Els millors bars i restaurants de Sants

Cuina franca a la Zona Franca. Encara que sembli un bar de barri com un altre, és un dels restaurants més sol·licitats pels gurmets autèntics. La família Sierra Calvo elabora ‘alta cuina de barri’ o ‘cuina sense collonades’ com ells proclamen: de tota la vida, imaginativa i sense prescindir de les tècniques actuals.

A més, esmorzars de forquilla i plats de cullera i temporada com la pilota de caça amb bolets o l’ànec canetó rostit en dues coccions. Un fet irrefutable: aquí hi fan un dels millors plats de capipota de la ciutat. Les postres estan a l’alçada, el pastís de xocolata Manjari Grand Cru i oli d’oliva verge ho demostra. Si no us voleu emplatar, teniu un excel·lent assortiment d’entrepans freds i calents.

On: Pg. de la Zona Franca, 228

Hi ha establiments que fan que els barris siguin més barris. Ca l’Anglés n’és un d’ells; aconsegueix que La Bordeta sigui més La Bordeta. Bàsicament, gràcies a uns contundents esmorzars de forquilla que aconsegueixen que s’encari el dia amb un somriure a la cara. També entrepans, tapes i uns menús de migdia generosos (14,95 euros); amb una desena de plats per escollir de primer, segon i postres. Els dijous entre les opcions hi ha, per suposat, l’arròs canònic. I tot a preus populars.

Aquest local cantoner amb grans vidrieres, una barra ovalada i un mostrador farcit de cassoles de fang amb xai, cargols, tripa, galta i estofats atrau a una clientela fidel; veïns, oficinistes i joventut buscant caliu de bar.

On: Gavà, 20

En Pere Cardona és un cuiner nòmada i verbívor: va escriure un llibre sobre vinagretes d’autor i receptes musicals (tenia una banda punk). Ja fa temps que porta la cuina de La Nova Farga, local bar, és a dir, el bar de referència del veí, primer i últim recurs, i amb un menú diari que és una institució.

Sempre hi ha quatre primers i quatre segons, i Cardona –un cuiner amb coneixement i sornegueria– fa el petit miracle d’oferir, a un preu d’amic, plats com un fricandó de fetge o mandonguilles de carn i rap amb salsa d’escalivats, on conflueixen la tradició catalana i l’esperit creatiu. També tenen sensibilitat vegana, veïnal i molta conya: el seu mem de 'menús per empotrar' es va fer viral.

On: Almeria, 31

I del creador de Tr@mendu Bar i Tr@mendu Encenem els Fogons arriba... Tr@mendu El Caliu de la Brasa. En Jordi Marzo (ex Roca Moo i Petit Comitè) marca un bon triple. Al primer local hi fa vermuteig; al segon, cuina tradicional catalana i de temporada posada al dia; i en aquest tercer la cosa va de llenya.

Parets folrades de rajoles amb sanefa cartabó, cuina oberta arquejada, mobiliari de fusta, estovalles de quadres i una carta breu amb els essencials de la brasa tradicional catalana; escalivada, bacallà, botifarra, peus i galta de porc, costelles de xai, cuixes de pollastre i entrecot. Tampoc hi falten les clàssiques mongetes de ganxet amb cansalada.

On: Parcerisa, 11

Zaytun —que significa 'oliva' en àrab— és un restaurant liderat pel jove xef Juanan Vizcaíno, que va obrir aquest petit local el 2024 amb la intenció d’explorar les seves arrels a través de la cuina. Partint d’una base andalusa i catalana, hi suma influències internacionals. El resultat és una carta amb plats espectaculars.

Jaén: llom de bacallà confitat amb rin-ran i olivada (el rin-ran és un guisat tradicional de bacallà amb patata i pebrot, típic de la Serra de Cazorla). Catalunya: romesco deconstruït amb regañás inflades. El món: careta amb curri verd de base mediterrània. Per beure, ampolles de zones poc habituals i presència de vins dolços. Una de les obertures més celebrades dels últims anys a Sants.

On: Guadiana, 40

La Cristina Pitarque i en Sebastián Afonso van estar al capdavant durant anys de La Carota, un restaurant de menú de migdia, fins que a finals del 2024 van decidir transformar el mateix espai en un restaurant de cuina andalusa, amb girs personals i una mirada actual.

