Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Buenavista Bar
© Irene FernándezBuenavista Bar

Els millors restaurants del barri de Sants

Els bars, bodegues i restaurants més deliciosos de Sants, amb opcions per a tots els gustos i de tots els preus

Publicitat

Ara que Sants ha estat declarat com un dels millors barris del món d'aquest 2022, hem recollit en una llista els millors restaurants d'aquest barri que combina avantguarda, vida de carrer i nocturna i esperit veïnal. Als seus carrers i places podreu menjar des de japonès fins a tapes, en restaurants per a ocasions especials o bodegues de tota la vida...  Aquests són els 25 millors restaurants que heu de tastar al barri.

NO T'HO PERDIS: Els 50 millors restaurants de Barcelona

  • Bars i pubs
  • Cerveseria
  • Sants

L’ensalada russa d’aquesta casa és digna de ser aplaudida. Per a molts, és de les millors de la ciutat. En Jordi Beltran, pare de la criatura, assegura que ha de portar, per força, només tres ingredients: patata, tonyina i maionesa. I que a partir d’aquí, imaginació al poder. Ell hi posa un envinagrat i pastanaga, una maionesa suau i algun secret que no vol explicar.

A part d’aquesta súper tapa, també ofereix cecina, anxoves, seitons amb patates gruixudes i platets combinats de conserves. A l’apartat internacional, dakos grec (pa, tomàquet i feta) i mandonguilles tailandeses amb curri verd. Cava, vins, vermuts, gin Xoriguer amb llimonada i unes canyes petites que volen. El canell del Jordi les clava.

  • Restaurants
  • Catalana
  • La Bordeta
  • preu 3 de 4

Durant anys va ser el mestre de cerimònies de Tickets. Al costat d’Albert Adrià, el Xavi Alba va créixer i va aprendre, i en plena pandèmia es va aventurar per mostrar virtuts en un projecte personal. A la seva manera. En un pati interior de l’edifici de la Campana, lluny de qualsevol pol turístic, Alba va muntar una bodega de barri amb una oferta de cassoles i esmorzars de forquilla que lidera l’ex Via Veneto Patrick Picarin. Entre altres must, verat en escabetx, porro al Josper amb ajoblanco, aleta de rajada, calamars farcits o fricandó. Ningú ha dit que el que és comú hagi de ser vulgar.

Bodega Passatge 1986 té una terrassa tranquil·la, i una ensaladilla russa ja assentada a la ciutat i que s’inspira en la del Toni Romero del Suculent.

Publicitat
  • Restaurants
  • Sants - Montjuïc

Tothom es desfà en elogis quan parla de la Montferry. I és que val la pena. La bodega s’ha fet famosa pels seus entrepans per esmorzar, que per la seva dimensió mereixen el qualificatiu d’esmorzars de forquilla: el de botifarra esparracada amb daus d’albergínia, el de capipota amb chimichurri i el de tonyina de la bona amb formatge i tomàquet sec són algunes de les sorpreses que us hi esperen per aixecar els ànims matinals. Cada dia al matí presenten l’entrepà del dia a les xarxes socials i fàcilment l’estómac us farà rau-rau.

La bodega obre tot el dia. Per això, no es pot deixar de mencionar l’oferta de tapes, com les braves personalitzades, les truites, les mandonguilles i les croquetes. Ambient de bodega amb un punt hipster.

  • Bars i pubs
  • Sants
  • preu 2 de 4

Història viva de Sants. Aquest establiment va obrir l’any 1939 com a bodega de vins a granel per als treballadors fabrils del barri. Vint anys després, es va convertir en una bodega-casa de menjars. Diem casa perquè el negoci no pot ser més familiar. La mare, la Marina, es va encarregar de la cuina fins fa ben poc. A la barra i a la sala, els seus fills, l’Albert i en Vicenç. Botes de vi, pernils penjats, cuina oberta i fotos de clients il·lustres. Esmorzars de forquilla de campionat, tapes clàssiques i un menú del migdia casolà de catorze primers i vint segons per escollir. Atenció als plats amb bolets perquè els germans són uns excel·lents boletaires. Visca el fricandó de la Bartolí! Haver de fer-hi cua per dinar és força habitual.

