Barcelona gratis! Sortir sense gastar

Viatge a l’interior d’un territori àrid i sec, l’illa de Formentera, la frontera de la qual està dibuixada per fines línies d’aigua cristal·lina i un cèrcol natural, de vegades sinuós altres abrupte. Una instropecció a la doble insularitat que ha resguardat durant segles la tradició pagesa, avui dia en transformació.

La guanyadora del premi Carte Blanche PMU presenta el seu projecte més recent a la galeria Senda després del seu pas pel Centre Pompidou a París. A 'Cristal House' l'artista de Barcelona recorre a la fotografia, al text i al vídeo per dur a terme una temptativa d'esgotament d'un lloc: una casa d'apostes de curses de cavalls situada al centre de París.

Exposició sobre Mack, editorial independent amb seu a Londres que treballa de forma col·laborativa amb artistes, fotògrafs, escriptors i comissaris –tant emergents com consagrats– que dediquen el seu treball al llibre com a forma d’art. La mostra presenta la història de l’editorial a través d’una selecció de llibres, edicions i reproduccions, moltes de les quals estan esgotades, així com una àmplia selecció dels títols actuals de l'editorial.

Videoinstal·lació de Tobias Bernstrup on l’artista suec intervé l’obra 'Cementiri sota la neu' (Friedhof im Schnee), del pintor romàntic Caspar David Friedrich (1770-1840), destruïda durant la Segona Guerra Mundial, de la qual només es conserva una fotografia en blanc i negre. La instal·lació s’acompanya d’una maqueta, 'Belief', realitzada per el mateix Bernstrup, que es compon de ruïnes de varis edificis bombardejats.

Exposició individual de l'artista madrileny Eugenio Merino, que ofereix una reflexió sobre els paradisos fiscals, el privilegi i el sistema que els avala, perpetua i acull, tot i els seus efectes destructius. Merino reprodueix un fals souvenir dels diferents paradisos fiscals actuals, centre neuràlgic de la mostra.

És un ocell? És un avió? No. És Pedro G. Romero (Aracena, 1964), comissari, escultor, pintor, expert en flamenc, performer, autor teatral, guionista, crític d’art, editor i assagista, entre altres competències.Quan l’Espanya oficial (concepte) vol donar-se-les d’intel·lectual contestatària, envia el Pedro a donar la cara. Aquest abril van enviar-lo a Atenes, a la Documenta 14 –cocelebrada amb Kassel– a cantar les excel·lències de 'La farsa monea'. I mentrestant, com diuen als còmics, Pedro G. Romero presenta les seves 'Máquinas de trovar' a la galeria Àngels.Què faig? Us descric les quatre peces que s’apleguen sota l’epígraf de la maquineta? Breument: pintures i fotografies retocades pertanyents a la sèrie 'La secció àurea' (1990); 'Les pedres' (2017), una edició de Tinta Invisible on l’autor se’n fot d’un dels pares del conceptual, Joseph Kosuth, les seves cadires i definicions de diccionari; el collage sonor 'Quatre parets' (1999), i la videoinstal·lació 'Les espases', un work in progress que va arrencar el 2016.Intentar explicar-vos de què van aquestes obres seria com explicar-vos de manera racional l’argument de la darrera temporada de Twin Peaks. Inútil. La cosa va sempre de la persistència de la imatge i els seus significants, de l’autoria i el seu revers. Una sèrie de persones juguen amb el concepte de les espata dantza basques (o danses de sabres a la resta del món). L’un medita, l’altre empra un pal de selfie, hi ha qui imita Scaramouche, i un altre... No ho sé. No m

Instruccions per veure l’exposició de Brian Eno a l’Arts Santa Mònica: aneu-hi sols, màxim amb un acompanyant; entreu, seieu al sofà i deixeu-vos endur. Res de xerrameca ni de consultar el mòbil. Que s’esborri el temps.Ara fa un quart de segle que l’agent Cooper, abans de ser substituït pel seu 'doppelgänger', s’acomiadava de l’esperit de Laura Palmer: “Ens veurem d’aquí 25 anys”. També fa un quart de segle que Brian Eno mostrava la seva primera instal·lació de so i llum a l’Arts Santa Mònica. Era l’'Art Futura' del 92, i es va acomiadar amb una conferència titulada 'El futur serà com el perfum'.Tres anys després, el creador del gènere ambient music creava la seva peça més escoltada, de tan sols sis segons: el so d’arrencada del sistema operatiu Windows 95. I és que Eno, amb gairebé 70 anys, encara és un creador difícil de classificar: pintor i escultor obsessionat amb les instal·lacions de llum, dissenyador de programari, compositor, cantant, productor... És un pensador que no distingeix entre públic i creadors.Eno ha envaït les tres plantes de l’Arts Santa Mònica i un racó de la sala de recollida d’equipatges de la T1 de l’aeroport. Allí, mentre esperem la maleta, sona el seu darrer àlbum, 'Reflection'.Al claustre, la seva creació més recent: New Space Music, una peça basada en algoritmes, composta de fragments congelats. Al primer pis, quadres de llum (per entendre’ns, són com llenços de Mondrian que varien lentament al compàs de la música), dues apps per a iPhone, i imatg

