Barcelona gratis! Sortir sense gastar

Piramidón presenta durant els mesos de setembre, octubre i novembre l’exposició col·lectiva 2018_n3, on hi podrem veure obres dels següents artistes: Tono Carbajo, Ana Ciscar, Diego Pujal, Rosanna Casano, Stella Rahola, Tulio Pinto, Estefanía Urrutia, Marco Noris, Yamandú Canosa, Kati Riquelme, Iván Franco, Alberto Gil, Natalia Carminati, Eduard Resbier, Ruben Torras, Pere de Ribot, Avelino Sala i Guillermo Pfaff.

Exposició de les artistes Anke Blaue i Rosanna Casano.

Exposició de l'artista italià Francesco Arena que recull una sèrie d'obres que aprofundeixen la  recerca que l'artista realitza entorn de la percepció espacial, en aquest cas, associades a estades carceràries o de reclusió de grans personatges de la cultura contemporània com Nietzsche, Thoreau, o Holderlin. Aquesta selecció de figures i els seus respectius espais de reclusió estan directament vinculades a la formulació d'alguna de les seves obres més importants, com és el cas de Thoreau i el seu assaig Walden, de 1854, o els escrits tardans de Friedrich Nietzsche a Torí.

És la primera vegada que Esther Ferrer, pionera de la performance, i Tom Johnson, comparteixen exposició. A la galeria àngels barcelona presenten dibuixos, composicions musicals i instal·lacions que tenen les matemàtiques i els números primers com a essència de la seva producció artística. "Procurem no treballar junts, cadascú té el seu món: Tom és matemàtic, i no li agraden els errors; jo soc més aviat plàstica i em costa trobar els errors. Ell m'ajuda a cercar-los, jo l'ajudo amb les composicions", relata Ferrer, coneguda per projectes com 'Poema de los números primos' o 'Autoretrato en el tiempo', on superposa autoretrats presos en diferents moments de la seva biografia. "Cada vegada és més díficil casar-les: un ull que es tanca, la boca que es torça, una mica monstre...". Els efectes del temps, un altre dels elements amb què ha experimentat l'artista vasca resident a París, qui durant molts anys va estar vinculada al grup experimental Zaj. Sovint ha realitzat instal·lacions amb fils i a àngels barcelona hi ha tornat, emprant un dibuix de Johnson projectat a la paret. En realitat és una composició amb triangles superposats que té traducció sonora, un cànon a diferents veus. Amb ella també descobrim els nombres primers bessons que protagonitzen composicions on la geometria dona dinamisme a la peça bidimensional.

Exposició monogràfica de l'artista Alberto Sánchez (Carcas, Veneçuela, 1979). A la mostra podrem trobar 11 obres, incloent noves produccions de l'artista veneçolà. El treball de Sánchez, que beu de la forta tradició geomètrica del país caribeny i de les Amèriques, ens convida a endinsar-nos en una percepció espacial que excedeix les dues dimensions de les seves teles. La intenció del seu treball, com el mateix artista manifesta, és la de confrontar les sensacions perceptives de l'espectador davant de la materialitat física del treball artístic.

Exposició de l'artista i il·lustrador Daniel Páez Fernández, que és també un apassionat del cinema i la literatura. Per això, les seves obres semblen fotogrames d'escenes inventades, de vides impossibles, de personatges curiosos; a més, estan plenes de símbols que creen un univers personal que convida l'espectador a submergir-se en elles. L'exposició presenta una sèrie d'obres realitzades en pintura acrílica sobre paper de cotó que parteixen del que agredolç. En la seva primera mostra individual a La Plataforma, l'artista exposarà peces que transmeten sentiments contradictoris: amor, il·lusió i felicitat, però també solitud, dolor i pèrdua.

L'artista Alejandra Atarés (Saragossa, 1987) presenta en aquesta exposició una nova sèrie pictòrica en la qual treballa amb elements com paisatges àrids dominats per majestuosos cactus saguaro, espessor tropical de la jungla o l'assossec del parterre enjardinat.

Sota el suggestiu lema de 'Democratitzem la democràcia', l'artista Daniel G. Andújar (Almoradí, 1966) inicia el 2011 un projecte que es presentarà a l'ADN Platform en diferents formes (grafitis, adhesius, pancartes o instal·lacions) i accions fins al dia d'avui. Les localitzacions geogràfiques, tal com passa amb els diferents suports en els quals s'expressa l'artista, seran sempre significatives: la costa alacantina i la de Barcelona, el Ministeri de Defensa de Belgrad o el refugi nuclear de Tito a Bòsnia Hercegovina, entre molts altres casos. ADN Platform reuneix per primera vegada algunes d'aquestes manifestacions amb la intenció de donar continuïtat a una proposta que seguirà vigent mentre els fonaments de la nostra democràcia corrin perill d'esquerdar-se.

