[title]
Quin és l’únic element que ocupa fins a l’últim racó de totes les sales d’un museu, però que no es pot veure? L’artista Martin Creed volia fer visible l’invisible: l’aire, el buit, l’oxigen que respirem. I per això va omplir una gran sala de la Fundació Miró de globus de color taronja, en una instal·lació interactiva anomenada ‘Obra núm. 1513: la meitat d’aire en un espai determinat’.
Els visitants poden entrar-hi, caminar entre les esferes plenes d’aire per agafar-les, tocar-les i jugar amb elles. Així, es converteixen en participants de l’obra d’art, dotant-la de dinamisme i moviment. Però aquesta no és l’única obra d’art interactiva que trobareu a la Miró. De fet, les sales d’aquest museu s’han omplert d’instal·lacions i peces que conviden al públic a jugar, imaginar i participar de l’art contemporani.
És amb motiu de l’exposició ‘Amics imaginaris’, mostra que busca introduir l’art contemporani als visitants de totes les edats. El projecte, comissariat per Martina Millà i Patrick Ronse, ha demanat a diversos artistes d’arreu del món que reflexionin al voltant dels amics imaginaris i presentin obres sobre el joc, l’oci i l'experimentació. El resultat és una exposició diversa i sorprenent, que ens fa pensar sobre què és l'art i quin paper hi tenim, els espectadors.
La sala plena de globus de Martin Creed, per exemple, va precedida d’un saló de mides gegantines que Pipilotti Rist ha dissenyat al més pur estil ‘Alícia al país de les meravelles’, on els visitants poden seure un enorme sofà i una gran butaca de vinil fúcsia. També poden jugar al ‘Joc de la democràcia’, de Meschac Gaba, que convida al públic a formar les banderes oficials de sis països africans amb una obra-trencaclosques.
També hi ha artistes que dialoguen amb l’art de Joan Miró: Polly Apfelbaum, en la seva instal·lació ‘El potencial de les dones’, integra diverses litografies de Miró que contrasten amb les seves “pintures caigudes”, que abandonen les parets i es converteixen en catifes. En aquesta sala, l’artista també et convida a aturar-te per dibuixar.
A ‘Amics imaginaris’ també hi ha peces que connecten amb el nostre subconscient, el món dels somnis i la imaginació humana, com els ossos amb plomes fluorescents que et reben a l’entrada de la mostra i que són una creació de Paola Pivi. L’artista Kasper Bosmans recrea la introducció a un somni infantil i Afra Eisma omple un espai de personatges estrambòtics fets de teixits i ceràmica que poden convertir-se en amics imaginaris.
Després de passejar per la Miró, es pot sortir al pati a seure en el curiós banc que Jeppe Hein ha dissenyat amb formes corbes i extravagants o dibuixar i llegir a l'espai ambulant 'A l'ombra del garrofer'.
Les peces de la mostra, com les ‘Escultures d’un minut’ d’Erwin Wurm, només s’entenen un cop el visitant hi interactua i les activa, perquè parteixen de la idea que l’art és un procés col·lectiu i participatiu. Aquest és l’objectiu de l’exposició, i així ho expliquen els comissaris del projecte: “Hi ha una manera millor de familiaritzar-se amb l’art del nostre temps que sentir-se’n part?”
NO T'HO PERDIS: Les millors exposicions de Barcelona
Llegeix el número d'abril de Time Out Barcelona, amb entrevistes, reportatges i les millors recomanacions d'oci i cultura de la ciutat.