L’artista català Jordi Alcaraz proposa en aquesta mostra d'obres inèdites i recents un itinerari on el diàleg que es produeix entre les obres i l’espectador esdevé fonamental. Un diàleg que, moltes vegades, s’allunya de les paraules per donar pas a l’admiració, la contemplació i l’interès per comprendre l’atmosfera subtil, silenciosa i onírica que envolta el seu univers. L’autorepresentació pren una nova importància a partir dels materials i també a través dels títols de les obres, com 'Autoretrat' o 'Autoretrat al taller'.

Exposició que destaca la faceta del Dalí mediàtic amb una quarantena d’imatges del pintor del fons de l’Agència EFE. La mostra posa de manifest l’habilitat innata de l’artista per convertir-se en el focus d’atenció de la premsa, la seva presència internacional, la passió que desvetllava i les seves relacions amb personalitats destacades.

Exposició individual de Carlos Franco. La pintura d'aquest artista es caracteritza per l'atracció que en el produeixen els motius simbòlics de la mitologia clàssica o de l'inconscient.

Per donar la benvinguda que es mereix l'estiu, la galeria presenta la seva 13a col·lectiva d'aquest solstici. Els artistes de la galeria presenten una selecció de propostes i com és habitual a l'espai [b] podreu trobar diversos artistes que treballen en múltiples formats, tècniques, estils i llenguatges varis, tots ells amb la seva pròpia personalitat: Lina Gorbaneva, Gimena Herrera, Cornelius Coffin, Teo Peiró, Ana González, Albert Puntí, Stefano Paddeu, Noelia Noumenow, Seoyeong Park i Gerardo Granados.

Exposició de l'artista basc Iñigo Arregi, escultor que porta quaranta anys de recorregut en el món de les art i on mostra el desenvolupament del seu art a través de més d’una desena d’escultures fetes d’acer i relleus.

Quarta edició de O.F.N.I. Objecte Fotogràfic No Identificat, mostra amb 35 autors en exposició-subhasta amb autoria oculta i totes les obres al mateix preu de sortida.

TVBoy és el sobrenom artístic de Salvatore Benintende, el graffiter italià que va començar a pintar al carrer el 1996, deixant la seva empremta a ciutats com Milà i Barcelona. La seva obra gràfica projecta una visió irònica, irreverent i colorista del nostre món, amb reflexions sobre la nostra modernitat.

Les artistes Aili Schmeltz (Los Angeles) i Gabriel Dubois (Vancouver) es reuneixen a Barcelona per a la realització d'aquest projecte de residència comissariat per Valentina Casacchia. Concebuda com una instal·lació interpretativa i un territori específic, l'exposició atrau el públic cap a una profunda reflexió sobre la identitat i els límits. Fent referència a diversos termes que impliquen el significat de ser un estranger en un país diferent, tots dos artistes van decidir construir un estat visual al voltant d'aquests tòpics, sense caure mai en una declaració política. A través de l'obra, se'ns mostra l'esperit d'un turista d'incògnit, amb totes les implicacions que el terme pugui contenir. Tots ens convertim en observadors, tant artistes com públic, estudiándonos uns als altres en aquesta complicada i estratificada condició.

Exposició que en paraules dels propis artistes 'aspira a explorar dues visions contradictòries de la ciutat moderna: La ciutat entesa com a resultat i llar dels seus habitants i la ciutat com un bé econòmic i comercial per desenvolupar i explotar. Intentem situar-nos, a nosaltres mateixos i al nostre treball, en el mig d'aquestes dues realitats. En el fons, el nostre desig és intentar entendre on s'ubica l'individu, on ens ubiquem nosaltres. La ciutat de Seül, on vivim, serveix com a teló de fons per a aquest projecte. A través d'una exploració intima dels reptes tant històrics com a presents d'aquesta ciutat, intentem mostrar com aquests mateixos reptes tenen ressonància en un context més general, global'.