Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right L'ABC del festival Grec 2019

L'ABC del festival Grec 2019

D''Antípodes' a 'vellesa', de 'negritud' a 'tòtems' del teatre europeu, el festival d'estiu de Barcelona ens porta el bo i millor d'aquí i de fora

Nora Chipaumire
Foto: Ian Douglas Nora Chipaumire
Per Andreu Gomila |
Advertising

De Sydney a Londres, passant per Nova York, el festival d’estiu de Barcelona ens proposa un viatge teatral pel món anglosaxó, però no s’oblida dels grans temes que sacsegen el nostre món. Per estar al corrent del que s'hi cou setmana a setmana, podeu consultar les estrenes de teatre de Barcelona. I si també voleu estar al dia de tot el programa musical, també tenim un recull dels millors concerts del Festival Grec 2019. Tota la informació per no perdre detall de la cita escènica més important de l'estiu barceloní.

NO T'HO PERDIS: Els millors plans de la setmana

ab [intra]
© Pedro Greig

Antípodes

Tot parlant d’Austràlia ens hauria agradat veure Cate Blanchett fent de Blanche DuBois, però el festival ha apostat per portar-nos una cosa més espectacular, la companyia de circ Circa amb 'En masse' (Palau de la Música), tot un prodigi d’energia i habilitat barrejat amb Stravinsky i Schubert. El viatge als antípodes no acaba aquí, ja que també tindrem la versió teatral dels 'Paradisos oceànics' d’Aurora Bertrana (Teatre Akadèmia), una peça que reconstrueix un viatge per la Polinèsia a finals dels anys 20. Una delícia. I no ens oblidem del nostre barceloní a Sydney, Rafael Bonachela: fa deu anys que dirigeix la Sydney Dance Company i ve al Grec a presentar-nos l’última peça que ha creat, 'ab [intra]'. Serà al Mercat de les Flors del 2 al 4 de juliol.

White Bouncy Castle

Castell inflable

El 'White Bouncy castle' de William Forsythe (Museu Nacional) fa cara de ser l'experiència més divertida del Grec. L'home que ha canviat la manera d'interpretar el classicisme en la dansa ens proposa explorar els cossos a través de la nostra experiència, tot fent-nos entrar, sí, en un castell inflable gegant sota l'influx de la música de Joel Ryan.

Advertising
Wanted
Foto: Societat Doctor Alonso

Cowboys

Durant la primera quinzena de juliol, rondant per la plaça Margarida Xirgu, hi trobareu dos cowboys una mica paparres. Són Hoodoo Brown i Soapy Smith. Saludeu-los de part nostra. Potser es barallen, escupen a terra, llepen un escuradents, segur que no fan olor de flors i duen fang enganxat als talons de les botes. Són els cowboys de la Societat Doctor Alonso.

Así bailan las putas
Foto: Kiku Piñol

Feminitat

Hi ha moltes maneres de ser feminista avui dia. Es pot fer com Emily Molnar, directora del Ballet BC de Vancouver, i plantar-se per primer cop a Barcelona (al Teatre Grec) amb un programa creat només per dones (ella, Crystal Pite i Sharon Eyal), i no per cap voluntat feminista, sinó perquè és el material amb el qual ella treballa. Feminisme stricto sensu. O fer com els Sixto Paz, que s'han aliat amb Júlia Bertran per portar a escena el seu llibre 'M'estimes i em times' i fer-nos una classe de twerk a 'Así bailan las putas' (Escenari Joan Brossa). Feminisme combatiu. O fer com Joel Joan i portar a escena a La Villarroel 'Nenes i nens', de Dennis Kelly, on Anna Sahun és una dona corrent que ens explicarà la seva vida de dona, esposa i mare.

