Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca

5 raons per veure '(Des)encanto', de Matt Groening

Per
Josep Lambies
Publicitat

Va predir el futur a 'Futurama' i ha conjugat un present molt continu al llarg dels 30 anys que fa que 'Els Simpson' estan en antena. Ara li tocava explorar al passat. Així és com el dibuixant Matt Groening ha donat a conèixer al món l'estrena de la seva nova sèrie, '(Des)encanto', la primera temporada de la qual va arribar a Netflix el passat 17 d'agost. N'hem vist els dos primers episodis i us donem 5 raons perquè us en feu fans.

1. És una sàtira medieval. Masmorres i armadures, reis colèrics amb impulsos sanguinaris, carros en què s'amunteguen els cadàvers víctimes de la pesta. '(Des) encanto' és una sèrie d'animació ambientada a l'Edat Mitjana, en un temps en què els leprosos anaven amb la roba feta miques arrossegant una campaneta i en el qual abundava la màgia negra. No falten referències a l'èpica de factura contemporània, acudits per als fans de 'Joc de trons' i alguna trobada amb la mitologia de l'Edat Mitjana. És força genial l'escena en la qual els braus cavallers de la corona volen fer l'amor amb un ramat de morses, confosos pels seus cants de sirena.

2. La protagonista és una princesa borratxa. Però anem al drap. '(Des)encanto' comença amb una baralla tavernària, als baixos fons d'una vila feudal, on es serveixen gerres de cervesa i es juga a les cartes. Aquí trobem la protagonista, una princesa que ha esquinçat els seus enagos i s'ha arrencat la cotilla, perquè el que li agrada és anar a divertir-se amb el parroquià del carrer. És una noia albina, pigada, de dents leporines i totalment alcoholitzada, que camina per palau trontollant amb una ampolla a la mà, en companyia d'un elf divertit i d'un dimoniet guerxo negre com una ombra. Hi haurà sal gruixuda, humor tosc i sensació de ressaca.

3. Té detalls d'allò més gore. Us advertim que aquí, qui més qui menys, tothom acaba travessat pel tall d'una espasa. Trobarem un monstre palidot que es passeja en tapall amb un punyal clavat a cada ull, un príncep que mor dessagnat en un altar i una eterna guerra entre ogres i gnoms en què hi ha catapultes amb munició viva. En el segon episodi ens veurem en el cau d'un bruixot alquimista que rapta éssers fantàstics i els extreu la sang per aconseguir l'elixir de l'eterna joventut. I a tot arreu hi ha homes decapitats els caps dels quals, encara gotejant, ens observen clavats en un pal des dels dos costats dels camins reials.

   
4. Calia crear alguna cosa nova. 'Els Simpson' han estat importants per a diverses generacions, com una segona família. Tots recordem al senyor Burns amb els seus 'mocasines saltarines' i el dia en què Homer es va atonyinar-se amb Bush pare forma part de la nostra història. Però ha arribat el moment de reconèixer que han quedat antiquats. El seu costumisme és d'una altra època. Marge és una mestressa de casa dels anys 80, però no del 2018, i costa creure que el director Skinner sigui un veterà del Vietnam. Ja era hora que Groening li regalés al món alguna cosa nova.

 
5. En horari no protegit. Corren bons temps per a l'animació per a adults. Recentment hem vist 'Big mouth', una sèrie desternillant sobre el tràngol de la pubertat, on a part de l'esperable còctel d'adolescents calents com mones i banyats pels sucs de les seves contaminacions nocturnes també es parla de la masturbació femenina i de la recerca de la identitat sexual, i on fins i tot hi ha un tampó gegant que canta una cançó sobre el flux menstrual. I hem vist 'Animado presidente', una caricatura genial de Donald Trump amb el seu perruquí oxigenat i les seves ganes boges de dominar el món. Amb les seves anteriors creacions, Groening va obrir un poderós camí. És de justícia que li sigui retornat l'aplaudiment.

  

Últimes notícies

    Publicitat