Barcelona gratis! Sortir sense gastar

La roda torna a girar i Susi Sweet Dress celebra el seu primer mercat després de l'aturada provocada per la crisi sanitària. Podreu fer-vos amb vestits d'inspiració vintage, samarretes, faldilles i 'shorts' per vestir l'estiu. No hi faltaran marques convidades, els accessoris de Srta. Bolitas i les mascaretes d'Hebra, ni les il·lustracions de dues bones amigues del mercat, com Lalauri i Lyona. El mercat torna a celebrar-se en un espai conegut, el pati de la parròquia San Félix Africano. D'acord amb les mesures sanitàries, serà obligatori l'ús de mascareta; tindran hidrogel i desinfectaran la roba, els emprovadors i els espais comuns. L'aforament està limitat a 210 persones.

Primera retrospectiva realitzada en el context espanyol de Barbara Hammer (Los Angeles, 1939 - Nova York, 2019), una de les autores més influents del cinema experimental i activista nord-americà, que recorre els cinquanta anys de la seva trajectòria. Pionera a explorar políticament la vida i la sexualitat lesbiana i el significat de la mort, així com les històries personals i col·lectives dels qui pateixen la marginació social, Hammer va fer 83 pel·lícules —entre curtmetratges i films de llarga durada—, a més d’una enorme producció de collages, dibuixos, performances, fotografies i instal·lacions.

El fotògraf Rafa Castells i el col·lectiu Gracias por la visita presenten 'Avui soc ric', una proposta basada en obres i intervencions 'site-specific' que connecten amb l'entorn i les activitats que tenen lloc a Isaac Peral, 7. Al mateix bloc de la galeria viu i treballa l'artista, que recopila descobertes i imatges i les fa protagonistes de la seva obra.

Jordi Mitjà, junt amb la directora Joana Hurtado, proposa una mirada actualitzada a la seva carrera en una mostra que recupera peces emblemàtiques i les fa dialogar amb obra nova, fetes seguint els processos que són habituals de l'artista, com la recuperació i la manipulació de tècniques, objectes i imatges. Desplegada en tres sales, en aquesta "no retrospectiva" Mitjà s'ha enfrontat a la dificultat d'un espai diàfan com el de la Fabra i Coats. A la planta zero es presenten els treballs més propers a la seva pràctica; hi destaca una taula de tall de serraller i l'artista recorda que va aprendre a ser escultor "veient el que feien a casa". Mitjà s'ha estrenat en la pintura mural dibuixant la paret de les sales, a partir dels seus accidents, i ha reinflat la pedra que va crear per a l'estrena del Centre d'Art Contemporani al Canòdrom.

L'exposició de Sara Agudo Millan s'ha gestat durant els mesos de confinament i reflexiona sobre els vincles amb la natura i la crisi mediambiental. Parteix d'un vers d'un poema d'Adrienne Rich ('What kind of times are these!') que respon a Bertolt Brecht, qui per la seva banda es preguntava si parlar d'arbres en temps foscos no és un crim que implica silenciar la injustícia. La proposta convida a repensar tot allò que sovint no mereix la nostra atenció.

'The senseless momentum of our times' és la quarta exposició de Koenraad Dedobbeleer a ProjecteSD, una proposta "divertida, a base de fotos trobades i escultures que són assemblatges poc ortodoxos", explica la galerista Silvia Dauder. Ha muntat la mostra a través d'Skype en col·laboració i complicitat amb l'artista belga, amic d'Asier Mendizábal, de qui Dauder recupera un text per a l'ocasió; la mostra té alguna cosa d'homenatge per als que ja no hi són, i invita a la contemplació sense pantalles.

Exposició que presenta íntegrament i per primera vegada el reportatge fotogràfic que Rafel Bernis (Barcelona, 1945) va fer el 1979 en un bar situat a l’antic barri Xino de Barcelona, barrejant-se amb els habituals de l'establiment de la senyora Olvido. La sèrie documenta un lloc, i també els usos d'un espai de socialització abans que les noves formes de planificació urbana en temps de la nova democràcia modifiquessin per sempre la manera de relacionar-nos amb la ciutat. La fotografia de Bernis està a cavall de dues generacions i concepcions: s'allunya del realisme dels 50 i 60, però també de la fotografia 'creativa' dels 70, per això té valor el seu testimoni.

Irene Solà investiga les possibilitats de la narrativa i l'storytelling des d'un context històric i popular. En el treball que presenta a la galeria àngels, l'escriptora explora històries que comparteixen imaginari iconogràfic: una dona encavalcada damunt d'un home, que a vegades apareix representat com a cavall o ase. Solà juga amb la imatge, des de la ironia i la crítica, i analitza com aquesta viatja, s'escampa i sobreviu al llarg de la història.

'Sobre la fotografia' és el llibre que l'escriptora nord-americana Susan Sontag va publicar el 1977, recull d'articles publicats a 'The New York Review of Books' i aviat va esdevenir un títol fundacional, que va contribuir al gust i a la manera de parlar de les imatges. Des de La Virreina exploren el llibre com un exercici curatorial que situa les fonts, imatges i vincles narratius en un mateix nivell de lectura; s'hi evoca la relectura de Sontag de textos de Roland Barthes i Walter Benjamin, o el record que van deixar en l'escriptora les imatges de l'Holocaust. "Mai va deixar de reflexionar-hi", diu el comissari de la mostra, Valentín Roma. "Una foto pot no canviar el curs de la història, però sí causar una adhesió moral o sensació ètica".

L'exposició permanent del museu té com a eix principal el modernisme i la colònia d'artistes de Cerdanyola. La mostra compta amb una sala dedicada a la família Balcells-Buïgas, una altra a Josep de Togores i a Ismael Smith i la dedicada als vitralls modernistes les Dames de Cerdanyola, bé protegit d'interès cultural i punt culminant del vitrall modernista català.