Publicitat
  • Restaurants
  • Sants - Montjuïc

Un altre home important en la història recent de la tapa és en Txema Martínez, que va ser el xef de l’Inopia d’Albert Adrià, zona zero de la reinvenció de la tapa nostra. Ara és cuiner i soci de la Bodega Amposta, un encantador local restaurat que recupera la memòria històrica de la Font de la Guatlla, i també la millor cuina catalana de platillo i tapa, fet amb un forn de brasa. Peus de porc amb trinxat, callos amb capipota... I uns cigrons amb carabiners inoblidables!

  • Restaurants
  • Cuina creativa

Pot semblar una vermuteria i prou, però compte, la Mundana va més enllà. En podem dir gastrobar o restaurant a seques, i tot i això ha marcat tendència com a local per anar-hi a menjar. La idea surt dels responsables de la Santa Burg, per explotar la via creativa i fumada. Perquè a La Mundana creen amb fum, de castanyes concretament, que surt d’un fumador que van fer ells mateixos per poder elaborar uns quants plats: és el cas de l’ostra fumada i el verat en escabetx de curri vermell.

La brasa explota a La Mundana amb els lletons amb mantega de miso i cabdells, o amb el bonítol amb salmorejo de cilantre. Dos must més: el tataki de tonyina amb perfums d’Àsia i el pop a la brasa amb beure blanc, salicòrnia i kale.

Publicitat
  • Restaurants
  • Italiana
  • Sants - Montjuïc
  • preu 2 de 4

Si algú pot onejar amb tot el dret del món la pizza a Barcelona són ells. Pino Prestanizzi (calabrès) i Patricio Sodano, de Nàpols, van obrir, el 1989, La Briciola. Era un moment en què “només hi havia una pizzeria a la ciutat, i anar a sopar a l’italià era signe de distinció”, rememora Pino. El temps aquí s’ha aturat, però això és bo: han mantingut el nivell i treballen amb tot el producte, fins i tot l’aigua, de Nàpols. I la decoració és massa autèntica per titllar-la de kistch. Tenen una carta ben escollida d’antipasti i plats de pasta, però l’estrella, esclar, és la pizza, en el seu cas fina, cruixent, res de napolitana barateta que ja en circulen moltes: “No hi ha res pitjor que una pizza gomosa i poc feta que et repeteixi”, diu en Pino.

 

  • Restaurants
  • Italiana
  • Hostafrancs
  • preu 1 de 4

Un bar restaurant d’italianitat austera però total, arrecerat en una cantonada d’Hostafrancs. Un cop de puny petit i sense artificis, però orgullós: dotze referències, entre antipasti i nyoquis, “tots fets des de zero”, de massa totalment vegana, on només utilitzen patata i farina de blat de moro.

El Brera, el va obrir en Mirko Italiano a finals del 2018 –després d’haver arribat el 2015 i d’haver treballat al Meneghina del Born– i el gener del 2019 va decidir convertir-lo en “l’únic bar de nyoquis d’Europa”. Juga amb els plats de nyoquis –on destaca el de ragù, amb vedella i sofregit– i uns entrants que no desentonen. També tenen postres, esclar. El tiramisú és obligatori.

Publicitat
  • Bars i pubs
  • Cellers
  • Sants
  • preu 1 de 4

Televisors encesos, tines de l’any de la picor, trofeus antics, parafernàlia del Barça a les parets i unes anxoves de fama merescuda que us faran mantenir viva la set per continuar bevent els xops de cervesa que serveixen sense parar. Combineu-les amb unes bitxetes verdes i un bon raig d’oli amb pa i serà la glòria. Les cloïsses i les carxofes també són un clàssic. Si voleu vi, pregunteu i deixeu-vos endur, però no digueu que no al vermut de la casa, seria una descortesia que faria que hi sortíssiu perdent.

Avís: no us deixeu endur per l’aparença, els anys passen factura a aquesta bodega oberta l’any 1880 però l’important aquí és el contingut; el tiberi, el mam i la bona companyia. Perquè de companyia n’hi ha, i n’hi trobes. Un clàssic de Sants que fa barri.

  • Restaurants
  • Catalana
  • Sants
  • preu 2 de 4

El 2018 la troupe neobodeguera de La Mestressa i Vermut i a la Gàbia de la plaça d’Osca va agafar el relleu de la mítica Bodega Floren de la plaça d’Ibèria per convertir-la en una neocasa de menjars. Adeu llonganissa de Graus i morcilla de Burgos. Hola tataki de tonyina amb maionesa de kimchi i caneló d’ànec amb salsa de tòfona i bolets. Benvolguts escèptics, no patiu, també tenen patates braves, croquetes variades, bombes, ensaladilla de txaca i assortits d’embotits osonencs i formatges manxecs, bascos i extremenys.

