Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca

5 motius per veure 'Els increïbles 2'

Per
Josep Lambies
Publicitat

D'antifaç negre i vestit de licra vermella, el clan d''Els increïbles' va arribar a les nostres vides en un llunyà 2004, just després de 'Buscant en Nemo', quan Pixar ja s'havia convertit a la casa santa de l'animació americana. Catorze anys després, s'estrena la seva seqüela, 'Els increïbles 2', una cinta amb nervi i adrenalina que s'ha convertit en la gran alegria de la cartellera d'estiu. Nosaltres us donem 5 raons de pes per convèncer-vos que no us la podeu perdre.

1. Una altra aventura domèstica. La brillant proposta de Brad Bird a 'Els increïbles' va ser subvertir l'arquetip del superheroi de calçotet cenyit i pectorals tersos com dos bongos africans, per convertir-lo en un pare que surt de la feina emmurriat i arriba a una casa on li toca canviar bolquers. Des de Pixar sempre han demostrat una especial cura a l'hora d'aprofundir en els universos familiars, des de la mare que veia créixer als seus fills, estil 'Boyhood', en les tres pel·lícules de 'Toy story', a la mare de 'Del revés ', que pensava en el seu amant brasiler mentre xuclava fideus xinesos. El gran assoliment d''Els increïbles' és que trasllada el típic justicier supersònic a un ambient domèstic, en el qual el despertador sona cada matí, el nadó plora a la nit i els plats del sopar mai es freguen sols.

2. És una història d'empoderament. Quan es va estrenar 'Frozen', Disney va voler presumir d'haver convertit un conte de fades en una pel·lícula feminista. I un be negre. L'autèntica pel·lícula d'animació feminista és aquesta. Amb més força, si és possible, que la seva predecessora, 'Els increïbles 2' és un relat d'empoderament. Aquí, l'home fortot es queda a casa ocupant-se dels nens i de la intendència, amb un davantal i unes ulleres per corregir la vista cansada, mentre la seva elàstica dona surt a salvar el món. Ella és la superheroïna, muntada a lloms de la seva moto lluent, amb aquells braços que s'estiren com el xiclet, amb aquella ràbia felina que s'expressa sobre un parell de botes de canya alta i, alhora, amb aquella mitjana cabellera de la mare que et prepara una deliciós berenar. 

3. L'animació és brutal. Tot i així, el millor que es pot dir d''Els increïbles' és que és un pur gaudi visual. Tenim la noia de goma que s'infla com un paracaigudes per aturar un tren. Tenim un nou superheroi que crea plecs espacials circulars i iridescents. Tenim el nadó, Jack-Jack, saltant a una altra dimensió amb només prémer el botó del comandament de la tele, ben igual que la nena rossa de 'Poltergeist'. Si alguna cosa caracteritza l'univers de Pixar és la seva capacitat de generar sorpresa a través dels seus colors. Recordem la casa d''Up', tirada per un munt de globus de colors que l'arrencaven dels seus fonaments i la feien elevar-se al cel. Recordem els marcianets verds que envoltaven Buzz Lightyear. Recordem els fanalets pintats i els 'alebrijes' fluorescents de 'Coco'. És màgia.
4. Dues escenes divertidíssimes. La primera té a veure amb el nadó, Jack-Jack. Al final de la primera pel·lícula vèiem com desenvolupava els seus superpoders, en un gag aeri que era decisiu per a la resolució de la història. En aquesta nova pel·lícula, el gag es converteix en una de les trames paral·leles més desitjables i sofisticades. No farem 'spoilers'. N'hi haurà prou amb dir que hi ha un moment en què lluita contra un ós rentador que és d'antologia. La segona escena divertida té a veure amb Edna Moda i aquell estrany cau a la part alta del turó on dissenya vestits d'alta costura per  a superherois. Tampoc direm molt més. Hi haurà foc, pirotècnia i música de Mozart per amansir les feres.
5. Pixar mai falla. Un dels mèrits de Pixar és que ha trencat amb aquell estigma esgotador que el cinema animat és un feu infantil. Darrere de cada un dels seus personatges hi ha un desenvolupament psicològic molt elaborat, un treball de les emocions complexíssim. Pensem, per exemple, en el crític gastronòmic d'aspecte sinistre de 'Ratatouille', que quan tastava una rodanxa de carbassó es veia catapultat a la infància. Pensem també en la nena de 'Del revés', i en el seu tràngol traumàtic cap a l'adolescència. També en tots els elements de 'Coco', disposats per crear una faula trista i precisa sobre el dol i el record, sobre aquella part de nosaltres que es consagra a la memòria dels morts. Entreu a la família d'Els increïbles', en les seves preocupacions, en els seus complexos i en el seu cor. És molt probable que, darrere l'antifaç, tots trobem un pessic de nosaltres, del que som, del que sentim.

Últimes notícies

    Publicitat