[category]
[title]
Passa molt de tant en tant que un grup aconsegueixi capturar tan bé l'esperit dels temps amb un primer disc sòlid, un so definit i efectiu, ple de referències que conviden a deixar anar la imaginació i que a més contingui un hit rere l'altre. Això és el que han aconseguit Alcalá Norte amb el seu disc homònim de 2024, que en menys de dos anys s'ha convertit ja en un clàssic contemporani i en punta de llança no només del revival postpunk sinó de tota l'efervescent escena de rock de guitarres que floreix a Madrid de fa uns anys cap aquí.
Ara tanquen la Gira Cañón amb els concerts més grans que han fet mai, com els tres de la Riviera, a Madrid, i el del Sant Jordi Club del dissabte 24 de gener, dins del Guitar BCN, mentre treballen en un segon disc d'esperit continuista (si una cosa funciona, per què canviar-la?). El cantant i lletrista Álvaro Rivas, una mica capficat després de l'eliminació del Reial Madrid a la Copa del Rei, ens parla del moment del grup, de les noves cançons i de les seves lliçons de "catalanisme".
Heu tingut moltíssim èxit aquests dos últims dos anys. Com us sentiu ara? Quin és el moment vital i emocional d'Alcalá Norte? Esteu pensant en un nou disc o noves cançons?
Ara estem treballant en un disc nou que estem component i gravant. Alhora, hem de fer aquests exercicis de tornar al passat per honrar el disc que se'n va i acomiadar-lo amb els concerts més grans que hem fet mai, com els que vam fer a Madrid a La Riviera o com aquí a Barcelona. Estem en aquesta tensió: el cap està en la mescla provisional d'algun tema nou, però després els peus estan sobre els escenaris tocant les antigues. És un moment bonic. Estem amb el dubte de si en toquem alguna de les noves o no. Jo no vull, perquè vull honrar el que ha estat el primer disc, que és el que ens ha ficat en aquesta espiral de "bon rotllo".
Evolucionareu o canviareu de d'alguna manera o creus que serà un disc continuista?
El segon disc serà continuista. L'estem concebent com la segona part d'Alcalá Norte. No sé si hi haurà part tres o part quatre, però de part dos n'hi haurà. Aquesta és la idea general per al disc i les cançons que anem fent respecten bastant aquest imaginari del qual partíem, i també els sons. Els tenim bastant clars des que vam començar.
Com viviu des de dins aquest període de bogeria amb moltíssims concerts i havent superat adversitats com la teva operació, els canvis de formació o la pandèmia? Hi ha un sentiment de victòria o èpic per haver arribat a aquest punt?
A vegades em pregunto això, si sento que m'estic cobrant un triomf. Naturalment, hem triomfat, sí, jo em considero victoriós. Abans venia a Barcelona a treballar a l'oficina de Glovo i ara vinc a parlar amb vosaltres, a tocar, perquè em facin abraçades... Visc més tranquil, dormo més, faig més esport, estudio més; estic millor ara que abans.
"Ara anem a Mèxic. Potser si en comptes d'un país com España per guanyar-nos la vida en tenim set, doncs potser sí que soc ric"
El triomf complet seria guanyar molts diners. Encara no hi som, però el segon disc el començarem presentant en un estadi. Ara anem a Mèxic. Potser si en comptes d'un país com Espanya per guanyar-nos la vida en tenim set, doncs potser sí que soc ric. Al final, per molt que jo em munti una pel·lícula egotista sobre el meu triomf, després he de pagar les universitats dels meus fills.
Sentiu la pressió del segon disc? Per al primer segurament no teníeu expectatives, però ara les teniu molt altes.
Sí, t'acostumes al fet que algú digui "em caus malament", així que donem per fet que algú dirà "el primer disc és millor". Però si el primer disc és millor, almenys el primer és bo, així que ja estic content. Al final els discs, més enllà de per mostrar el teu art, serveixen per iniciar la roda de l'espectacle, que és la que ens paga els salaris. Jo sé que amb aquest disc tindrem més oportunitats d'exhibir-nos, de fer créixer el directe... Aquestes noves portes on truquem gairebé pesen més que la satisfacció que algú digui "el teu segon disc és igual de bo". Si he estat en set països presentant el segon i el primer només l'he presentat a Espanya i a Mèxic, doncs prefereixo el segon. Així de senzill.
