[title]
Fira Tàrrega 2018 tenia el propòsit de fer una ocupació en tota regla de l'espai públic i després de passa-hi 4 dies d'intens bullici escènic us podem assegurar que s'ha complert. Carrers, places, camps erms, antigues fàbriques i cementiris per rellegir les arts escèniques i apostar per noves mirades. Perquè un any més la capital de l'Urgell ens ha fet vibrar, ens ha arrissat tots els pèls del cos i ens ha remogut per dins. Avui us portem 6 propostes que volem que trepitgin els carrers o sales de Barcelona.
'BLOCK', de Nofit Circus and Not Motionhouse
La fusió entre dues companyies per crear un espectacle nou no sempre és garantia d'èxit, i més si una és de circ i l'altra de dansa. Però també pot ser el principi d'alguna cosa gran, alta, ben construïda, mesurada al mil·límetre i dir-se 'Block', l'espectacle que més cervicals ha rovellat (alcen una torre de blocs de més de 20 metres) però dels que més aplaudiments s'ha emportat durant la Fira. Aquestes dues companyies britàniques han sabut convergir les seves disciplines presentant un espectacle dinàmic, emocionant i d'un nivell tècnic inqüestionable. Amb el ritme frenètic de les ciutats i la tensió dels seus habitants com argument, 'Block' és una bona metàfora de la societat que construïm i desconstruïm. Amb l'ajuda de 20 blocs de grans dimensions, els ballarins i acròbates construeixen una proposta que es mou entre el circ, la dansa i el teatre; tot plegat ben emulsionat per una banda sonora èpica i un treball d'interpretació que transmet. - Marc Andreu
'Le Nid', 'L'Envol' i 'Issue de secours'
La presència de la companyia francesa Adhok ha revolucionat FiraTàrrega amb una trilogia d'espectacles de carrer que reflexionaven sobre l'adolescència, la joventut i la vellesa. Estudiats moviments entre la multitud, actors en la frontera dansa-paraula i un missatge popular que no renuncia a la profunditat formen la matèria primera d'un conjunt de peces que ens encantaria veure a Barcelona. Llàstima que a la nostra ciutat gairebé mai es programin arts escèniques al carrer. -Manuel Pérez
'Mexicatas', de Cor Maguey i Sergi Belbel
“Y por esto a mi me gusta decir que soy mexicata”. Aquesta és una de les frases que culmina una obra que reuneix a 8 'totpoderoses' actrius mexicanes que un dia van anar a buscar Sergi Belbel perquè les escrivís una obra de teatre. De l'humor al melodrama, de la reivindicació nacional a la crítica als conquistadors espanyols, del bitxo d'aquí al 'chile' d'allí. Reparteixen per tothom mentre ens planten un mirall despietat davant, on hi dibuixen un català moltes vegades racista, individualista i poc integrador. En dotze escenes minimalistes, plenes de referències a la terra que les ha vist néixer per després fer les maletes, 'Mexicatas' és una obra que us farà passar per totes les emocions i com un bon plat mexicà, us deixarà un gust picantó i agradable en boca. Del 7 de novembre al 12 de desembre us estaran esperant a La Seca Espai Brossa. - Marc Andreu
'5.101 m/s'
Joan Català ha recorregut els cinc continents amb el pal de 'Pelat', la gran fita de les arts de carrer catalanes. De la fusta salta ara al ferro, material del qual explora les seves consistents possibilitats, de les sonores a les plàstiques. Català advertia al públic a l'inici de l'espectacle que estaven davant d'un 'work in progress', però en realitat l'espectacle és ja un sòlid entramat que remarca el bon estat de forma d'aquest artista que combina circ, dansa i treball amb objectes. Tenim moltes ganes de veure'l acabat. -Manuel Pérez
'Hija de tigre' de La Laura Palmer
Què passaria si tots plegats decidíssim qüestionar la figura del pare a través del nostre propi pare? Això és el que fan les tres actrius de 'Hija de Tigre', obrint sense vergonya el calaix de les seves pròpies històries familiars. Teatre documental amb una posada en escena en què es projecta en directe imatges, peces de roba, cartes i altres records reals de les protagonistes, mentre es reflexiona sobre les sagrades fotografies familiars i la poca veritat que hi ha darrere d'elles. Tres monòlegs sincers que fan tremolar la idea de la família en la societat occidental i que senyalen el pare com a element vertebrador i decisiu en la construcció de les vides dels seus fills. - Marc Andreu
'Hunting for the unicorn'
A més d'un gran festival, FiraTàrrega és un laboratori de proves on es poden mostrar creacions que escapen als formats convencionals. És el cas del parell de solos de dansa que em menys de 30 minuts van presentar la coreògrafa Vero Cendoya i la ballarina amb autisme Becki Parker, que exploren cadascuna per la seva banda i en conjunt els límits de la comunicació oral i les possibilitats que té la dansa per superar les limitacions del llenguatge. El col·loqui posterior va servir per plantejar els múltiples punts de fuga d'una peça amb un futur prometedor. - Manuel Pérez
