Museu Nacional d'Art de Catalunya. MNAC

Maternasis és el nom de l'exposició del MNAC, que pren el nom del llibre de Núria Pompeia, i s'inclou dins de la col·lecció d'Art de Postguerra i Segona Avantguarda i vol descobrir l'obra de creadores oblidades fins fa poc, com Mari Chordà, Roser Bru, Parvine Curie i la mateixa Núria Pompeia. Entre les obres incorporades destaquen aquelles que s'ocupen de qüestions que, històricament, han estat desposseïdes de les dones, com l'embaràs.  En les obres de Chordà, Bru o Curie, l'embaràs manifesta la dimensió física i vital queporta les artistes a una meditació íntima difícil de compartir, però que l'art arriba a suggerir. La mirada feminista de Núria Pompeia, relata el procés de gestació amb ironia i objectivitat, assenyala la solitud de la dona i adquireix una dimensió social i política. El conjunt les obres comprèn tots els originals que van formar part del llibre i alguns estudis, permet abordar les dimensions múltiples d'una experiència alhora quotidiana i transcendent. A més, aquestes obres contemporànies s'acompanyen de 'La Verge de la Bona Esperança', del Cercle d'Osona, una obra del primer quart del segle XVI que mostra una iconografia similar. El preu de l'entrada és de 4 €. Activitats al voltant de l'exposició Maternasis se suma a diverses activitats que es faran en diferents àmbits. El 18 de maig a les 18 h, la intervenció de Maternasis serà el motor per un dels recitals de Barcelona Poesia. També es realitzaran 'Maternitats. tres diàlegs' al voltant de les obres de le

“La llum és, per tant, color”. Aquesta frase la va pronunciar William Turner en una conferència llegida el 1818, i ara dona nom a aquesta exposició del MNAC. 'Turner. La llum és color', que es pot visitar del 20 de maig a l'11 de setembre de 2022, és una mostra que ens permet conèixer la fascinació del paisatgista anglès pels fenòmens meteorològics i atmosfèrics. Mitjançant un centenar d'obres -pintures, aquarel·les, els olis o gravats finals- la mostra vol ser un recorregut per l'evolució artística de Turner, els seus temes predilectes i els seus viatges per una Europa, en una època on la natura començava a veure’s transformada per la Revolució Industrial.  No és d'estranyar, doncs, aquesta fascinació de Turner envers el paisatge i la seva obsessió d'intentar plasmar-ne tots els detalls de llum i color. De fet, això el va portar a ser reconegut com el millor paisatgista del període romàntic pel seu domini de la llum, el color i l'atmosfera. Turner va elevar a la categoria de “gran art” l’estatus del paisatgisme, que fins aleshores havia estat considerat un gènere menor. Les seves espectaculars pintures de paisatge incorporaven fonts diverses, des de la mitologia clàssica fins a la història de l’art i transcendien la representació. Per a copsar-ne la intensitat, l'artista va descobrir que la millor tècnica que podia usar era l'aquarel·la, ideal per a representar aquesta força de la naturalesa.  Entre l'objectivitat i la intuïció, Turner buscava confrontar l’espectador amb una