[title]
"Al Carnaval, tot s'hi val!" és una consigna que s'ha sentit en moltes rues de Carnestoltes. Però, n'estem segurs, d'això? Aquesta festivitat ens encanta precisament per la seva capacitat de posar el món del revés. Ja en l'època medieval, el Carnaval era una festa d'arrel pagana que suposava un petit parèntesi de la repressió dels instints de la vida cristiana. Aquesta essència ens encanta: estem a favor de trencar amb tabús, alliberar-nos de les cotilles del gènere i canviar les normes del món! Ara bé, hi ha qui aprofita per fer volar la caspa en nom de la disrupció. Us expliquem com evitar que les vostres disfresses siguin de mal gust, irrespectuoses o, simplement, ridícules.
1. No al ‘blackface’
Si us plau, deixeu el ‘blackface’ enrere. La pràctica de pintar-se la cara de negre, que moltes cavalcades de Reis ja han abandonat, és una herència racista de la nostra cultura. Té l’origen en representacions teatrals als Estats Units: els actors blancs caricaturitzaven els esclaus, reproduint estereotips racials que associaven la mandra, la brutícia o la manca d’intel·ligència a les persones negres i justificaven l’esclavatge. Si et pintes la cara de negre, doncs, ho fas amb tota aquesta tradició al darrere. Ni de Nina Simone, ni de Michael Jordan: jugar a ser negre per un dia no fa gràcia i ni la disfressa més ben executada ho justifica.
2. Stop disfresses d’apropiació cultural
Seguim amb les coses-que-ja-hauríem-d'haver-assimilat. Les altres cultures no són una disfressa. Segurament a l’escola vas disfressar-te d’indis i cowboys (una manera preciosa de blanquejar el colonialisme) o fins i tot de samurai, de geisha o de membre d’una tribu africana. El món, però, ha canviat, i ara sabem que per convertir els vestits i les tradicions d’altres cultures -sovint maltractades, esborrades o en perill d’extinció- en una diversió frívola i festiva no és una mostra d’admiració, és una falta de respecte.
3. Divisió sexual del treball, fora!
Opinió: les disfresses sobre professions fan pal. Ja ens passem tota la vida treballant, no cal performar la vida laboral quan estem de celebració! Ara bé, si ets un fanàtic del treball assalariat i vols disfressar-te d’alguna professió, potser que abans et preguntis si estàs contribuint a reforçar rols de gènere de l’època dels teus pares. Prou infermeres, bombers, policies, hostesses de vol i treballadors de la construcció. Confiem en vosaltres: segur que se us acudeix alguna cosa més original.
4. Prou comentaris desagradables
Des de temps immemorials el Carnestoltes ha servit per deixar sortir a passejar els impulsos humans amb permissivitat, disbauxa i alliberament. Hi ha qui escull pintar-se el cabell de verd i qui prefereix ensenyar cuixa, però d’això es tracta: que cadascú faci el que vulgui amb el seu cos! Aprofitar l’excusa de les disfresses per fer comentaris inapropiats sobre els cossos dels altres és de mal gust i, al final, se us veurà el llautó. Les carrosses de les rues municipals van plenes de genitals fets de paper maixé i purpurina, però tu et posaràs les mans al cap perquè la teva veïna ha sortit de casa amb el melic a l'aire?
5. Evitar el consumisme desmesurat
Comprar una disfressa d’últim minut per Amazon o Shein no té res de sostenible. Barcelona és plena de botigues de disfresses originals, on pots comprar amb la consciència tranquil·la. Però Carnestoltes també és una oportunitat per fer volar la creativitat i jugar amb materials reciclats, peces de segona mà i, fins i tot, intercanvis amb amics. El vestit pelut de conill que t’has comprat per vint euros només en una web qüestionable te’l posaràs una vegada, però segur que algú que coneixes et pot deixar un vestit de vellut rosa i tu pots trobar els complements ideals per a convertir-lo en una disfressa única.