Què ha de tenir per a tu una bona cançó? Suposo que ara que esteu component deveu fer aquesta reflexió d'"aquesta és bona, aquesta no"...
Ho diu el Barbosa, jo no. El Barbosa [Jaime Barbosa, bateria] és qui diu "aquesta mola, aquesta no". A mi, en general, quan escric una cosa i se m'enganxa, m'agrada sempre. Però és ell qui detecta si una cosa és Alcalá Norte o no, i si una cosa li agradarà a la gent o no. A mi el que m'agrada és sentir-me a gust amb la meva part. Les melodies que faci, honestament, em són igual; la música no m'importa gaire. Però si he presentat una història divertida, si ha aparegut un personatge a la cançó que té gràcia o si hi ha una frase que enganxa, amb això em sento a gust. Sempre em mola que, encara que no vagi de res, tingui una història al darrere de per què no explica res. Si és una cançó senzillament de "estava trist i em van sortir aquests versos sobre com és d'injusta la vida", no em solen sortir bé, no soc tan bo. En canvi, si parteixo d'un ensenyament d'un col·lega o d'algun literat, és més fàcil que jo me la cregui quan la canto. Al final el que necessito és creure-me-la.
"Estic cantant de manera forçada per sonar amb la meva veu de l'estiu de 2023"
D'on surt la teva manera de cantar? És bastant particular, amb molta teatralitat i afectació.
Va sortir de manera completament imprevista quan vaig gravar el primer disc. Després la vaig perdre i a la banda estan pesadíssims perquè la recuperi perquè mola. Així que ara l'estic forçant; estic cantant de manera forçada per sonar amb la meva veu de l'estiu de 2023. No tinc ni idea d'on ve. Carlos Elías [guitarrista d'Alcalá Norte] diu que si del rock de Madrid... però el Carlos després en realitat tampoc escolta gaire aquestes coses. Ara estic mirant d'entendre aquesta veu des de la meva fisonomia: quant he d'obrir la boca en una "e" o en una "a", en quines consonants he d'incidir... Estic replicant-ho.
View this post on Instagram
Parlant d'aquest rock més antic, l'altre dia em preguntava un company si això de "gafas de rock" venia dels Burning.
Sí, aquesta cançó és una traducció lliure de Time for heroes de The Libertines, que diu: "Did you see the stylish kids in the riot?". Els "stylish kids" són els xavals amb ulleres de rock a la nostra cançó. I les ulleres de rock venen amb la jaqueta de cuir dels Burning, sí.
D'on va sortir la idea de fer unes línies en català?
Aquesta cançó la vaig fer a mala llet amb la formació que hi havia llavors. Estàvem tot el dia discutint i em demanaven lletra. Vaig dir: "escriuré aquesta merda traduint malament els Libertines i ja està, els dono alguna cosa i que callin". I els va agradar. Després em van dir: "una altra estrofa, tio". Jo no sabia com continuar-la i vaig dir: "bé, doncs ho tradueixo al català i ho torno a dir tot i ja està". Per això es va quedar. Té una versió en euskera que no em van deixar incloure al disc, però quan vaig al nord, en comptes de cantar en català, canto en euskera.
Llavors no sabies català? Ho vas traduir tu mateix?
No, ho vaig traduir amb ajuda del meu profe de "catalanisme", que és el Furre, que sempre m'ajuda amb aquestes coses i aquestes picades d'ullet. No només em parla de català, sinó que em parla del Virolai, de Guifré el Pilós o d'Otger Cataló. M'explica totes aquestes mogudes i jo me les crec.
Alcalá Norte + Diamante Negro + El Diablo de Shangai
Sant Jordi Club (Guitar BCN).
Dissabte 24 de gener, 20.30 h (portes 18.30 h).
28 €.