En els seus treballs Domènec (Mataró, 1962) recupera alguns dels projectes de la Modernitat - edificis, objectes de disseny i monuments - per comprendre els seus orígens, funcions i disfuncions, i avaluar la seva repercussió en l'actualitat. En aquesta ocasió rescata la icònica cadira BKF, paradigma de la història del disseny modern, per reexaminarla des d'un nou punt de vista.

Davant la preeminència de la veu com a condició d'humanitat i metàfora de participació política, l'artista català Jaume Ferrete (Mollet del Vallés, 1980) presenta a ADN Platform una mostra on l'oralitat és concebuda com a gest, en tota la seva dimensió material. El projecte proposa pensar la veu deslligant-la dels seus vincles amb la inmaterialitat, amb l'eteri; una perspectiva que actua com a límit des del qual plantejar altres maneres de ser i d'estar al món.

La Ricarda (Casa Gomis) és l'escenari on passen el dia Manuela i Luz, totalment alienes a la repercussió de l'icònic espai racionalista que habiten. A través de les seves memòries d'estiu, als dies lluminosos plens de joc, ens ofereixen una nova vivència de la casa que Antoni Bonet va projectar als anys 50.

El conegut arquitecte Juan Navarro Baldeweg exposa per primera vegada a Marlborough Barcelona presentant una sèrie de pintures que exploren l’estimulant fusió entre aquestes disciplines. Les obres que conformen la mostra tenen el format quadrat com a denominador comú. Les diferents peces es plantegen alhora com a conjunt, per la seva similitud plàsica, i com a pintures individuals, per les seves peculiaritats.

Primera exposició monogràfica de l'artista brasiler Renato Costa a Barcelona. La seva obra es caracteritza per expressar intensament les emocions a través de particularitats tècniques i temàtiques. Els temes claus són la relació entre el passat i l'actualitat, no només les personals sinó també les col·lectives. Reivindica la figuració, la subjectivitat i els sentiments oberts, convergint aquestes aptituds en un art més conceptual. El títol de l'exposició, Nessum Dorma (Que ningú dormi) és un exercici expedit d'apropiació manifesta a una de les àries per a tenor, concretament de l'acte tercer, més conegudes de l'òpera Turandot, amb música de Giacomo Puccini i llibret en italià de Giuseppe Adami i Renato Simoni.

Exposició que analitza la història i, en particular, la producció de la història. El títol, 'To Brush Against the Grain of History', és l’última línia del capítol set de l’última obra de Walter Benjamin, 'Sobre el Concepte d’Història' en el qual Benjamin relaciona la història amb el botí de la guerra victoriosa, un passat que és empàtic amb els vencedors i els seus hereus, transmesos d’un a un altre sense gaire debat. Per a aquesta exposició es mostraran vídeos dels artistes Eli Cortiñas (Espanya, amb seu a Berlín), Christopher Kline (EE. UU., amb seu a Berlín) i Katy B Plummer (EE. UU., amb seu a Sydney), que busquen remeiar això demanant a nosaltres per escoltar noves narracions i, al seu torn, produir històries alternatives, de vegades personals i de vegades amb cançons.

Exposició que mostra el treball de cinquanta-cinc artistes que amb la seva creació fan visible un crit i un compromís en defensa de la llibertat i la democràcia. El dia 1 d'octubre a Catalunya tot un poble es va unir per exercir pacíficament el seu dret a votar. Malgrat la seva actitud, l’acció es va voler interrompre per la força dels cops. Cada artista ha disposat d’una urna del referèndum de l’1-O per fer la seva creació i donar expressió a la seva veu. Aquest projecte ha estat possible gràcies a la col.laboració desinteressada d'autors, artistes, dissenyadors, fotògrafs, traductors, empreses i tots els professionals que han posat el seus coneixements i treball per aconseguir tirar endavant el projecte.

Primera exposició de Pedro Cabrita Reis a la galeria Joan Prats, en la qual es mostren un conjunt d'obres recents, amb escultura, pintura i fotografia. El treball de Cabrita Reis inclou una gran varietat de mitjans, des de fotografia i dibuix fins a pintures i escultures a gran escala, compostes per materials industrials, sovint recuperats, com en el cas de l'obra Floresta, 2017, que es presenta a l'exposició, i que arriba a tenir freqüentment dimensions arquitectòniques.

