[title]
Baixant des de la plaça de Sants hi ha el carrer Olzinelles, passareu per la Lleialtat Santsenca, i una mica més avall, al número 100, hi trobareu el Noush, un nou restaurant de menjar iranià que van obrir l'estiu del 2025 la Ghazal Maghsoudi i la Sahar Keshtzari, amb el Jaime Hernández com a xef. Resulta, a més, que un dels pocs restaurants perses vegans del món (i l'únic d'Espanya). La majoria de clients són veïns de Sants.
"Fem comfort food, les receptes de les nostres mares", diu la Ghazal, que va arribar a Barcelona uns cinc anys enrere. Quan van arribar treballaven en el sector de la tecnologia, i la Ghazal va començar a provar els plats a casa seva, al Born, per als amics, i quan en va estar prou segura es van posar a buscar local. El que han trobat al barri de Sants té un jardí amagat que és un oasi de tranquil·litat.
Tot l'establiment respira la proverbial hospitalitat del poble persa. Només entrar t'hi trobes fotos de les seves famílies ("perquè et sentis com a casa"). L'interior és acollidor, però triem la terrassa, un lloc ideal per a tastar uns plats suaus i equilibrats. "Hi ha gent que es pensa que el menjar persa és picant", diu la Gazhal. I no, esclar. "No es sobrecuina ni es posen massa espècies", explica. Ara bé, hi ha un secret: a la cuina iraniana "les espècies s'han de fregir".
Entre els plats, destaquen l'estofat d'albergínia (ghoore bademjun), el famós kebab ("recepta de la sogra", amb base d'Heura, però la gràcia rau en com l'aromatitzen amb espècies) i el khoresht gheymeh, un guisat amb pèsols grocs. Tots els principals porten arròs pilaf amb safrà i una petita amanida. Els ingredients els porten de l'Iran i els que no són catalans, de proximitat. Fins i tot tenen cervesa persa, la Cyrus –cervesa rossa de safrà–, que es fabrica als Països Baixos.
Allargar la sobretaula
Pel que fa als entrants, tenen hummus, amanida de cogombre i baba ganoush mezze, i també podeu picar unes olives perses (sorpren com estan marinades amb melassa de magrana, nous i herbes fresques). De cara a les postres, feu lloc: no us podeu perdre ni el gelat de pistatxo ni el pastís del dia.
Tant senzill i gustós com el menjar és el tracte amabilíssim que la Sahar i la Ghazal dispensen als clients. Per això la terrassa es converteix en un bon lloc on allargar la sobretaula i, parlant amb elles, descobrir més coses d'un país, una gent i una cultura riquíssimes que malauradament ara es troben entre el foc creuat d'occident i el dels aiatol·làs.