La carta s’organitza així; els escabetxos (amb propostes com les carxofes fresques escabetxades en vi amontillado D.O. Jerez), l’abaceria (llom de porc de Màlaga macerat amb llard i espècies i fornejat), la cachirolada (migas a l’andalusa amb espàrrecs verds i ou curat) i les postres (una versió dolça de l’olla gitana). Per a qui dubti a l’hora d’escollir, també ofereixen un menú degustació de 45 euros amb cinc platets i unes postres. 

On: Tenor Masini, 20

Pot semblar una vermuteria i prou, però compte, perquè La Mundana va més enllà, amb un peu a casa i l'altre al món. En podem dir gastrobar o restaurant a seques. En Marc Martín i l’Alain Guiard creen amb fum, de castanyes concretament, que surt d’un fumador que van fer els mateixos amos per poder elaborar uns quants plats: és el cas del got de vermut fumat Dos Déus o de les braves amb allioli fumat.

Aquí la brasa explota amb les costelles de porc coreanes amb gengibre, cacauet i coriandre. Dos obligatoris més: el tàrtar de tonyina amb perfums d'Àsia, salsa miso, salicòrnia i oli de llima kaffir i el carpaccio de gamba vermella amb maionesa d’estragó i gelatina Bloody Mary. El local és més aviat petit, així que cal reservar.

On: Vallespir, 93

L’Home dels Nassos de Tarragona va tancar, i la Georgina Junqué i en Robert Abella el van traslladar a Sants. La seva concepció culinària transmet passió per un ofici que en requereix a dojo: el de la creació culinària d’avantguarda. I més si ho fas en les seves condicions: un restaurant que només té espai per a una dotzena de comensals amb una cuina petita.

Hi trobareu un menú degustació que canvia cada estació, i que consta de vuit plats i tres postres. Són creacions molt inspirades i d’un detallisme extrem –per exemple, una galta de vedella amb toffee salat de codonyat i safrà, làmines de codony cru i de codony confitat amb safrà– que se serveixen en vaixella feta a mida. Cuina catalana gastrosalvatge, en diuen ells.

On: Melcior de Palau, 62

Bitxo, a tocar de la Plaça Osca, és una taverna catalanoindonèsia, liderada pel xef Jordi Bernús —a qui ja admiràvem de Sants Es Crema— i Jordi Deevesa (La Clote), neix de l’experiència de Bernús a Indonèsia, on va viure quatre anys. El resultat no és una 'fusió' forçada, sinó una integració natural i saborosa entre cuina catalana i indonèsia.

Els entrants brillen amb una excel·lent bomba de 'nasi goreng' i uns rotllets memorables, especialment el de capipota. Als principals destaquen un fricandó d’inspiració indonèsia amb galta de vedella, coco i arròs gessamí, i un peu de porc a la brasa amb 'sambal matah'. També val la pena reservar taula a la seva agradable terrassa interior.

On: Riego, 43

Corea Street Food és un autèntic 'one-man show'. En JY Jung ho porta tot en aquest petit local de quatre taules, decorat amb murals, pòsters de grups de K-pop i fotografies de plats coreans, a tocar de la plaça de Sants. Atén, cuina, serveix i mana segons les seves pròpies regles. Quan hi ha feina, va per feina: si us diu que espereu al carrer i que ja us avisarà quan hi hagi lloc, feu-li cas, coi! En els moments més tranquils, però, és tot simpatia.

Si sou dels que dubten davant d’una carta llarga, aquí potser us costarà decidir-vos. L’oferta és extensa i recorre bona part dels grans clàssics de la cuina coreana, des de propostes de 'street food' per menjar sobre la marxa fins a plats més contundents per entaular-se i gaudir amb calma. Hi trobareu snacks, hot dogs, sushi, sopes, arrossos i fideus, a més d’una bona selecció de refrescos, cerveses, licors i tes coreans. La relació qualitat-preu és excel·lent.

On: Olzinelles, 20

Obert el 2020 per una parella tailandesa-catalana, Thai Erawan és un petit restaurant 'thai' lluny dels circuits més evidents. Situat entre la plaça Espanya i Magòria-La Campana, el local és espartà: aquí tota l’atenció se l’emporta allò que arriba al plat.

La carta és extensa, però hi ha plats que destaquen clarament: el 'moo namtok', amanida picant de porc a la planxa amb herbes fresques i llima, i la 'tom kha kai', una sopa de pollastre, coco i espècies aromàtiques que és pura delicadesa. Als postres, l’arròs glutinós amb mango i la tapioca amb coco són una aposta segura. El menú de migdia, per 15,50 euros, canvia cada setmana. 