Advertising
Campo minado
Foto: Tristram Kenton

Memòria

A primers dels anys 30, durant un congrés dels escriptors soviètics, li van cedir la paraula a Borís Pasternak, que es va aixecar, va mirar els assistents i va dir: “30”. Tothom se sabia de memòria el sonet 30 de Shakespeare. A partir d’aquesta anècdota, el portuguès Tiago Rodrigues fa un recorregut històric per la importància de la memòria a 'By heart' (T. Lliure: Montjuïc). L’argentina Lola Arias també mira enrere, en el seu cas a la Guerra de les Malvines, a 'Campo minado' (Teatre Lliure: Montjuïc), en el qual uneix antics combatents argentins i anglesos. David Espinosa, al seu torn, recrea a 'Una historia universal' (La Vilella), el pas de l'home per la Terra a través d'ombres, acció coreogràfica i una pila de ninots.

Nora Chipaumire
Foto: Ian Douglas

Negritud

Us imagineu Ernesto Collado convertit en una dona negra de Nova York? Doncs això és Nora Chipaumire, una dona que crida, alt i fort: “Cada negre necessita una revolució. Cada revolució necessita un negre”. Amb 'Punk', '100% pop' i 'Nigga', la seva trilogia antisistema, el Grec ens deixa entrar dins el pensament radical sobre la negritud que és a l'ordre del dia tant als EUA com al Regne Unit. Chipaumire, que serà a la Hiroshima, és una força de la natura, que ens farà estar drets al seu voltant mentre escoltem els seus cants que relacionen Àfrica i Amèrica i que són alhora el plany del patiment i un crit d'esperança.

Advertising
Kind
Foto: Oleg Degtiarov

Nens i adolescents

No cal dir que un dels moments més esperats del Grec és l'arribada de la peça creada pels Peeping Tom (nous veïns de Gràcia, per cert) al voltant de la infància, 'Kind' (TNC), obra que tanca la seva trilogia sobre la família, una sèrie magistral també formada per 'Vader' i 'Moeder'. Tenim una clariana en un bosc, una tenda, i la gran imaginació coreogràfica de Franck Chartier i Gabriela Carrizo. També reflexionen sobre la primera edat La Tristura amb 'Future lovers' (CCCB), però aquí els protagonistes són els adolescents, les seves esperances i les seves pors. Victoria Szpunberg, alhora, es mira els nois i les noies des de la perspectiva d'una mestra a punt de jubilar-se. La peça es diu 'Amor mundi' (Sala Beckett).

Taylor Mac
Foto: Neil Grabowsky

Nova York

En un Grec que ens planteja un viatge anglosaxó no podia faltar el teatre de la gran capital cultural d'Occident, Nova York. I des de tots els seus prismes. La gran estrella convidada és Taylor Mac, una drag queen d'orquestra que acaba de triomfar a Broadway i que ens porta la seva visió particular de la història dels EUA explicada a través de les cançons. Serà un 'digest', al Lliure de Montjuïc, de poc més de dues hores a partir d'un xou original que era una marató de 24 hores! A l'altre extrem, tot i que no gaire lluny, hi trobem el projecte 'Richard III and they've never heard of love' (La Gleva), aixecat per Bàrbara Mestaza i Paula Ribó amb un dels directors fetixte de La MaMa Experimental Theatre, que ve per tercer any consecutiu al Grec. Una de les col·laboracions transoceàniques que el festival ens regala és la de Cesc Gelabert i Mikhail Baryshnikov amb 'Framing time' (Mercat de les Flors), en la qual el ballarí català interpreta una peça creada per ell mateix per a la companyia del rus després de més de quinze anys de coneixença mútua i admiració... I no podria faltar un musical clàssic, com 'La tienda de los horrores' (Teatre Grec), que a Barcelona versionaran Àngel Llàcer i Manu Guix.

Advertising
Rostoll cremat

Països Catalans

A Barcelona, poc o res en sabem del teatre que es fa a llocs amb els quals compartim llengua. D'aquí l'interès que té veure el 'Rostoll cremat' (Mercat de les Flors) de Toni Gomila, amb direcció d'Oriol Broggi, una fonda reflexió sobre com el turisme ha canviat l'ànima dels mallorquins. I 'Valenciana' (Teatre Goya), una peça de Jordi Casanovas aixecada amb un cast 100% valencià en què parla del que tothom parlava als anys 90, quan el dramaturg era jove: el cas d'Alcàsser, la ruta del Bakalao i la corrupció.