Estimats fòbics al canvi, doneu una oportunitat a l’excel·lent menú del migdia setmanal de Can Violí i gaudiu de la seva terrassa, una de les més privilegiades i tranquil·les del barri.

Publicitat
  • Restaurants
  • Cuina creativa

Cuina franca a la Zona Franca. Encara que sembli un bar de barri com un altre, és un dels restaurants més sol·licitats pels gurmets autèntics. La família Sierra Calvo elabora “alta cuina de barri” o “cuina sense collonades” com ells proclamen: de tota la vida, imaginativa i sense prescindir de les tècniques actuals. En Borja Sierra, el cuiner, va fer aprenentatge, entre d’altres, amb el mestre basc Hilario Arbelaitz, a qui de vegades copia per oferir l’aplaudit pastís de formatge del Zuberoa.

A més, esmorzars de forquilla i plats de cullera i temporada amb pèsols, cards amb cocotxes –més influència basca–, mandonguilles amb fricandó i canelons de Sant Esteve amb beixamel de tòfona. Aquí fan un dels millors plats de capipota.

  • Restaurants
  • Sants

Restaurant de barri amb majúscules, té una terrassa curiosa i estreta que segur que has travessat més d’una ocasió. Potser has mirat a dins i has pensat: massa vulgar, no hi entro. Error.

Cabañeros és un restaurant de barri, popular, i a sobre ofereix unes de les millors calçotades de la ciutat. Si hi vas a migdia gaudiràs d’un menú bo i contundent i. No patiràs ni pel preu ni per la quantitat. Això segur. Just asseure’t a taula, per exemple, et posen una llesca de pa amb embotit obsequi de la casa com a declaració d’intencions. A partir d’aquí, menjar intel·ligible i de cullera. Si voleu conèixer-lo, no mireu la web. Aneu-hi. Gairebé 50 anys el avalen.

Publicitat
  • Restaurants
  • Peruana
  • Sants
  • preu 2 de 4

No és un restaurant japonès-peruà-mediterrani de fusió; la cosa va més aviat de freestyle culinari casolà i de temporada. L’Ayako, mestressa i cuinera, fa el que vol, quan vol i perquè vol. I això es tradueix en bomba de panko, onigiri de bledes, entrepà nikkei de tonkatsu ibèric, seitons marinats amb pesto d’olives negres i miso... I quines postres! La pissarra és tan il·limitada com la seva imaginació. El seu talent rau a saber mesclar amb gràcia i desimboltura les lliçons maternes de cuina tradicional japonesa amb tot allò que ha menjat viatjant per Àsia, Amèrica Llatina i Europa. El tiradito, el chicharrón amb salsa criolla i els pisco sour són obra d’en Miguel, el seu soci peruà. El menú de migdia és un regal!

  • Restaurants
  • Coreana
  • Hostafrancs
  • preu 2 de 4

Davant d’un cert esoterisme derivat de la barrera idiomàtica, és un plaer entrar aquí, on en Jinho i la seva dona, la Kyoungae, fan mans i mànigues per explicar la seva cuina al no coreà: fins al punt que disposen d’una carta on cada plat, explicat amb cura, apareix amb una foto de pla zenital. Si és la primera vegada que hi aterreu –un bocí de Corea incrustat al cor gitano d’Hostafrancs– i ja coneixeu el bibimbap, us recomanen que tasteu el huedupbap, salmó cru amb arròs i verdures fresques amb salsa picant. I els caps de setmana organitzen tallers per aprendre a fer kimchi! El local no és gaire gran i és força habitual veure les taules plenes de clientela asiàtica. És recomanable reservar els caps de setmana.

Publicitat
  • Restaurants
  • Peruana
  • Sants - Badal

Incondicionals del pollastre, heu de saber que l’especialitzat d’aquest establiment obert fa quatre anys són les aus rostides a l’estil peruà, i que el dirigeix el mateix equip que triomfa al ja consolidat Ceviche 103 ubicat al costat de la Diagonal. A més, el pollastre és una opció fixa del menú del migdia.

A la carta també hi teniu altres clàssics de la gastronomia del Perú, com l’arròs chaufa, els anticuchos i la causa de tonyina. Devots del cebiche, no patiu, a La Turuleca el preparen igual de deliciós que al seu altre restaurant però, com que sou a Badal, en podeu gaudir per menys calerons. Les postres són casolanes i els pisco sour, superbs.

