Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca

5 obres clau de la col·lecció permanent del MACBA

Per
Eugenia Sendra
Publicitat

El MACBA ha presentat una nova ordenació de la col·lecció permanent, una forma de llegir-la "més històrica i accessible" a tots els públics. La primera planta del museu proposa un recorregut del 1929 a l'actualitat en ordre cronològic –amb les dates rellevants assenyalades al llarg del passadís– i s'articula al voltant del subtítol 'Un segle breu', inspirat en Eric Hobsbaw i la celeritat dels fets ocorreguts del 1914 al 1991. Aquesta redistribució, en paraules del director Ferran Barenblit, fa palesa la necessitat del museu de guanyar espai per mostrar el fons de forma àmplia i és que d'un total de més de 5200 peces se n'exhibeixen 194 (més 165 documents).  La proposta no té data de final i anirà mutant amb el temps –"no és una visió definitiva", asseguren. Aquí teniu cinc motius en forma d'obra més per apropar-vos a la nova mostra permanent del MACBA.

1. Un intent d'abstracció

Després d'arrencar amb Anni Albers, Torres-García, Calder, documents del GATPAC provinents del Col·legi d'Arquitectes i una sala dedicada a la producció gràfica i audiovisual que va tenir lloc amb l'esclat de la Guerra Civil, trepitgem una sala (la tercera) dedicada a l'abstracció, de la geomètrica a la matèria. Entre d'altres, destaquen els guixos preparatoris que Joan Miró va realitzar per a les seves escultures de gran format, peces força inèdites que s'havien mostrat només una altra vegada. La seva capacitat expressiva connecta amb la fotografia de grafitis de Brassaï, i la pintura del crit de Josep Maria de Sucre, que evoca l'angoixa de l'home del segle XX.

Guix preparatori de Joan Miró

2. Maig del 68

És una data destacada per les revoltes que van tenir lloc arreu d'Europa, però també perquè l'art de la segona meitat del segle XX és l'autèntic protagonista de la col·lecció del MACBA. Entre les noves adquisicions destaquen els cartells amb els quals els estudiants van empaperar els carrers de París el maig del 68, adquirits en un antiquari. També serveixen per apuntar la confluència de llengüatges en el món de l'art: còmics, publicitat i mitjans de comunicació intercanvien recursos plàstics, com fa palesa l'obra de Joan Rabascall; i prenen força els moviments antibelicistes en contra de la Guerra de Vietnam. Mireu com experimentava el jove Miralda amb els soldats de poliuretirè.

Conjunt escultòric d'Antoni Miralda

3. L'artista en femení

Als 70, entroncant amb els moviments antisistema i l'efervescència política, el feminisme guanya terreny també en el món de l'art: és el moment de Sanja Ivekovic, Eugenia Balcells, Eulàlia Grau i Esther Ferrer. Després van arribar les Guerrilla Girls, posant el dit a la nafra i mostrant xifres de la presència femenina en el món de l'art. El seu discurs està encarat al MACBA amb tres obres de Basquiat –es mostren juntes per primera vegada– i exemplars de l''Interview' d'Andy Warhol. I tot i que les Guerrilla sonin vintage, el seu discurs ressona més fort que mai.

© Guerrilla Girls

4. La memòria al tombant de segle

Després de la 'festa' i el color dels 80, arriba la grisor dels 90, representada en una sala fosca amb dues instal·lacions: Juan Muñoz, amb 'The nature of visual illusion', i Christian Boltanski, amb una impactant muntatge titulat 'Réserve de Suisses morts' (1991). Cal entrar un per un dins d'aquesta caixa de la memòria, tènuement il·luminada, on s'emmagatzemen tot de fotografies de persones desaparegudes. La mort és propera perquè "ells són nosaltres", evoca Boltanski en una obra que no es veia de feia 10 anys.

© Miquel Coll

5. El mar, el present

Al final del recorregut, Allan Sekula, fotògraf del mar i de com l'ha subvertit el capitalisme ferotge, qui també va retratar Barcelona arran d'un encàrrec del Macba a diferents artistes. La seva sèrie dialoga amb l'obra 'Mar negro' (2013) de Carlos Aires, una gran catifa feta amb fusta recuperada d'una pastera a Càdis. El mar segueix alimentant amb històries l'art d'avui.

© Miquel Coll

Últimes notícies

    Publicitat