Museu Nacional d'Art de Catalunya. MNAC

Quan Anglada Camarasa tot just iniciava la seva carrera com a pintor, va contractar una empresa perquè li fes un ‘clipping’ de premsa de les seves aparicions als mitjans internacionals, al més pur estil agència-de-comunicació-del-segle-XXI. Potser ja aventurava que triomfaria com a artista. I així va ser.  “Camarasa va ser l’artista català més internacional des de Fortuny fins a Miró”. Ho diu Eduard Vallès que, juntament amb Pilar Cuerva, comissaria la mostra que del MNAC sobre l’arxiu del pintor. L’any 1911, Camarasa guanyava el premi exaequo de l’Exposició Internacional de Roma al costat de Gustav Klimt. Però ni la seva fama en vida ni la seva fal·lera per documentar-la van ser suficients per passar a la posteritat amb la mateixa força que altres artistes de casa nostra.  La família de d’Anglada Camarasa ha donat al MNAC tot l’arxiu de l’artista i el museu l’ha convertit en una exposició. Fotografies familiars, contractes i targetes de visita posen en context les pintures d’Anglada Camarasa, que en la mostra s’ordenen segons les instruccions que el pintor havia deixat per escrit en un quadern blau, titulat “Obres recomanades per a una exposició retrospectiva: figura, paisatges, flors, fruits. Contenint el millor que he produït”.  Tot plegat ens descobreix Camarasa com un professional en temps de bohemis, que exercia alhora d’artista, marxant d’art i relacions públiques. Però el MNAC no només museïtzat l’arxiu, també l’ha digitalitzat. El detall segurament hauria fet somriur

Mey Rahola va ser una de les primeres dones a fer-se un nom en l’àmbit de la fotografia artística a Espanya. La seva obra, firmada i ordenada, ha arribat als nostres temps sense que ningú li hagi fet massa cas. Ara el MNAC posa en valor aquesta fotògrafa pionera, que va adquirir una dimensió pública a través d’exposicions, premis i publicacions.  Primer com a aficionada, després com a professional fotoreportera i, finalment, com fotògrafa humanista, Mey Rahola va participar en la construcció del nou paper de la dona en l’esfera pública durant la II República. L’exposició ressegueix les transformacions de la seva pràctica fotogràfica per mostrar com van reflectir i reaccionar a les grans crisis del segle XX. 

Amb motiu del dia de la dona el 8 de març, el MNAC ha organitzat unes visites comentades i gratuïtes sobre el gènere els dies 12, 19 i 26 d'aquest mes. Durant aquestes jornades, es farà un recorregut per les col·leccions del museu per tal de desmuntar els estereotips masclistes de la societat. Sota el lema 'Dones havíeu de ser', les visites dels dies 12 i 26 es faran per les sales d'Art Medieval del museu, i el 19 de març per la col·lecció d'Art Modern.  Per a poder accedir a les visites cal inscripció prèvia a les xerrades.