[title]
Un dels clàssics més esperats per Setmana Santa és, sense dubte, la mona de Pasqua. Tant si ets jove i encara reps la teva com si tens fillols o filloles a qui regalar-la, sempre cau al plat un tall d'aquest dolç després de dinar. I segur, que si compartiu taula amb els avis i àvies, us han dit que 'a la seva època' les mones no eren amb grans figures de xocolata dels seus personatges animats preferits ni amb ninots amb els quals després podien jugar.
Doncs, tenen raó! Les mones de Pasqua no sempre han estat com les que coneixem, de fet s'allunyen molt de la idea que tothom té del que són. Sabeu com eren les originals al s. XV? Aquí us deixem algunes curiositats de la veritable recepta de les mones de Pasqua ara fa més de 3.000 anys:
1. La recepta original no portava xocolata
La xocolata no s'ha afegit a les nostres receptes fins a segles més tard i el producte que destacava era l'ou. Antigament, les coques estaven fetes de brioix amb una forma rodona i estaven coronades per un ou, que fora de ser dolç, era un ou dur cuinat. Aquest tipus de mona en l'actualitat, és complicada de trobar a les pastisseries perquè gairebé ningú segueix la tradició, però són molt senzilles de fer.
2. En aquella època, la mona no era un producte dolç
No només no portava xocolata, sinó que tampoc portava decoracions de fruita gebrada, crema o nata com les d'ara i, per tant, no eren un aliment dolç. De fet, es podia menjar acompanyada de llonganissa o altres embotits per als àpats.
3. Duia tants ous com anys tenia l'infant que la rebia
La tradició diu que la mona de Pasqua la regala el padrí o l'avi als seus nebots i nebodes o nets i netes, la decoraven segons l'edat que tenia a qui la regalaven. L'ou, sempre dur, es posava a la coca i representava, com encara avui, l'arribada de la primavera i la fertilitat.
4. ... i mai n'eren més de 12!
Ara tots volem que ens portin una mona el Dilluns de Pasqua tinguem l'edat que tinguem. Però al segle XV la tradició deia que es regalava mona fins als 12 anys. Això era perquè quan els fillols feien la confirmació, es considerava el moment en què havien de deixar de rebre-la.
5. Ah, i res de menjar-la el diumenge!
Sembla que aquest és l'únic que tenim en comú amb els nostres avantpassats, perquè això es manté inamovible segles més tard: la mona s'entrega diumenge i es menja dilluns!
NO T'HO PERDIS: Les millors mones de Pasqua de Barcelona
Llegeix el número d'abril de Time Out Barcelona, amb entrevistes, reportatges i les millors recomanacions d'oci i cultura de la ciutat.