  • Restaurants
  • Japonesa
  • Sants
  • preu 2 de 4

Maido és una tasca ambientada a l’estil tradicional d’una izakaya japonesa. La paraula maido ve del dialecte japonès d’Osaka, on s’utilitza per saludar la gent d’una manera més propera. Perquè és així com reben a Maido, amb amabilitat, i un entorn de decoració bàsica i una carta de gastronomia tradicional japonesa en constant rotació.

El seu menú de migdia és excel·lent, encara que el xef lluiti per incloure més plats tradicionals dels que la clientela accepta. A poc a poc. De moment, mandonguilles de pollastre i verdures amb salsa teriyaki o curri japonès amb bacallà arrebossat i arròs. Si els veus demana qualsevol plat de peix. De les millors relació qualitat-preu de la ciutat. No hi ha cua però no et despistis, que n’hi haurà.

Publicitat
  • Restaurants
  • Japonesa
  • Hostafrancs
  • preu 3 de 4

Després de gairebé dos anys tancat, ha reobert el Nobu, el restaurant que té a Barcelona el xef Nobuyuki Matsuhisa, un dels creadors de la cuina de fusió asiàtica, i ostentador d’una franquícia internacional de luxe que té participació de Robert de Niro.

L’espectacularitat es manté: el Nobu té unes vistes espaterrants –360º a la planta 23 de l’hotel del mateix nom– i una carta on ara el xef és el madrileny Sergi Martínez, qui comanda la carta on, esclar, hi ha les icones de Matsuhisa, com el black cod miso i el salmó new style (desconstrucció tremenda del salmó fregit). Però en Martínez té marge de creació, i aquí sobresurt un sushi estratosfèric, amb receptes pròpies , com un nigiri de ventresca de tonyina brasejada amb salsa yakiniku.

  • Restaurants
  • Japonesa
  • Sants - Montjuïc

Als ja mítics Ramen-ya Hiro i Koku Kitchen Ramen els ha sortit un competidor fort a Sants, el Kobuta, que en japonès vol dir porquet. No us deixeu enganyar per la humilitat que desprèn el seu nom en diminutiu; els ramen que fan a Kobuta són superlatius. Elaboren tres tipus de brous diferents: de porc, de porc i peix sec i un altre de vegetals i prou. I a l’estiu prepara bols de hiyashi tantanmen; una sopa freda d’origen xinès feta amb un brou espès de pasta de sèsam, miso, carn i fideus.

És impossible devorar les sopes d’en Hiroshi sense perdre les bones maneres a taula, però, tranquils, xarrupeu a gust. Feel free to slurp és el lema d’aquest restaurant on és habitual que es formin cues. El garrinet ja ha deixat de ser el secret més ben guardat del barri.

Publicitat
  • Restaurants
  • Cuina creativa
  • La Bordeta
  • preu 1 de 4

Mitja Galta, amb un peu a l’Hospitalet i l’altre a Barcelona, es dedica a la nova cuina de barri. És a dir, a dignificar els menús de migdia a base de tractar bé el producte i altes dosis de creativitat. Alguns exemples podrien ser l’arròs bomba amb tripes i zamburiña, o una galta de vedella, desossada, amb una salsa en el seu punt de xocolata.

Proposa una oferta setmanal de dimarts a divendres molt inspirada en una filosofia que veu molt camp per córrer dins la tradició. I ho demostra cada dia amb plats sorprenents com el suquet de cua de rap amb carbassa i all i julivert. Sempre, sempre, hi trobareu un entrecot filetejat amb un toc d’autor. I els arrossos de dijous són de traca.

  • Restaurants
  • Sants
  • preu 3 de 4

Al pot petit hi ha la bona confitura. A Sants, també. La María, malaguenya, i l’Ezequiel, italoargentí, van transformar fa uns anys un minúscul local amb cuina a la vista i poques taules en un restaurant imprescindible al barri. Producte fresc i de proximitat preparat amb minuciositat i amor. La doble nacionalitat de l’establiment es reflecteix en l’oferta que fa: bacallà a l’all cremat al costat de nyoquis amb safrà, gamba vermella i eriçó. L’Ezequiel, que va passar per Rías de Galicia i Espai Kru, té la mà trencada amb el peix i el marisc. Excel·lent pa elaborat amb massa mare de França. Carta de vins breu però molt interessant. Les postres són extraordinàries: hi fan el millor tiramisú del districte.

