[category]
[title]
Per Rita Roig
L’Alba Lafarga treballa de gestora cultural, però fa divulgació a Youtube sobre filosofia, cultura i qüestions relacionades amb internet. Per a ella, ser a Youtube és una forma d’activisme. En un moment en què el món digital se’ns presenta com a hostil i fins i tot ens porta a l’esgotament, la seva mirada sobre internet és un oasi d’optimisme i, a la vegada, ofereix alternatives viables perquè les nostres vides digitals no estiguin plenes d’odi i de frustració. Parlem amb ella amb motiu de la campanya del 25 N del Departament d'Igualtat i Feminisme de la Generalitat de Catalunya en contra de les violències masclistes en l'àmbit digital.
Internet és un lloc menys segur si ets una dona?
Històricament, internet ha estat un espai menys còmode per a les dones i per a les persones que no s'identifiquen amb un gènere concret. I això, evidentment, ha portat al tipus d'experiència que tenim també dins d'Internet i com ens hi relacionem.
Quin és el subjecte ideal per internet, qui hi està més còmode?
Si parlem de les xarxes socials comercials, les més populars, diríem que el perfil idoni seria l'home blanc, ja que al final tots els algorismes estan dissenyats principalment per aquest tipus de persones, que són les que aconsegueixen sempre més llocs de feina, millors llocs de feina, millors sous. El disseny dels algorismes sempre està pensat des de llocs concrets, hem de tenir clar que no són estructures neutrals.
Com és que internet no té un disseny neutral?
Sovint associem la ciència i la tecnologia a la neutralitat, objectivitat i veracitat per la forma com es presenta a la societat. Però quan mirem com es produeix aquesta tecnologia, en aquest cas els algoritmes que gestionen internet, trobem que al darrere hi ha persones amb uns biaixos i uns prejudicis que, al final, traspassen a la cultura digital.
Per exemple?
Un dels primers casos que es va posar sobre la taula per denunciar això va ser la qüestió dels emojis. Ho va estudiar Marta Delatte: als inicis, els emojis estaven pensats sobretot per ser com persones blanques, especialment homes. De fet, eren els homes els que feien les accions i protagonitzaven les emoticones d'anar a cavall, fer esports, etcètera. En canvi, les dones sortien representades embarassades, ballant… No hi havia igualtat en l’espai de representació dels emojis. O pel que fa a comportaments, es veu clarament en l'actual X, l'antic Twitter, on el que funciona més són els continguts que permeten la reacció i, normalment, la reacció que té més efecte acostuma a ser aquella emocional que ens interpel·la a través de l'odi o de la ràbia. Per tant, l’algoritme atreu persones amb punts de vista molt diferents que no s'haurien trobat mai a la plataforma perquè aquesta interacció els mantingui barallant-se i consumint.
L’algoritme atreu persones amb punts de vista molt diferents que no s'haurien trobat mai a la plataforma perquè aquesta interacció els mantingui barallant-se i consumint
Què prioritza aquest algoritme?
No podem parlar de com funcionen els algoritmes perquè les empreses són privades i opaques i no ensenyen el codi que hi ha al darrere. No obstant això, tenim documentació de molta gent que ha treballat a Silicon Valley i ha sortit de les empreses que declara que la seva feina era intentar maximitzar el temps que la gent està a la plataforma, independentment dels valors. Això porta a posicionar contingut d'extrema dreta o violent, perquè són ideals que van en contra de la construcció de la societat. La gent vol respondre-hi i, així, l’algoritme aconsegueix mantenir-te enganxat a la plataforma.
Això explica, per exemple, per què funciona el contingut de les 'tradwives'.
Sí. En el moment que el capitalisme de plataformes s'imposa, la gent va a les xarxes per intentar fer diners, per trobar una via de sortida a un món laboral precari. De fet, la Roro, que actualment es podria definir com a tradwife, va començar intentant fer contingut sobre anar al gimnàs, però va virar cap a aquesta performance digital de dona tradicional perquè és el que generava engagement.
