[category]
[title]
Per Rita Roig
L'Anna Manso és escriptora, guionista i comunicadora. Pel seu articulisme feminista, ple d'humor i de crítica social, s'exposa a reaccions de tota mena, siguin a les xarxes o a la mateixa secció de comentaris dels diaris digitals. A part, com a autora de literatura infantil i juvenil, està en contacte amb el món dels adolescents i la seva manera de relacionar-se en l'espai digital. Parlem amb ella de donar la cara, d'escriure i opinar, i de la iniciativa "On són les dones" que va impulsar l'any 2016 per reivindicar la presència femenina en els espais d'opinió.
Has patit violència masclista digital a les xarxes?
Crec que no hi ha cap dona que hagi interactuat al món digital que no hagi patit, en un grau o un altre, violència digital pel fet de ser dona. Si a sobre tens la gosadia d'opinar i de sentar càtedra al mateix nivell que ho faria qualsevol home, els punts es doblen. Si ho fas en català, tres punts més! Anem acumulant punts, però el factor més important és ser dona.
Com es manifesta aquesta violència, en el teu cas? Té a veure amb parlar de feminisme a internet?
Quan existia l'antic Twitter (ara a X tinc el perfil congelat per una qüestió de militància contra Elon Musk), si escrivia la paraula "feminisme", sempre hi havia algú que contestava. Aquest algú, per casualitat, sempre era un home que m'explicava exactament què volia dir jo. En el meu cas, m'ho he pogut prendre amb humor, perquè no és un assetjament bestial que m'incapaciti, cosa que sí que passa a moltes companyes de trinxera, com la Cristina Fallarás, que és el cas més paradigmàtic i dramàtic d'aquesta violència. Ser articulista també hi té a veure, aquest estiu vaig fer una sèrie de quaderns al Diari Ara sobre feminisme amb sentit de l'humor i vaig haver d'entomar així els comentaris d'alguns homes indignats. Jo els anomeno "Antonius", un nom inventat per no generalitzar, però que fa referència a l'home que reacciona tant a la defensiva, a qui li falta una bona part de comprensió lectora. A Instagram també rebo algun missatge violent. N'hi ha pocs, però els denuncio i els bloquejo. Soc gran partidària del bloqueig: cal contestar, però després bloquejar. Les xarxes són casa nostra i no hem de deixar entrar-hi a qualsevol.
Parla'm de la iniciativa "On són les dones". Com va néixer i per quin motiu?
Hi ha una violència digital que és proactiva: tu alces la veu i reps una reacció, sigui a les xarxes o als mitjans. Quan participes en tertúlies, pots rebre reaccions en forma de paternalisme o menyspreu. A part d'aquesta violència directa, hi ha l'altra, que és la més important: la violència per silenciament. L'any 2016 vaig tenir la fortuna de participar en la creació de la plataforma "On són les dones", formada per 50 dones unides per reivindicar el dret a participar en l'espai d'opinió dels mitjans catalans. Encara hi som. Tot i les millores, el fet que en la majoria dels diaris en paper el 80% de l'opinió sigui masculina demostra que falta moltíssima feina per fer. Ens dediquem periòdicament a recomptar quantes dones participen en els principals espais d'opinió dels mitjans catalans (columnes, crítiques i tertúlies) i ho expliquem a xarxes amb humor. La primera vegada va tenir bona acollida, però després ens deien que l'humor ja cansava. Aleshores, en comptes d'arronsar-nos, vam pensar: "Anem molt bé".
Què n'opines, de l'anonimat a internet? El fet de ser un personatge públic fa que rebis més comentaris que si fossis anònima?
Em qüestiono molt l'espai de comentaris dels diaris. Entenc que als mitjans els interessa, però deixa l'articulista exposat a comentaris molt desagradables que queden registrats, sense dret a rèplica. Sobre l'anonimat a les xarxes, estic rumiant-ho. Una identitat digital evitaria els bots, però l'anonimat és necessari per a l'activisme dels marges i la dissidència. El que sí que demano és reciprocitat: si jo signo amb nom i cognom, qui em comenta també ho hauria de fer per estar en igualtat.
Com valores l'ús de les xarxes i la violència digital en els adolescents quan fas xerrades amb adolescents a les aules? Ho tens present quan escrius literatura juvenil?
El món dels adolescents em preocupa, especialment com creixen els nois i la masculinitat que es conforma en l'entorn digital. Recomano molt el llibre Què passa amb els homes? de Caitlin Moran. Les noies tenen el feminisme com a referent, malgrat la pressió estètica, però els nois sovint no tenen referents positius i cauen en la "masclosfera". A la meva última novel·la juvenil, Violins elèctrics, parlo de la pressió de les xarxes. El protagonista té quinze anys, li surt una cua i ho amaga. Si això transcendís a les xarxes, seria duríssim per a ell. Agraeixo no haver tingut xarxes durant la meva adolescència, perquè hauria patit moltíssim i a les escoles defenso la lectura profunda com a eina de pensament crític i com un bon antídot contra la immediatesa reactiva de les xarxes.