Barcelona gratis! Sortir sense gastar

Exposició de Teresa Gancedo (Tejedo del Sil, León, 1937), una de les principals artistes de la seva generació i de les primeres a veure la seva obra exposada al Guggenheim de Nova York, de la col·lecció del qual en forma part. En aquesta exposició ens presenta una selecció de la seva obra recent, on contínua explorant el poder del simbòlic i l'expressió de l'inconscient.

Joan Oltra Serra ens presenta una sèrie de natures mortes reunides en dues subhistòries a primer cop d’ull allunyades l’una de l’altra que, malgrat aquesta aparent distància temàtica, tenen un nex comú: la matèria, que des del passat es projecta en un futur incert, es configura com a objecte d’experimentació artística. La personal mirada del fotògraf combinada amb l’austeritat compositiva que el caracteritza donen com a resultat unes fotografies d’extraordinària bellesa plàstica.

Per a la seva segona exposició a ProjecteSD, la artista portuguesa Ana Jotta ha evitat qualsevol títol. Hi presenta tres de les seves noves obres: una gran obra tèxtil brodada, un conjunt del seu projecte en curs, el Plastifié, una sèrie oberta al cos d’obra de Jotta, concebuda per l’artista com un equivalent visual de notes a peu de pàgina o cites en un diari visual on rastreja, dibuixa, grava i juga amb paraules, signes, colors i idees. I una nova escultura de bronze, una branca d’arbre que sembla tenir forma de 'J'.

Exposició col·lectiva on es presenten les obres de sis artistes (mariajose Gallardo, Kepa Garraza, Max Gärtner, Concha Martínez Barreto, Frank Plant i Alastair Whitton) que s'han plantejat la creació artística des de l'obra monocromàtica en blanc i negre, predominant el fosc sobre ho clar. Aquesta dualitat cromàtica obliga a l'espectador a intervenir mentalment i esforçar-se per observar les peces amb l'absència de soroll d'altres colors. Al simplificar l'experiència visual, pot aflorar allò emocional pot aflorar més fort, allò positiu i negatiu, la llum i la foscor, allò bo i allò dolent...

El treball de l'artista i activista Daniela Ortiz (Cusco, 1985) s'enarbora a partir d'un feminisme decolonial, contra el racisme i el classisme. Entre el 2012 i 2017 realitza diverses accions entorn del 12 d'octubre, qüestionant les commemoracions del Dia de la Hispanitat. El 2016, embarassada del seu fill, rep una transfusió de sang d'un ciutadà espanyol en la performance 'Jus Sanguinis' per denunciar els criteris jurídics per a la concessió de la nacionalitat. 'Esta tierra jamás será fértil por haber parido colonos' és la primera revisió antològica sobre la seva trajectòria i reuneix 31 projectes concebuts al llarg de la darrera dècada. En les seves propostes, transita per les múltiples violències institucionalitzades envers la població migrant. Investiga la situació de les treballadores domèstiques, explora els abusos perpetrats per part de l’Agència Europea de Control de Costes i Fronteres i pels responsables de retirar la custòdia de menors. Amb 'Pintures de castes' recupera un gènere pictòric conreat durant el segle XVIII que catalogava les castes i barreges racials als territoris colonitzats, com en el cas del virregnat del Perú governat pel tirà Manuel d'Amat i de Junyent, qui va manar, per cert, la construcció del palau de La Virreina. L'artista manlleva els elements iconogràfics per recriminar l'actual normalització del racisme a tots nivells i ho exposa justament a la sala presidida pel retrat del virrei. Ortiz es pren, així, anys després, la seva particular 'vend

A mig camí entre la pintura i la fotografia però també entre un conte i un malson, la sèrie 'Twilight Zone', concebuda per Arnau Blanch el 2016, dibuixa una mena de paisatge interior que sorgeix del seu interès en fer tangible l'univers dels sentits i que resulta d'una enorme credibilitat.

Exposició de fotografies del barceloní Jordi Casañas, que provenen del distanciament crític generat per la seva manera de veure el món. Segons les seves pròpies paraules, es tracta de l’esperança que sempre li queda a tot escèptic. I com a escèptic, instal·lat a més en el dubte constant, deixa que el seu sentit de l’humor àcid sigui el catalitzador d’allò que vol expressar. L’etapa narrativa de les seves fotografies anteriors ha quedat enrere, i la presència humana pràcticament ha desaparegut.

L'espai artístic Chiquita Room celebra el seu primer any de vida amb aquesta exposició col·lectiva inspirada en les cartes de l'tarot, que exposa les obres de 22 artistes convidats a reinterpretar, cadascú des del seu llenguatge artístic, un dels 22 arcans majors de el tarot -les cartes amb un major significat simbòlic i trascendental-. La mostra compta amb peces de Beatriz Sánchez, un vídeo tutorial que remet a la figura de 'El Loco', Fito Conesa, que reinterpreta musicalment la carta de 'La Força', Susana Blasco amb un collage tèxtil sobre 'L'Emperadriu', Sergio Mora, que il·lustra sobre rajoles 'El Papa', Laia Arquers Claramunt, que concep una ermitana de ceràmica, llum i so, i Eulàlia Valldosera, que redibuixa 'la roda de la fortuna', entre d'altres artistes.

