian Douglas
Teatre

Nora Chipaumire

icon-location-pin Hiroshima, El Poble-sec
icon-calendar

No hi ha barreres que separin disciplines en les creacions de Nora Chipaumire, una performer difícilment classificable. Hi incorpora veu, text, instal·lacions, projeccions audiovisuals... I amb aquesta diversitat de llenguatges es llança a presentar, dividit en dos dies de representació, un tríptic que s'inspira en els seus anys formatius al Zimbàbue dels anys 70, 80 i 90. Hi repassa tres estils musicals, sempre amb el cos com a protagonista i amb tres grans figures a l'horitzó: les de Patti Smith, Grace Jones i el músic congolès Rit Nzele. 

8
By Heart
Foto: Magda Bizarro
Teatre

By Heart

icon-location-pin Teatre Lliure: Montjuïc, El Poble-sec
icon-calendar

El portuguès Tiago Rodrigues s'ha guanyat a pols un lloc en l'escena teatral europea gràcies a una manera de fer lenta, capriciosa, d'alens fondos i el tractament del públic com a ésser intel·ligent. Aquí el farà participarà molt. Què tindrà a veure Borís Pasternak (sí, l'autor del 'Doctor Jivago') amb un cuiner del nord de Portugal o amb un programa de televisió holandès? Totes les incògnites s'aniran resolent segons avanci l'espectacle, una creació que vol fer evident el valor essencial de les paraules, la importància de transmetre-les i les mil i una noves idees que us pot suggerir un mot. I és que no hi ha un lloc més segur per a un mot o un conjunt de mots i les idees que els acompanyen que la memòria.

Advertising
9
Campo minado
Foto: Tristram Kenton
Teatre

Campo minado

icon-location-pin Teatre Lliure: Montjuïc, El Poble-sec
icon-calendar

L'argentina Lola Arias recorda la guerra de les Malvines (1982) amb veterans de guerra argentins i britànics. Ells s'exploren conjuntament en aquesta peça de teatre documental que converteix els records en material escènic per estudiar com es relacionen experiència i ficció. Tornen a vestir els uniformes, fan el paper dels seus dirigents conduint-los cap a la guerra, munten una banda de rock i canten cançons i reviuen moments que van des de les festes al vaixell que els duia cap a la guerra fins a l'enfonsament del creuer Belgrano.

10
Kind
Foto: Jesse Willems
Teatre

Kind

icon-location-pin Teatre Nacional de Catalunya, Fort Pienc
icon-calendar

Després de parlar-nos de pares i de mares, la gran companyia belga Peeping Tom, ara establerta a Barcelona, completen la trilogia amb 'Kind', un muntatge dedicat als fills i filles, aquells infants que potser tenien petits papers en muntatges anteriors però que, ara, no només es converteixen en protagonistes sinó, també, en els ulls a través dels quals els espectadors veurem el món. I és que 'Kind' adopta el punt de vista d'uns nens i nenes i d'uns adolescents amb tantes pors i desitjos com nosaltres mateixos, amb eleccions difícils per davant, ansietat, dubtes, canvis físics traumàtics...

Advertising
11
Enciclopedia de fenómenos paranormales Pippo y Ricardo
Foto: Fanchon Bilbille
Teatre

Enciclopedia de fenómenos paranormales Pippo y Ricardo

icon-location-pin Mercat de les Flors, El Poble-sec
icon-calendar

Un altre artista que fa anys i panys que no venia a Barcelona: Rodrigo García, el guru de l'escena híbrida, un habitual dels enyorats Radicals Lliure. En el llenguatge sempre incòmode de Rodrigo García, l'espectacle investiga una sèrie de fenòmens paranormals a partir d'un text que el mateix artista considera gairebé "de pallassos", en què l'estupidesa no és precisament absent. El resultat és una nova posada en escena desconcertant i provocadora d'un artista que s'expressa com sempre amb la màxima llibertat.

12
Augusto
Foto: Alice Brazzit
Dansa

Augusto

icon-location-pin Mercat de les Flors, El Poble-sec
icon-calendar

Alessandro Sciarroni és segurament l'artista escènic italià que més alegries ens ha donat en els últims anys. I aquí parla de la necessitat que tots tenim de sentir-nos estimats, però també el dolor, dos temes centrals d'un espectacle que es basa en el riure, però no sempre en l'humor. Té com a títol el nom d'un dels arquetips del pallasso, aquell que, amb el nas vermell, tot ho embolica i tot ho espatlla. Aquest personatge dona títol a un muntatge en què els nou intèrprets en escena es comuniquen únicament i exclusivament, mitjançant el riure.