Augusto
Foto: Alice Brazzit

Riure

Roger Bernat pensa que “encara que no només el públic vol emocionar-se al teatre, també ho desitgen els actors i les actrius que creuen no estar treballant si no tenen ocasió d'inflamar-se amb crits de joia i dolor”. Per això ha creat 'Flam' (CCCB) amb IT Teatre, una peça que va sobre les emocions i, sobretot, el sentit de l'humor. Estem parlant de la primera obra ‘convencional’ de Bernat? En la mateixa línia, l'italià Alessandro Sciarroni ha creat 'Augusto' (Mercat de les Flors). “El riure –ens diu– pot significar tantes coses... Al nostre espectacle és l’eina que utilitzem per recórrer els següents estats: alegria, despreocupat, afecte, estima i necessitat de ser estimat. I per expressar judicis i hàbits correctes considerats inadequats, inapropiats, intolerables”. Riure plorant, riure divertint-se. I Rodrigo García, què hi pinta aquí? Doncs, perquè el seu 'Enciclopedia de fenómenos paranormales Pippo y Ricardo' (Mercat de les Flors) és, segons ell, una història de pallassos, l'absurd en estat pur d'un dels grans agitadors de l'escena contemporània europea.

Advertising
Les Feres del Shakespeare

Shakespeare

En un Grec anglosaxó no podia faltar Déu nostre senyor, és a dir, Shakespeare. I n'hi ha per donar i vendre. Ja hem parlat de Rodrigues i La MaMa, però ens queden el 'Titus Andrònic' i 'L'amansi (pa) ment de les fúries' que faran els Parking Shakespeare als jardins del Teatre Grec per tancar el festival (alerta amb la segona, que la directora és la Carla Rovira!), i 'Les feres de Shakespeare' que els Pirates fan al Condal. I el 'Much ado about nothing' de David Espinosa i els seus objectes a La Vilella. I la recreació del magnífic disc d'Elvis Costello 'Cartes a Julieta' a càrrec d'Ivan Labanda i la Simfònica del Vallès al BARTS. Versions contemporànies al voltant del gran Bard... Ep, que en falten dos que hem afegit més avall!

Tan poca vida
Foto: Jan Versweyveld

Tòtems

El més gran esdeveniment del Grec no és altre que el retorn de qui és potser l'actriu europea més imponent, la francesa Isabelle Huppert, que, amb direcció de Robert Wilson, ens demostrarà a 'Mary said what she said' (Teatre Lliure: Montjuïc) com es posa en risc una donassa com ella que encara té moltes coses a dir damunt d'escenari. Però ella no és l'únic tòtem d'aquest Grec. Un dels altres és l'holandès Ramsey Nasr, el protagonista de 'Tan poca vida' (Teatre Lliure: Montjuïc) d'Ivo Van Hove. Un tros d'actor que ens va fer caure de la cadira a 'The fountainhead' i que ara promet tornar-ho a fer. Si mirem a casa, no tenim cap dubte a posar al mateix nivell Blai Mateu, la mitja part de Baro d'evel, un intèrpret (per dir-li d'alguna manera) que no coneix límits, d'una saviesa escènica que l'agermana amb els grans, de James Thiérrée a Martin Wuttke. La seva imaginació no té topalls. Estrena al Grec 'Falaise' (Teatre Lliure: Montjuïc), segona part d’aquell meravellós ''.

Advertising
Las muchísimas
Foto: Oto Marabel

Vellesa

Alguns dels projectes més interessants del Grec 2019 tenen a veure amb la gent grant, tot començat pel text d'Oriol Tarrasón (director de Les Antonietes) 'Un dia qualsevol' (La Villarroel), en el qual aplega damunt l'escenari monstres de la mida de Quimet Pla i Imma Colomer. De nou a Mallorca, la coreògrafa Mariantònia Oliver fa pujar a l'escenari disset padrines del seu poble, Maria de la Salut, perquè experimentin amb el seu cos. Són 'Las muchísimas' (Mercat de les Flors). I no ens oblidem l'experiment de Juan Carlos Martel Bayod al Lliure de Gràcia amb dones de més de 80 anys a 'Càsting Giulietta'.

Advertising