Publicitat
  • Restaurants
  • Bar d'entrepans
  • Sants - Montjuïc
  • preu 1 de 4

Obert el 2017 com a restaurant de brasa creativa, es va reconvertir en plena pandèmia en un bar d’entrepans a la brasa, però entrepans a la brasa top. I així segueix. L’essència –i l’esperit metall-punk–, això sí, no ha canviat. Alberto Moyano –taverner i advocat– defensa un bar que es defensa sol.

Nova normalitat? Jordi Bernús, el xef, manipula una robata –brasa japonesa– i algun altre gadget més dels quals surten meravelles com l’entrepà de pollastre tandoori, el de llengua de vedella a la graella i l’hamburguesa de vaca madurada. Per acompanyar (vegans, no s’obliden de vosaltres), una escalivada acabada de fer, patates fregides, moniato fregit, la cervesa de la casa i a córrer. Simplicitat brutal.

  • Bars i pubs
  • Bars de tapes
  • Sants
  • preu 1 de 4

Sants és un cúmul d’agradables sorpreses. Una d’elles és la segona etapa que inicia el Pan & Oli, amb Carlos Ortiz als fogons. En un ambient agradable, senzill però de bon gust, sobresurt per la seva cuina original, saborosa i moderna, i també per l’atenció que brinda als vins. El Pan & Oli ofereix molt més que el que podria suposar el seu nom.

Hi ha un menú setmanal de migdia extraordinari, i una carta amb plats molt temptadors que no defrauden: per exemple, una coca de pasta de full amb verat fumat i un lleu allioli particular d’Ortiz, que mereix tots els elogis; la polenta a l’estil piemontès, és a dir, fregida un cop cuinada, de manera que queda crocant per fora i tova per dins, o un burrito de cochinita pibil.

Publicitat
  • Restaurants
  • Hostafrancs
  • preu 1 de 4

Després de cuinar en restaurants de prestigi d’arreu del món, en Pau Gascó va tornar a Sants per inaugurar un restaurant que cada cop ha tombat més cap a gastronòmic, ara només en horari de nit (menys dissabte, que també obre al migdia). Proposa un únic menú degustació amb variants compromeses totes amb la sostenibilitat i erigits amb productes de proximitat i majoritàriament d’origen vegetal.

Petit Pau ofereix un menú omnívor, amb carn i peix; un de vegetarià, amb làctics, mel i ous, i un de vegà, on tots els aliments són d’origen vegetal. Per fer la boca aigua: Parfait de foie amb cireres i anguila; arròs d’espàrrecs, alls tendres i botifarra negra, i rèmol empetxinat amb naps i salsa de crustacis.

  • Restaurants
  • Sants - Montjuïc

Al costat de la plaça d’Osca hi ha aquest bar restaurant de cuina tradicional catalana. Per fer honor al nom, el més recomanable és menjar-hi una bona escudella de la casa, però si la cosa va de carn, l’estofat de botifarra i sípia (el clàssic mar i muntanya), les galtes de vedella amb salsa de poma i ratafia i els cargols guisats són una bona tria. En la feina del cuiner Roger Sánchez es nota el sofregit fet a foc lent, i l’alegria d’una bona picada. I també s’assaboreix l’essència d’un restaurant amb esperit de fonda i popular on et tracten com si fossis a casa per un preu molt recomanable. Si encara no el coneixeu, aneu-hi: segur que repetireu.

Publicitat
  • Bars i pubs
  • Bars de tapes
  • La Bordeta

Ja fa un temps que diverteix la gent del barri a prop de Mercat Nou amb un bar que ha fet fortuna i les seves cobejades truites de fins a dotze ous ecològics, però en Jordi Marzo (ex Roca Moo i Petit Comitè) volia tornar a sentir-se cuiner de restaurant. I ho va aconseguir el juny de 2021 obrint Tramendu

Restaurant, al local del costat. Aquí hi fa cuina tradicional catalana i de temporada posada al dia, amb estovalles de fil i servei de gastronòmic (abans de començar, aperitiu i pa i oli a càrrec de la casa). A la carta, on també es fan picades d’ullet al bar, sempre hi ha algun plat de peça sencera, ja sigui turbot salvatge, espatlla de xai de llet o chuletón amb guarnicions a escollir.

Recomanat
    També t'agradarà
      Publicitat