Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Passatge de les Manufactures
Scott Chasserot

5 coses que no sabies del Passatge de les Manufactures

Per
Eugenia Sendra
Publicitat

Celebrem la reobertura del Passatge de les Manufactures; no té l'encant rònec d'antany, quan semblava que et ficaves dins d'un carrer sense saber on et duria, però almenys encara és transitable i permet l'accés entre Sant Pere més Alt i el carrer Trafalgar. Ascendiu-hi o descendiu-hi, mireu a esquerra, dreta i també cap al cel, i deixeu-vos endur per la mica d'història que encara respira el passatge.

Esperit benjaminià
"Un dia, per casualitat, a prop del meu nou pis llogat em vaig trobar a la boca del passatge Manufactures, camuflada en un portal del carrer Trafalgar, i vaig passar l'administració de loteria i vaig baixar les escales en penombra i vaig creuar aquell túnel al·lucinant que no s'assembla a cap altre d'aquesta ciutat uniforme i, no obstant així, plena de diferències, i a l'altre extrem em vaig prendre un café al bar Pasajes". La referència a Jordi Carrión resulta obligada, sobretot perquè arran de la descoberta del passatge Manufactures va començar la investigació que acabaria donant lloc al monumental llibre dedicat als passatges (Galaxia Gutenberg, 2017). Al llarg de vuit anys, l'autor n'ha recorregut fins a 400, recuperant les respectives històries i amb Walter Benjamin sempre ben present, qui va escriure que "els passatges són cases o corredors que no tenen cap costat exterior, igual que els somnis".

'Barcelona. Llibre dels passatges', de Jordi Carrión

Passat industrial
El passatge de les Manufactures i el de Sert, carrerons paral·lels amb històries i ritmes vitals diferents, són testimonis del passat industrial del barri de Sant Pere, que va viure el revulsiu definitiu amb la construcció del Palau de la Música a principis del 1900. L'any 1878 va entrar en servei el corredor que quedava integrat en l'edifici construït pel fabricant de teixits Joan Cirici.

© Maria Dias

Públic o privat
Es tracta d'un espai privat d'ús públic que uneix dos edificis catalogats: el de Trafalgar, on s'ubica el Yurbban Passage Hotel & Spa, el segon allotjament de la cadena Smart Rooms Company al mateix carrer, i el de Sant Pere més Alt. En la remodleació s'han eliminat els volums que s'havien anat afegit amb el temps, s'ha instal·lat un nou paviment similar al de pedra de Montjuïc i s'han decapat les parets per trobar els colors originals del passatge. "S'ha restaurat seguint la supervisió de Patrimoni i l'Institut de Paisatge Urbà", indica Mercè Conca, del despatx Blanch + Conca. Destaca la recuperació dels sostres artesanats d'escaiola a l'entrada de Sant Pere més Alt. Ara el passatge llueix diàfan i asèptic i, malgrat haver perdut el cert encant tronat, suggereix com era a principis de segle XX. "L'aspecte original i l'encant pel qual és un espai catalogat és aquest", rebla Conca.

Corba de terreny
Però el passatge amaga un altre secret, i és que evidencia el desnivell que separa el pla de Barcelona de les zones deltaiques i litorals. Segons llegim al Mapa geotècnic de Barcelona, "hi ha un talús inclinat, que es pot seguit en molts indrets, si bé el desenvolupament urbà ha tendit a fer-lo desaparèixer al centre de la ciutat". Es reconeix al carrer de Gravina i a la zona de Via Laietana, entre d'altres. Entre els carrers de Sant Pere més Alt i Jonqueres hi ha un desnivell de 4 metres que se salva amb les escales del passatge. Carrión també en parla al seu llibre.

Petjada artística
Han desaparegut els petits establiments que ocupaven el passatge abans de la seva reconversió i, per contra, s'han obert grans finestrals que aboquen als fogons i les taules del restaurant Flax & Kale. Però també hi ha espai per a l'art: abans de pujar l'escala topareu amb l'escultura voladora d'Antoni Yranzo. "Per aquí només hi havia transitat gent, i ja que l'hotel reobria el passatge, vaig pensar en les petjades. És el record de les petjades que ha deixat la gent". Es tracta d'una instal·lació viva, que situada sota el lluernari de l'hotel, de 9 m x 3 m. "Sempre treballo amb fusta bona recuperada, però aquí volia que la peça no pesés i durés", explica l'artista.

'Petjades', d'Antoni Yranzo

Últimes notícies

    Publicitat