Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca

3 dones que ho peten al baix

Escrit per
Marta Salicrú
Publicitat

La guitarra s'emporta tots els taral·lejos i el cantant, les mirades. La bateria marca el batec de la cançó, però és el baix el que la fa caminar. És un instrument gran i pesat, però això no ha espantat dones com Kim Gordon (Sonic Youth), Esperanza Spalding, Tina Weymouth (Talking Heads), Kim Deal (Pixies, Breeders) i Meshell Ndegeocello per agafar el seu mànec i molar-ho tot. Com aquestes 3 dones que ho peten al baix de la nostra escena pop 'underground'.

Doble Pletina
Laura Antolín
© María Carbonell

 Laura Antolín

Fundadora dels barcelonins Doble Pletina el 2010 amb Marc Ribera, la Laura ho peta tant que no en té prou amb tocar el baix: també és la veu principal i compositora de bona part de les cançons del grup. Han publicat dos LPs, 'Así es como escapó' (2016) i 'De lo concreto a lo general' (2013), a banda de diversos singles. Les seves aptituds amb les quatre cordes –que podeu constatar escoltant 'Vuelve el ruido', la cançó de Doble Pletina que més li agrada tocar; en la intimitat també toca 'Billie Jean'– han fet que també requirissin el seu talent La Bien Querida, que la va fitxar per al seu últim àlbum, 'Fuego' (2018), i Elsa de Alfonso, que la va fitxar per a la seva banda, Los Prestigio.

Papa Topo
Sonia Montoya
© Noelia Ruiz

 Sonia Montoya

La Sonia va venir de Castelló a Barcelona per estudiar música, i actualment cursa estudis superiors al Taller de Músics. Va ser aquí quan li va arribar la convocatòria d'Adrià Arbona, ànima de Papa Topo, que buscava gent per reformar el seu grup a la Ciutat Comptal. I com per a la idea de grup que tenia, inspirada en compositors com Augusto Algueró, no li bastaven músics amateurs, va muntar un càsting en què la Sonia en va resultar una de les escollides. La nova banda va publicar 'Ópalo negro' (2016). Si veieu en directe a Papa Topo, flipareu amb la seva energia i amb un virtuosisme que no es gasta gaire en l'univers pop. La Sonia toca amb el baix ben amunt, com els guitarristes clàssics, i compte amb mirar-li els dits: us marejareu.

Mourn
Leia Rodríguez
© Xavi Torrent

 Leia Rodríguez

Podeu pensar que dient-te Leia ja tens mig camí fet, llicència per molar. Doncs com si això no fos prou, la més jove del quartet postadolescent Mourn –tenia 15 anys quan la banda va començar a cridar l'atenció amb el seu 'revival' del grunge dels 90; ara en té 17– és també la presència més magnètica del grup, amb un posat que recorda Paul Simonon, l'imponent baixista de The Clash. Germana de la Jazz, la Leia és filla de Ramón Rodríguez (The New Raemon), així que porta la música a la sang i al que ha mamat des de petita. Mourn han publicat dos àlbums, l'homònim del 2015 i 'Ha, Ha, He!' (2016), publicats pel segell nord-americà Captured Tracks, i a finals del 2017 van publicar l'EP 'Over the wall'.

Últimes notícies

    Publicitat