[title]
No tots els bars per veure el futbol són iguals. N'hi ha plens de turistes cridaners, màquines escurabutxaques, platassos d’esmorzar anglès i pantalles gegants. No era el cas de Can Manel (també conegut com a bar Zipi y Zape, un nom que s’ha mantingut en l’imaginari popular tot i que el rètol va caure fa lustres). Situat al número 34 del carrer Avinyó, era la seu de la Penya Barcelonista Mama Inés, i un dels pocs punts de referència social per als escassos veïns locals del Barri Gòtic.
El bar Zipi y Zape/Can Manel va tancar el passat dimecres 14 de maig, un dia després que la penya Mama Inés anunciés el tancament de Can Manel a les seves xarxes socials.
Ver esta publicación en Instagram
Sense possibilitat d’oferir un comiat per la rapidesa del traspàs, les germanes Sirvent, Noemí i Sandra, propietàries del negoci, anuncien que "ens hem assegurat de deixar el local en bones mans: el pròxim propietari també és culé. Hi ha passions que no es negocien".
I precisament la passió blaugrana esclatava a Can Manel d’una manera sui generis. En Manel Sirvent i Laura Mourao van adquirir el bar a finals dels vuitanta. En Manel, músic, va fundar la penya barcelonista Mama Inés, que va ajuntar arquitectes, periodistes i artistes de diverses nacionalitats, en una època en què el Gòtic i el Born eren un imant per a bohemis i professions liberals gràcies als lloguers baixos.
Can Manel era una entranyable capsa de mistos amb una barra, tamborets, bufandes i les parets plenes de plats de ceràmica, presidit per una única pantalla on es difuminava la barrera entre taverner i client. Com recorda un habitual, el periodista Toni Esteban, "el futbol es veia dins i fora de la barra i et servies tu mateix. Quan marcava el Barça, engegaven el casset de la cançó de Mama Inés i tothom es posava a ballar".
El modus operandi del servei de barra els dies de partit era punk total, és a dir, do it yourself: "Enganxaven un paper a la paret on anaves apuntant les mitjanes que consumies, les agafaves de la nevera i pagaves al final", rememora Esteban.
Al bar s’hi donava aquella barreja similar a la de la Bodega d’en Rafel (però sense menjar): jovent cool amb ganes de disbauxa, artistes –no era estrany veure-hi els Tarántula de Joe Crepúsculo– i nadius del Gòtic. Un dels pilars del local eren les batalletes d'en Manel Sirvent, carismàtic taverner "que explicava històries increïbles però alhora plausibles, i així es guanyava el client. A mi em va dir que era amic de Julio Anguita i que un dia va anar de gira com a pianista d’una orquestra per l’antiga Unió Soviètica; a un col·lega que vaig portar li va dir que era amic de la família de Luís Figo", recorda rient Esteban.
No entrarem en si les històries del Manel eren certes o exagerades, però el que sí que és veritat és que el carrer Avinyó queda una mica més buit de la seva identitat local, poc després que un restaurant centenari es converteixi en un pub irlandès i que el Pitarra reobri com un local enfocat al turista.
T’agrada menjar, oi? No et perdis el Time Out Fest el 24 i 25 de maig a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm, amb plats de 10 dels millors restaurants de Catalunya reunits per primer cop