[category]
[title]
Torna el Barcelona Gallery Weekend, que enguany celebra la seva 11a edició amb exposicions a 24 galeries, i estrena el nou programa FLASH, amb 9 mostres exprés que només es podran visitar entre el 18 i el 21 de setembre. Aquesta cita és una oportunitat per conèixer les galeries que tens a prop de casa i visitar-les. Sí, durant el BGW podreu descobrir artistes fascinants -ara us parlarem de cinc exposicions que segur que us encantaran- però en realitat, les galeries d’art són espais que sempre es poden visitar gratis. A vegades fa vergonya entrar-hi i simplement passejar per aquests espais nets i plens d’obres d’art desconegudes, però us prometem que és una experiència gratificant. Els galeristes són persones que dediquen cos i ànima a apropar l’art al públic, sigui el que vol comprar una obra d’art o el que, simplement, vol contemplar-la. Aquesta és la nostra tria particular pel BGW d’enguany, però us convidem a fer la vostra i, sobretot, a no deixar que aquesta sigui l’única ocasió en què trepitjareu una galeria.
La Galeria Bombon Projects presentarà obres de nova creació d'Eva Fàbregas, l’artista barcelonina que ha captivat galeries, museus i fires d’arreu del món amb les seves escultures orgàniques i plenes de color. Potser les heu vist sortir d’una cantonada entre les parets del MACBA: són peces toves que recorden a membranes i fins i tot òrgans humans, que Fàbregas crea pensant en com funciona el nostre del desig (neix al tacte? A l’oïda?) i en l’eròtica de l’objecte de consum. Bombon és la galeria que representa l’artista que, tot i ser de Barcelona, viu i treballa a Londres. A més, dins del programa FLASH del BGW, en què s'inauguraran exposicions exprés que duraran només quatre dies, Bombon Projects presentarà algunes obres de Josefa Tolrà, una artista i mèdium catalana que va rastrejar l’invisible amb les seves creacions espontànies. La mostra, comissariada per Pilar Bonet i sota el títol de Deixa't créixer les ales, ens permetrà descobrir el treball d’aquesta creadora autodidacta d’inicis del segle XX, que tant connecta amb les investigacions d’artistes actuals al voltant de l’esoterisme, l’espiritualitat i el més enllà.
A la Chiquita Room -com el seu nom indica, és una galeria ben petita del barri de Sant Antoni- el Gallery Weekend estrenen l’exposició Cançó de bressol per espavilar una nena. La mostra reuneix obres de la catalana Mari Chordà (que vam entrevistar quan va fer la seva gran retrospectiva al MACBA!) i l’italià Bruno Munari. Aquests dos artistes que mai es van conèixer, però tenen una cosa en comú: les seves obres se situen en la línia que separa la peça artística de la joguina. Es pot jugar, amb l’art? Què hi ha d’artístic en un objecte dissenyat per distreure i divertir una criatura? Aneu a la Chiquita Room, i després en parlem.
A ethall, a L’Hospitalet, l'artista madrilenya Julia Spínola estrenarà l’exposició "El vuelto", una mostra on s'exposaran les seves recerques escultòriques actuals en què es desmarca de la idea més clàssica de l’escultura i parteix de la noció del gest entès com un desig de moure la matèria d’una forma o una altra. El resultat? Muntanyes de fibra vegetal, tubs que pengen de les parets i protuberàncies fetes de cartó premsat conviden el visitant a deixar d’intentar entendre l’escultura i, en canvi, sentir com modifica l’espai. I si voleu veure un tipus d’escultura radicalment diferent de la proposta de Spínola, haureu d’anar a 3 Punts Galería on el gironí Gerard Mas presenta Pathscope. Aquest escultor aposta per l’hiperrealisme i exposarà una selecció d'obres d'alabastre, marbre o resina, de gran perfecció formal. Passegeu entre figures inquietants que s’inspiren en l’escultura clàssica, però que ens grinyolen una mica. Si hi pareu atenció, descobrireu en aquests personatges hieràtics petits anacronismes que podreu desxifrar com si fossin un enigma.
I per acabar, recomanem una exposició per aquells amants de l’art que no saben escollir. A la galeria Mayoral, l’exposició col·lectiva “La monnaie vivante” unirà obres de Jordi Alcaraz, Jean-Michel Basquiat, Mari Chordà, Salvador Dalí, Jean Dubuffet, Eulàlia Grau, Wifredo Lam, Pablo Picasso, Martina Pla, José Pérez Ocaña, Marria Pratts, Ugo Rondinone, Antonio Saura, Niki de Saint Phalle, Antoni Tàpies i Rachel Valdés sota la curadoria de Pedro G. Romero. Què tenen en comú tots aquests artistes? Doncs el títol de l’obra, que parteix d’un assaig de Pierre Klossowski de 1970 sobre el cos i el seu possible valor de canvi, sembla indicar-nos que podrem veure com cada un d’ells ha relacionat la idea del cos amb la seva pràctica artística.