On: Sant Pere d'Abanto, 16

El Mula és un bar de teca grega i vins naturals a tocar del parc de l’Espanya Industrial. En Panos Koulentianos, l’amo i xef, parteix de la tradició hel·lènica, però l’eleva amb la tècnica adquirida a restaurants d’alta cuina com Hytra, Selene o DiverXO.

La carta és breu però variada, amb cinc platets per compartir i sis principals que combinen carn, peix de temporada, pasta i molta verdura. Per citar-ne algunes propostes: el pebrot farcit de formatges amb salsa de pimentó fumat, el guisat revithada de cigrons i marisc, o el conill a la llimona i herbes sobre puré de patata. Els vins, seleccionats per Satyros Wine, provenen de petits productors, sobretot grecs. Música excel·lent i una terrassa que és una joia.

On: Espanya Industrial, 22

Al carrer Olzinelles, just després de la Lleialtat Santsenca, hi ha el Noush, un restaurant de cuina iraniana obert l’estiu del 2025. És un projecte de Ghazal Maghsoudi i Sahar Keshtzari, amb Jaime Hernández a la cuina, i destaca per ser una raresa gastronòmica: un dels pocs restaurants perses vegans del món. Amb un pati secret!

La proposta es basa en la cuina iraniana vegana, lluny dels tòpics picants i centrada en espècies treballades amb precisió. Entre els plats destaquen l’estofat d’albergínia, el kebab vegetal amb Heura i el 'khoresht gheymeh' amb arròs amb safrà. També hi ha entrants com hummus, baba ganoush i olives perses, a més de postres com un gelat de festuc irresistible.

On: Olzinelles, 100

És Sants el barri amb més bars i restaurants cooperatius de la ciutat? Possiblement. L’Abarka n’és un d’ells i neix amb dos objectius clars; ser una cooperativa sense ànim de lucre d’iniciativa social que treballa per la inserció laboral de gent migrada i/o racialitzada i difondre la gastronomia de l’oest del continent africà; del Senegal, Gàmbia, Costa d’Ivori i Nigèria.

A la carta hi ha des de menjar del carrer com les 'fatayas' de tonyina (empanades); platassos com el tabulé de fonio amb mango i el 'mafe' (guisat de vedella o verdures amb crema de cacauets acompanyat d’arròs), i delicioses postres com el 'ngalakh' (mill, pasta de cacauet i fruit del baobab). També tenen servei de càtering i un food truck.

On: Guadiana, 28

En Yoshi Suto és un jove xef japonès que, després de passar per cuines de tres continents, va aterrar a Espanya per treballar a restaurants de prestigi com Azurmendi, Quique Dacosta, Enigma i Disfrutar. El 2019 va convertir un bar Manolo de Sants en un petit i íntim temple gastronòmic amb capacitat per a set comensals, repartits entre la barra i les taules.

Hi fa un menú de degustació (158 euros, sense beguda) fet amb delicadesa, originalitat, ingredients top, una sòlida base japonesa i capes de freestyle. Exemples: el sashimi de bacallà amb yuzu i espinacs o la tempura d’ostra amb tàrtara de cítric sudachi. La llista d’espera és llarga des que li van donar la seva primera estrella Michelin, i supera els tres mesos.

On: Violant d’Hongria Reina d’Aragó, 134

A l’últim pis del Nobu Hotel s’enlaira un dels millors restaurants japonesos de Barcelona, amb vistes a quatre bandes. La seva cuina d’influències peruanes amb producte local i de temporada, també fa tocar els núvols amb plats que inclouen verdures, carn i una lògica predilecció pel peix.

El cuiner Nobu Matsuhisa renova l’imaginari japonès –va estudiar gastronomia clàssica a Tokio– en recollir la sembra dels viatges que ha fet per tota Amèrica i avantposant el producte local: croquetes, tacos, sushi i salses ponsu i miso s’alternen entre línies al menú. Concreció? El sashimi de seriola amb xili de Jalapa. Menció especial també mereix la carta de glops, tota una barreja d’hemisferis.

On: Av. de Roma, 2

Fan Shoronpo va néixer a Gràcia com el primer projecte barceloní del xef japonès Keita Tanaka i l’èxit va ser immediat. La pandèmia en va provocar el tancament, però tres anys després i amb dos antics clients com a socis, en Nayef Ghazi Muhtaseb i en Pol Canals, van reobrir al mateix barri, Gràcia. A finals de 2025, el projecte va créixer amb una segona obertura prop de l’estació de Sants.