La galeria A34 acull la primera exposició individual a Barcelona de l'artista brasiler Macaparana (José de Souza Oliveira Filho, Macaparana, 1952). L'artista, conegut pel nom de la seva ciutat natal des de 1979, realitza la seva primera mostra individual el 1970 a Recife. El 1972 es trasllada a Rio de Janeiro. Allà coneix a Ferreira Gullar, Lygia Clark, Lygia Pape i Amilcar de Castro, fundadors del moviment neoconcret. Des de 1973 viu i treballa a São Paulo. L'exposició reuneix una trentena d'obres que abasten des de 2004 fins a les seves creacions més recents. Entre elles, una sèrie dedicada a l'artista suïssa Sophie Taeuber-Arp.

Projecte en col·laboració d’Ignasi Aballí (Barcelona, 1958) i Oriol Vilanova (Manresa, 1980) que sota el nom de 'Reversible' pretén visualitzar els llocs de convergència de tots dos autors desdibuixant els límits formals que hi ha entre els seus respectius treballs. Parteixen d’un interès comú per les formes literàries, especialment aquelles que tenen un alt contingut gràfic i visual, per construir una sèrie de peces conjuntes, molt properes a l’art de la combinatòria, que descriuen el seu univers compartit. Utilitzen el llenguatge com una forma de catalogar o desgranar l’origen de les seves produccions, plantejant una sèrie d’exercicis en què descobrir aquests termes que intenten sintetitzar el leitmotiv de les seves pràctiques. I alhora, cadascuna de les peces estableix un marc relacional amb l’espectador, que es converteix en un intèrpret individualitzat en el procés de resolució o descodificació dels trencaclosques plantejats pels artistes.

'The Bears' és una sèrie de fotografies que retrata les dones que formen part de l'equip de rugbi de la prestigiosa Universitat de Brown. Tot i ser part d'un ambient intel·lectualment exigent, aquestes estudiants han decidit més practicar un esport físicament molt exigent. Un esport que les introduirà no només a una comunitat que les reptarà a superar els seus límits com atletes, sinó que a més les enfortirà tant física com mentalment. El meu interès rau en retratar les joves que han decidit unir-se a l'equip, no només com a esport, sinó com a via per a ser introduïdes en una comunitat amb una forta identitat on podran trobar una identitat pròpia.

Sisena edició del festival de fotografia documental de Barcelona amb un total de 23 exposicions que reflexionen sobre l'amor i les relacions interpersonals i els seus efectes, al Palau Robert i altres espais d'art. Entre d'altres, destaquen les fotos de la veterana Maria Espeus (Setba, Espai Ciències, Claustre de la Universitat Central), que presenta una sèrie de retrats dedicada a la violència masclitsa; Nancy Borowick (Palau Robert) ens parla de l’amor familiar a través de la història dels seus pares, que van patir càncer a la vegada i van morir amb un any de diferència. També hi trobareu l’amor per la terra i pels orígens, de la mà de les fotos de Juanita Escobar (FNAC Triangle) i Ester Perez Berenger (La Bonne). S’exposa, igualment, una selecció d’imatges històriques de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, testimoni de les relacions humanes a Ciutat Vella als anys 50 i 60, i Women inprison, on Jane Evelyn Atwood mostra dones que estan tancades a algunes de les pitjors presons del món.   

Col·lecció d'obres de l'artista Mònica Subidé que parlen del moment on l'artista es troba actualment, en les seves pròpies paraules: 'una mena d'èxtasi asfixiant, ple de canvis i de bellesa cega. Tres anys intentant parlar de com de bell i dolorós és viure, mirant endins i furgant en la memòria; entre animals salvatges, boscos encantats, flors carnívores, jardins impassibles, personatges de la infància i un llarg etcètera... '

'Fuegoscruzadosrebotantes' és la primera exposició de la nova temporada a Halfouse, que a més estrena nova seu al carrer Santander 13 de La Verneda. Comissariada per Luis Bisbe i amb Àlex Palacín, Daniel Steegmann, Antoni Llena, Mònica Planes, Eduardo Ruiz i Luis Bisbe, aquesta circumstància s'aprofita per generar una correspondència entre l'espai cru, tal com el trobem, i allò en el que recentment comença a convertir-se; una sala d'exposar. Aquesta relació genera un present a cavall entre el passat i el futur d'aquest lloc, i així entre allò nou i allò vell, entre les coses noves i les coses velles es van intercalant artefactes. Les propostes s'han distribuït excèntricament buidant el mitjà de les parets blanques per ocupar les perifèries.

Exposició de l'artista japonès Yamamoto Masao que realitza un recorregut des de treballs de principi de la seva carrera pertanyents a la sèrie 'Box of KU' i 'Nakazora', passant per les seves sèries més recents 'Kawa' i 'Shizuka' i la seva nova sèrie 'Bonsai'.

La Side Gallery presenta en un diàleg en forma d'exposició entre dos mestres de l'arquitectura moderna, el brasiler Oscar Niemeyer i el suís Charles Edouard  Jeanneret, mundialment conegut com Le  Corbusier.