La Roro va començar intentant fer contingut sobre anar al gimnàs, però va virar cap a aquesta performance digital de dona tradicional perquè és el que generava engagement
Com contrasta això que expliques amb l’internet de fa unes dècades? Era millor l’internet d’abans?
L'internet antic era un espai digital que es va crear des de baix, a través de moltes persones que donaven el seu temps lliure per crear pàgines web, obrir fòrums i generar espais de conversa per compartir allò que t'interessava. Des dels inicis, les dones hi eren presents de forma molt massiva, tot i que no feien servir internet de la forma que a través de la història se'ns ha transmès. Per exemple, creaven pàgines de fans, espais de conversa, escrivien fanfictions… Tanmateix, des del començament que les dones no hem estat benvingudes en aquests espais digitals. De fet, en les primeres regles d'internet, creades en un fòrum, n’hi havia una que deia que era millor que no hi hagués dones. Però la diferència entre aquest internet primigeni i l’actual és que aleshores no funcionava a través d'un algoritme que mediava grans xarxes socials comercials, sinó que la gent es relacionava en webs i espais separats. Això permetia que no hi hagués l'intercanvi d'odi que tenim avui en dia.
Creus que la importància de la imatge en la petjada digital ha canviat les coses per a les dones?
Sí, aquest canvi posa certes pressions estètiques sobre com t'has de veure i quina imatge has de representar, però al mateix temps també ha estat tot el contrari: un espai d'alliberament. A internet hi podem veure representats cossos i formes de fer i de pensar que abans no hi eren. Convivim amb dos escenaris: un d'aprenentatge i llibertat i, un altre, on ens enfrontem a una pressió estètica molt vigilant sobre els nostres cossos.
Convivim amb dos escenaris: un d'aprenentatge i llibertat i, un altre, on ens enfrontem a una pressió estètica molt vigilant sobre els nostres cossos
Tu ets youtuber i formes part d’una comunitat de gent d’esquerres que es diu Pantube. D’on neix aquesta iniciativa?
Estem en un moment de saturació de les xarxes socials comercials, principalment pels anuncis i la constant exposició a productes de consum. Jo formo part del col·lectiu digital Pantube, que som creadors de contingut des de l'esquerra, i que va néixer com una xarxa de suport mutu entre les creadores. Fer contingut a internet és bastant hostil i solitari, i Pantube ens ajuda a marcar agenda i difondre discursos que els mitjans convencionals no atenen.
Hi ha espais que consideris lliures de violència, que convidin al pensament crític o que siguin segurs?
Ara mateix està naixent el Fedivers, una xarxa de pàgines web d'internet federades que no són propietat de cap empresa privada, sinó que són gestionades per altres persones. La gràcia és que no funcionen per algoritmes, sinó que són cronològics, i busquen retorn a l'internet de connectar amb la gent que tu volies estar connectada. Des de Pantube, de fet, intentem animar la gent a començar a conèixer plataformes com Mastodon (que és l’alternativa a Twitter) i PixelFed (l’alternativa a Instagram).
I les xarxes socials comercials, les de tota la vida, són un cas perdut?
Com a xarxa social comercial, crec que la que permet més la creació i ser més lliure a la gent, sobretot la gent jove, és TikTok. Quan un vídeo es fa viral potser rep hate, però als mateixos comentaris la gent reacciona i contesta als missatges d'odi, i el creador mateix no cal que faci aquesta gestió. És un espai interessant on fins i tot es generen nous continguts a partir dels comentaris! Després, hi ha plataformes que estan funcionant molt bé ara, com Substack. És un espai de conversa més tranquil·la on poder llegir textos llargs i, en l'àmbit català i espanyol, comença a proliferar.
*Si alguna vegada et trobes en una situació de violència masclista, o en veus una al teu voltant, no estàs sol/a. Pots trucar gratuïtament i de manera confidencial al 900 900 120, o al 112 si és una emergència. – Departament d'Igualtat i Feminisme de la Generalitat de Catalunya