[title]
Un recull de les últimes sèries preferides de Serielizados, els experts en sèries que cada setmana ens diuen què hem de veure.
1. 'After Life'. Si ricky Gervais ha sublimat algun art, aquest és el de l’insult. La llengua més corrosiva que desnuca Hollywood cada vegada que presenta els Globus d’Or torna a les sèries amb 'After life'. La vida d’un periodista de merda, que treballa a un diari de merda, a un poble de merda i amb un dia a dia de merda arran de la mort de la seva dona. El fill depressiu de The office i l’hereu natural de Derek. Riureu amb la ‘o’, però també plorareu desconsoladament. Disponible a Netflix.
A favor: Estem davant d’una interpretació i uns guions terapèutics que desborden honestedat. Gervais és un rondinaire nivell expert però cada vegada és més tendre. Un fill de puta entranyable.
En contra: Els haters criticaran la sèrie perquè no arriba al nivell de The office o perquè els recorda un Gervais ja vist. És el que hi ha. Ja ho va fer amb Life’s too short i Extras, sèries curtes i senzilles, però brillants. Com diria Gervais a 'After Life': "Fuck off!".
2. 'Mira lo que has hecho' (temporada 2). Una dramèdia d’autor en la línia de 'Better things', 'Catastrophe' i 'Master of none'. En aquesta segona temporada hi ha menys riures, més drama i més metaficció. Després de protagonitzar la pel·li de Carlo Padial ('Algo muy gordo'), Berto Romero juga mostrant les costures de la sèrie, darrere les càmeres i amb el constant joc autoreferencial. L’evolució respecte a la primera temporada és total i ens confirma que tenir fills és un pal. Disponible a Movistar +.
A favor: Berto Romero va rebaixar el seu sou per cobrar el mateix que la seva parella a la sèrie, Eva Ugarte. Tots dos claven el rol de parella jove que espera bessonada. Tot el realisme de la sèrie és gràcies a la bona sintonia entre ells.
En contra. En una sèrie costumista com aquesta, rodada i viscuda a Barcelona, s’agrairia de tant en tant el català en algun diàleg, donant importància al context. Sense tenir en compte això, la història queda un pèl deslocalitzada.
3. 'Inside nº 9'. Els nostàlgics del millor 'Black Mirror' ja teniu nova droga. 'Inside nº 9' és d’aquelles sèries que no podia tenir un altre origen que no fos el Regne Unit. No hi ha ningú com els britànics a l’hora de fer-te riure, acollonir i plorar. Capítols de menys de 30 minuts autoconclusius que van del drama a la comèdia passant pel terror, però amb un comú denominador: tot succeeix dins d’espais amb el número nou. Un aquelarre de gèneres exquisit. El bon deliri. Disponible a Filmin.
A favor: Cada episodi és una metralleta amb girs de guió brillantment escrits i executats. Quan l’hàgiu devorada no us perdeu 'Psychoville' i 'The League of Gentlemen', les altres dues perles de Steve Pemberton i Reece Shearsmith.
En contra: Amb 30 minuts a vegades no hi ha temps per empatitzar amb els personatges i la relació amb la sèrie pot ser distant. No entreu a 'Inside nº 9' buscant caliu. La seva fórmula és una altra, deixar-te sempre amb ganes de més.
4. Wayne. Recordeu quan YoutTube era un forat negre de vídeos de gatets? Des de llavors la plataforma ha parit talents com Casey Neistat i David Dobrik i, des de fa uns mesos, ha fet un pas més amb la producció original. La cosa se’n va de mare. 'Wayne' és la sèrie dels creadors de 'Deadpool', amb un pilot que és un cop de puny a l’estómac. Un adolescent amb un pare moribund i una conducta cívica a l’altura de l’estabilitat familiar, és a dir, nefasta. Disponible a YouTube.
A favor: La primera escena és dels millors inicis de sèries que hem vist últimament: una manera de presentar el personatge principal sense gairebé línies de diàleg magistral. Per què dir-ho en paraules quan ho pots deixar clar amb imatges?
En contra: 'Wayne' recorda a 'The end of the fxxxing world', una dramèdia 'coming-of-age' millennial amb un estil de roadmovie. Però quan una bona sèrie ens recorda una altra que ens ha agradat tant, és difícil no continuar mirant-la.
5. 'Gente hablando'. Una sèrie sobre gent parlant i res més. Per què demanar més quan qui signa la història és l’Álvaro Carmona? La senzillesa brillant d’aquest humorista reflectida en una sèrie. Cada càpsula està protagonitzada per dos personatges. Una parella d’avis parlant sobre la masturbació o un capellà i una dona confessant-se... Quotidianitat trufada de diàlegs sublims amb un toc surrealista. Se us quedarà impregnada a l’hipocamp. Disponible a Flooxer.
A favor: Ens declarem fans absoluts d’Álvaro Carmona. Ja ho érem de les seves aparicions al programa de Buenafuente, del duet còmic amb Tomàs Fuentes i de les entrevistes surrealistes a YouTube. Ja era hora que tingués una sèrie!
En contra: Sonarà com una excusa per la idea d’haver de destacar algun aspecte negatiu de la sèrie, però és dolent i és cert: es fa curta. Sis capítols de 10 minuts és poca cosa. Esperem la segona temporada amb ganes.