Exposició individual de Gonzalo Elvira (Argentina, 1971). En un any en què es compleix l'efemèride de l'centenari de la formació de la coneguda Bauhaus, escola d'art i arquitectura fundada el 1919 a Weimar (Alemanya), noms com Grete Stern, Marianne Brandt, Gertrud Arndt, Ànima Buscher, Lilly Reich, Anni Albers, Friedl Dicker, Dorte Helm, Lotte Brendel, entre molts d'altres, han estat recuperats dels arxius per prendre veu i cos. A l'exposició 'Idilio', de nou reapareix la Bauhaus ja no a través de l'escola sinó des de la vivència d'una de les seves integrants, Grete Stern. Elvira pren alguns dels 'Somnis', pertanyents a l'obra de Stern i els redibuixa en pedra o guix. Aquest salt de material contribueix a reinterpretar els seus relats onírics com pedres angulars, com si aquestes imatges gravades haguessin estat la base o fonament que van contribuir a la presa de consciència de la dona contra els valors dominants masculins.

Mostra col·lectiva dels artistes Antonio Lazo, Joan ill, Marria Pratts, Massimiliano Moro, Pietro Capogrosso, Sito Mújica i YOMUTO.

Exposició dedicada a Aixelá, que va ser un establiment especialitzat en aparells audiovisuals que va obrir les portes el juliol de 1958 al número 13 de la rambla de Catalunya de Barcelona. L'espai, que va incorporar un programa d’exposicions fotogràfiques que s’inicia amb la mostra Terré-Miserachs-Masats el 1959 va mantenir les seves programacions fins al 1975, cosa que la va convertir en un punt de trobada i una plataforma de difusió de la fotografia, el cinema clàssic i amateur i els corrents musicals d’avantguarda. L’exposició que es presenta a La Virreina és el resultat d’un procés laboriós de localització d’autors, documents i obres, i constitueix la primera recerca metòdica duta a terme fins a l’actualitat.

L’obra de Voula Papaioannou (Làmia, 1898 – Atenes, 1990) s’ha inscrit dins de l’anomenada 'fotografia humanitària' que va abundar a Europa durant els anys quaranta, entorn de la Segona Guerra Mundial. Tanmateix, els fons del seu arxiu ens permeten de referir-nos a un projecte documental articulat, amb criteris que superen les representacions més nostàlgiques o dramàtiques. Aquesta mostra és la primera que es fa sobre Voula Papaioannou (Làmia, 1898 - Atenes, 1990) a l’Estat espanyol. Aplega 284 imatges que ens donen unes pinzellades d’un projecte documental que supera aquelles instantànies de tipus humanitari amb què tradicionalment se l’ha identificada.

Exposició de Takk, estudi format el 2010 per Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño que s'ha caracteritzat per centrar-se d'una manera molt personal en la intersecció entre arquitectura, ecologia i feminisme, sempre atent a l'evolució del pensament crític contemporani. Aquesta mostra pretén acostar-nos a la seva metodologia de treball a partir d'un dels aspectes que més la singularitza; la recerca material en l'estudi.

Exposició que celebra els 10 anys de la fundació Arranz-Bravo on han convidat a 35 artistes de la casa a mostrar la seva obra més recent. La selecció, a cura del director artístic de la fundació des del 2010, Albert Mercadé, proposa una revisió de l’obra contemporània dels artistes seleccionats a través de quatre àmbits, representatius dels principals fenòmens artístics que han sobresortit en aquests anys: la ironia (El dit a la llaga), la interacció amb el paisatge (A cel obert), la idea de temporalitat (Al fil del temps) o l’expressivitat existencial (Des de l’esquerda). 

Quarta exposició individual de l'artista de Ronda Carlos Aires a la ADN Galeria. Hi mostra la seva producció més recent i inèdita. El títol de la mostra es una declaració de intencions amb la que Aires es revolta contra la pressió auto-imposada pels artistes que creen a la recerca de l’originalitat o d’aquells que acaben veient com les seves obres es converteixen en producte el valor del qual es només imposat pel mercat.

El festival d'arts sonores, visuals, digitals i performatives de les Terres de l'Ebre expandit a Barcelona torna a proposar instal·lacions artístiques de la mà de sis artistes que reflexionen al voltant del gest líquid, el procés indetermintat i la involuntarietat creativa. Hi ha peces que escolten els visitants, i d'altes que els criden; treballs sobre el canvi climàtic o bé inspirats en la natura, els mecanismes artificials, els algoritmes i la intel·ligència artificial. Amb obres de Kathy Hinde, Marc Vilanova, Navid Navab & Michael Montanaro, Óscar de la Fuente, Raquel Meyers i Sofia Crespo. Passegeu-hi i sentiu.