Aquesta xarxa de dones de Barcelona es reuneix per cosir, brodar i fer comunitat al barri d’Horta

Al carrer Canigó de Barcelona, ben a tocar de la Ronda de Dalt, hi ha un petit local on el soroll de la ciutat disminueix i només s’hi senten converses, rialles i el repicar d’una màquina de cosir. És la seu de la Xarxa de Dones Cosidores, que ha passat de ser un grup de suport a convertir-se en un autèntic motor d’autoocupació que ja és referent a tot Barcelona. 

“La xarxa va néixer el 2019, després d’un viatge al Marroc on vam conèixer un projecte similar. Vam veure com treballaven les dones d’allà i ens va agradar molt com s’organitzaven, l’ajuda mútua que es donaven”, explica la Martha, una de les fundadores del grup. Amb l’acompanyament de la Fundació Pare Manel i la cooperativa Etcèteres, ella i moltes altres dones han demostrat que el tèxtil pot ser una via de sortida professional digna. La clau és la professionalització d’unes habilitats que moltes dones ja tenen i que ara es converteixen en el seu mitjà de vida. 

“L’objectiu inicial era trobar una sortida laboral a través del fil, l'agulla i el tèxtil”, apunta l’Eva, una altra de les fundadores.  Les integrants, dones que conviuen als barris d’Horta i Nou Barris, no només cusen: gestionen, trien proveïdors i decideixen el rumb de la producció amb una gestió no jeràrquica que garanteix preus justos, sal·laris dignes i horaris conciliadors, compatibles amb les realitats de cada dona. 

“Els nostres clients són l'administració pública, centres cívics, petits tallers i emprenedors del territori que aposten pel nostre treball de proximitat”, expliquen les cosidores. Al llarg de la seva trajectòria han fet de tot, des de mascaretes per a la Covid-19 fins a peces d’art tèxtil per a la Biennal d’Art Manifesta 2024. En el seu dia a dia, però, les comandes més habituals són les de merchandising com bosses, porta-entrepans, motxilles, serigrafia de samarretes i gorres. 

Però la realitat és que la Xarxa fa moltes coses més: les comandes de producció es combinen amb l’oferta formativa i amb una xarxa social. Un d’aquests espais comunitaris és “El repunt”, al qual participa la Bea. Ella va arribar a la Xarxa el 2021, sense saber saber cosir: “Ni tan sols sabia enfilar una agulla, però passava per un moment personal difícil i venir aquí em va ajudar molt a desconnectar emocionalment”. A “El Repunt”, qualsevol persona que ho vulgui pot portar el que té a casa per cosir (pantalons, samarretes, mitjons…) per a fer aquesta tasca aparentment solitària en comunitat. La Bea, a part, aprofita l’espai per cosir-hi bosses i altres productes fets amb texans reciclats, que ven per a recollir diners per a la investigació del càncer infanti, sota la iniciativa “Bikeguerrer@sl”. 

Aquest any serà el primer en què la Xarxa de Dones Cosidores participarà en una de les trobades de manualitats més importants de la ciutat, el Handmade Festival, que la Fira de Barcelona acull del 14 al 17 de maig. Hi oferiran tallers de costura, brodat, bisutería tèxtil amb l’objectiu de donar-se a conèixer i, potser, fitxar noves integrants. “Estem una mica nervioses perquè és la nostra primera vegada, però volem promocionar qui som: dones fortes i valentes”, conclouen.