[title]
Fa uns dies celebràvem l’aniversari de la catalana Maria Branyas, la dona més gran del món, que va bufar les espelmes del número 117. Probablement, ho festejàvem perquè encara ens sorprèn quan una persona compleix el centenari, però hauríem de començar a acostumar-nos o, si més no, a treure-li importància —com la mateixa Branyas fa en respecte a la seva edat—, perquè la quantitat de persones que arriben als 100 anys s’ha disparat substancialment en els darrers anys. De fet, segons estimacions de les Nacions Unides, el 2015 hi havia quasi mig milió de centenaris al món, més de quatre vegades la xifra de l’any 1990. Però és que, de cara al 2050, es preveu que hi hagi 3,7 milions, segons l’Organització.
És clar que l’esperança de vida ha crescut amb els anys. Segons la Divisió de Població de les Nacions Unides, l’expectativa de vida del 2019 se situava als 72,8 anys (nou anys més que el 1990) i, de cara al 2050, s’espera que pugi fins als 77,2 anys. Aquest augment s’ha degut, principalment, a l’evolució global per garantir l’accés a l’atenció sanitària, la higiene, l’educació i la lluita contra la desnutrició, factors que no només han propiciat que la gent visqui més anys, sinó que també tinguin més possibilitats de sobrepassar els cent. Però, existeix un secret per arribar al segle de vida?
Segons la Universitat Oberta de Catalunya, per respondre la pregunta cal començar sabent que no hi ha cap fórmula en què el punt de vista demogràfic se separi del social. Els ho explica el demògraf del Centre d’Estudis Demogràfics, Pau Miret, qui també explica que, a Catalunya, els indicadors apunten que els centenaris són en un 2% homes i en un 4% dones. Per tant, una de les claus per bufar espelmes amb tres números és "néixer dona, cosa que no podem escollir", bromeja el professional. Per la seva banda, el director dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, Salvador Macip, que investiga les bases biològiques de l’envelliment des de fa més de dues dècades, admet que hi ha molts factors que determinen com envellim, però que encara no es coneixen tots. "N’hi ha de genètics i d’altres relacionats amb l’entorn i els hàbits de vida", explica Macip, però "el pes que tenen els uns i els altres encara no està clar". I és que, la realitat és molt complexa. El que està clar és que les persones centenàries comparteixen trets en comú i, pot ser, aquests són en els que hauríem de parar atenció si volem allargar la nostra vida.
D’un cantó, sabem que la genètica —allò que heretem de la nostra família— té incidència en la nostra longevitat, però no la podem controlar. En el que sí que podem intervenir són en els nostres hàbits que han de ser (cap sorpresa) com més saludables millor. Dieta equilibrada, fer exercici, no beure ni fumar… no són clixés, complir aquestes rutines realment retarden els processos biològics de l’envelliment. A banda d’aquests punts també és important disposar d’una bona xarxa social per mantenir-se actiu, ser optimista amb la vida, no patir estrès o ansietat i no ser impulsiu.
Amb tot, viure més no significa viure millor. Si bé la qualitat de vida ha evolucionat amb els anys, l’esperança de vida no ho ha fet al mateix ritme. Per tant, abans que saber com arribar as 100 anys, potser ens hauríem de plantejar com volem viure aquests anys. "Cada cop vivim més en més mala salut", explica Salvador Macip, qui conclou que "els que investiguem l’envelliment sobretot el que busquem és allargar aquests anys bons. La longevitat ja vindrà després".
NO T'HO PERDIS: Què fer a Barcelona al març
Vols estar al dia de tot el que es mou a la ciutat? Inscriu-te a la nostra newsletter i tindràs tota la info i els plans que t'agraden per gaudir de Barcelona