Advertising
13
Valenciana
Foto: Vicente A. Jimenez
Teatre

Valenciana (la realitat no és suficient)

icon-location-pin Teatre Goya, El Raval
icon-calendar

Jordi Casanovas acompleix un somni: porta a escena un dels fets que va marcar tots els joves dels anys 90, els crims d'Alcàsser, conjuntament amb un dels mites de l'època, la ruta del bakalao. Sense oblidar-nos de la corrupció. Casanovas parla de tres joves amigues, que es van conèixer estudiant periodisme, que veuen com els seus camins vitals es van separan. Valèria inicia la recerca de la seva identitat per les discoteques de la Ruta Destroy. Ana cobreix el crim més traumàtic de la història d’Espanya per a la televisió valenciana. I Encarna dirigeix la comunicació d’un jove polític que marcarà un canvi de paradigma a tot el territori valencià.

14
Richard III and they've never heard of love
Teatre

Richard III and they've never heard of love

icon-location-pin La Gleva. Teatre-Espai Cultural, Sant Gervasi - Galvany
icon-calendar

Vet aquí una de les conjuncions transatlàntiques del Grec 2019: les Mamzelles i La Mama Experimental theatre de Nova York parlen sobre el somni americà. Per a dues barcelonines, passa per aterrar en un teatre de Nova York on començaran a assajar una posada en escena del 'Ricard III' shakespearià. L'una serà el protagonista deforme i ambiciós que aconsegueix posseir el tron d'Anglaterra i l'altra interpretarà tota la resta de personatges, sempre sota la mirada atenta del director. Les dues actrius acaben de marxar d'una ciutat convulsa, on la situació política és confusa i controvertida.

Advertising
15
Flam
Teatre

Flam

icon-location-pin CCCB. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, El Raval
icon-calendar

Tot va començar amb una conversa. Dues actrius acusaven Roger Bernat, ànima de la companyia FFF i autor d'un seguit de peces que no concedeixen el protagonisme ni a actors ni a actrius sinó al mateix públic, de fer un teatre fred i sense emocions. Consideraven que, tant els espectadors i espectadores com els intèrprets, no només necessiten trobar emoció en el fet teatral, sinó que en depenen. D'aquí que Bernat decidís crear un muntatge fet únicament d'aquest material: d'emocions, o més exactament d'emocions trobades, que no s'haguessin de buscar mitjançant una història o uns personatges, sinó que passés exactament el contrari: que la història, si de cas, es busqués com a resultat secundari d'un efecte.

16
White Bouncy Castle
Dansa

White Bouncy Castle

icon-location-pin Museu Nacional d'Art de Catalunya. MNAC, Sants - Montjuïc
icon-calendar

'White Bouncy Castle' és un espai coreogràfic pensat pel gran coreògraf nord-america William Forsythe amb l'objectiu d'acollir exclusivament espectadors i espectadores i que, per tant, no requereix de cap intèrpret. És un cub gegantí que pren la forma d'una mena de gran castell inflable de color blanc dins del qual les persones que el visiten estan convidades a deixar-se caure i rebotar, a sentir el seu cos completament desestabilitzat al so d'una composició musical creada per Joel Ryan. Gaudiu de l'absurd social que representa i de les sensacions, gairebé addictives, que us provocarà.

Advertising
17
Coda
Foto: Pirra
Música

Coda

icon-location-pin L'Auditori, Eixample
icon-calendar

La companyia Atresbandes, una de les troupes catalanes amb més recorregut internacional, s'alia amb el Quartet Brossa per parlar del fragment final d'una composició per construir una metàfora de la repetició dels comportaments: tant dels que generen alegria com dels que ens enfonsen en la foscor i que tan sovint han pres la forma d'una ideologia autoritària. Els règims feixistes, populistes o autoritaris, com ara la Unió Soviètica de Stalin, van enviar a l'exili o a la mort un bon nombre d'artistes, entre els quals molts músics. Va viure aquells temps Dmitri Xostakóvitx, un compositor brillant que va haver d'adaptar el seu art a les circumstàncies del seu temps per tal de poder sobreviure.

18
En masse
Foto: David Kelly
Teatre, Circ

En masse

icon-location-pin Palau de la Música Catalana, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera
icon-calendar

La companyia de circ australiana Circa, una de les millors del món, torna a Barcelona amb una nova producció que és un viatge tendre i salvatge que ens presenta dues visions dels extrems de l'existència humana amb música de Schubert i Stravinski. Deu artistes de la companyia ens tornaran a sorprendre amb la seva perfecció tècnica i les seves acrobàcies mentre tres músics, incloent-hi un tenor local i dos pianistes, interpreten la banda sonora en directe.

More to explore

Advertising