[title]
Després de revisar el correu més cops dels que són recomanables, aquest dimecres 5 de novembre cap a 16 h he rebut la ubicació on es faria la listening party de Lux, el nou àlbum de Rosalía a Barcelona. La de Sant Esteve ses Rovires ha escollit el MNAC per presentar el seu nou treball a la que ha estat l’última listening party abans que s’estreni de forma oficial el 7 de novembre.
Hem estat només uns pocs afortunats els que hem rebut una invitació per anar-hi i a la cua especulàvem sobre què passaria dins el museu. Alguns anaven vestits amb els hàbits característics de les monges, altres amb marxandatge de Motomami i El mal querer, i d’altres vestien com jo, que m'he intentat ajustar el millor possible al codi de vestimenta que l’organització havia remarcat: chic attire.
Gairebé a les 20 h i després d’ensenyar els documents d’identitat i les bosses, hem començat a entrar a poc a poc a l’entrada principal del museu, on ens esperava un photocall, la primera de les sorpreses de la nit.
La porta s’ha obert, i els centenars de persones que esperàvem hem passat al vestíbul del museu, on hem hagut de tapar la càmera –tant la frontal com l’exterior– dels nostres telèfons mòbils amb uns adhesius personalitzats amb un dels logos de la nova era de Rosalía.
View this post on Instagram
Han passat gairebé dues hores des de la convocatòria oficial quan els assistents hem començat a entrar al recinte a través d’un passadís cobert amb teles blanques que anunciaven la temàtica celestial que ens esperava.
Al final del túnel, la Sala Oval del MNAC rebia els convidats com si estiguessin entrant al cel: estava coberta de blanc, amb uns focus de llum freda i el que semblava una silueta d’una dona amb els cabells molt llargs estirada al mig de l’escenari, també entre llençols blancs.
Entre murmuris d'“hi ha una persona allà estirada?” i “s’hi assembla molt a la Rosalía”, els primers convidats VIP començaven a arribar. Belén Esteban, Paco León, Carmen Machi, Rossy de Palma, Rigoberta Bandini, Amaia, Amaral, Miguel Bernardeau, Samantha Hudson i molts més desfilaven pel passadís que hi havia entre els bancs de seients.
A les 21.30 h –i després que la megafonia avisés que la Generalitat enviaria un avís per fortes pluges a les 22 h– la listening party ha començat. Sonen els primers acords, i la dona estirada a l’escenari es comença a moure i a deixar veure l’halo ros dels seus cabells per revelar, sense dir ni una paraula, que es tractava, efectivament, de la cantant catalana.
A partir d’aquest moment, les 18 cançons del disc han sonat acompanyades de les lletres projectades al teló que pujava i baixava darrere de Rosalía. Durant més d’una hora, l’artista s’ha mogut al so de Lux per l’escenari; mirant als ulls dels qui seien a les primeres fileres, duent la vista al sostre i sospirant mentre es tornava a estirar.
La performance ha acabat amb Magnòlia, la cançó en què Rosalía parla de la seva mort, i que ha fet aixecar al públic per fer una ovació de més d’un minut, amb què l'artista s’ha acomiadat mentre llançava petons i desapareixia pel túnel pel qual havíem entrat.
Potser calia esperar comentaris i gent eufòrica a la sortida després del que hem presenciat, però la reacció general ha estat el silenci. Quan li he preguntat a un grup de joves per què no parlaven gaire, han contestat: “No trobem les paraules adequades per descriure el que acabem de viure, estem aclaparats de tant d’art”, una declaració que resumeix a la perfecció la sensació que ha deixat la festa d'escolta organitzada per la Rosalía.
View this post on Instagram