Avui, Shoronpo és un habitual a les llistes del millor ramen de Barcelona. Els imprescindibles són els 'shoronpo', saquets al vapor plens de brou i farcits de porc i verdures, amb versions com la tòfona o el foie, i el ramen 'tantanmen', de caldo de pollastre dens i cremós amb sèsam, ou i porc saltejat. 

On: Av. Roma, 1

No us deixeu enganyar per la humilitat que desprèn el seu nom en diminutiu; en japonès, 'kobuta' vol dir porquet. Els ramen que preparen aquí són superlatius. Elaboren tres tipus de brous diferents: de porc, de porc i peix sec i un altre de vegetals i prou. I a l’estiu prepara bols de 'hiyashi tantanmen'; una sopa freda d’origen xinès feta amb un brou espès de pasta de sèsam, miso, carn i fideus.

És impossible devorar les sopes d’en Hiroshi sense perdre les bones maneres a taula, però, tranquils, xarrupeu a gust. 'Feel free to slurp' és el lema de la casa, on és habitual que es formin cues a la seva porta. Té un segon local a l'Eixample Esquerre (Gran Via, 439).

On: Súria, 6

Una taqueria al costat del mercat de Sants amb una especialitat molt clara: la carn rostida. Només entrar, l’oloreta és irresistible... Buf! A la carta hi trobareu cinc menes de taco, amb diferents variants: bistec (amb formatge o xoriç), sudadero (amb o sense xoriç), Merced (entranya, patates fregides, pico de gallo i figuera de moro), Tijuana (entranya, guacamole i pico de gallo) i opcions vegetarianes. També ofereixen guacamole amb totopos i quesadillas. Per beure, cerveses mexicanes —Corona, Modelo Especial, Negra Modelo i Pacífico—, i de tirador, michelada i mezcalita de mango.

El local és minúscul: just una barra amb tamborets i unes cinc taules, i sempre és ple fins a la bandera. 

On: Càceres, 34

Ignorem quines són les tres mentides a les que fa referència el nom d’aquest local, dels mateixos amos que Vermut i a la Gàbia. “On la ignorància és felicitat, és una bogeria ser savi”, deia el poeta anglès. El que sí sabem del cert és que a la seva carta hi trobareu clàssics mexicans molt ben executats; antojitos (la 'tlayuda' d’Oaxaca i el moll d’os de vedella sobre una base de blat de moro, fesols, salsa verda i formatge fresc són els nostres favorits), set tacos diferents, i plats costaners i d’interior (carn, carn i més carn). Aquí les 'tortillas' són artesanals i es fan amb blat de moro nixtamalitzat.

A part d’una teca que us farà embogir, també podreu demanar còctels delirants, com el Bloody Maria amb tequila reposat o el Porn Sants Daiquiri.

On: Premià, 18

El xef i propietari Nicolás Zas, nascut a Montevideo i format entre Lanzarote, Austràlia i Nova Zelanda, defensa una gastronomia marcada per l’herència italiana i espanyola pròpia d’un país d’immigrants com l’Uruguai.

Més de la meitat de la carta passa per la brasa, amb plats com l’empanadilla de cranc blau de l’Ebre i emulsió d’enciam de mar; el tortelloni de conill de bosc salvatge amb quefir casolà de deu anys i bolets lacte, o la llengua de vaca amb pebre rosa, ous de truita i emulsió d’herbes. Les postres revisiten l’alfajor, amb semifred de dolç de llet i galeta de cacau. Per beure, una trentena de vins. Dos menús degustació (60 i 85 euros, sense maridatge) i un menú de migdia entre setmana (30 euros).

On: Rector Triadó, 72

Abans que l’huracà del cebiche arrasés la ciutat, ja existia un restaurant peruà de barri, sense pretensions i popular, on es formaven cues de clientela llatina disposada a esperar el que calgués per gaudir d’especialitats regionals del seu país d’origen. L’establiment porta el nom d’un dels xilis andins més famosos, però això no vol dir que tot el menjar que hi serveixen sigui picant.

Les especialitats de la casa són dues: brasa (boníssim el pollastre) i plats típics com tamales, causa, llet de tigre, chupe, papa a la huancaina, arròs chaufa, etc. Les porcions són generoses. És possible que en sortiu rodant, del restaurant. Tenen un segon local a l'Eixample Esquerre (València, 168). 

On: Olzinelles, 13