Què fer a Barcelona al març

El pianista Roberto Fonseca és un dels grans noms de la música cubana actual. No només és conegut per haver fet gires amb Ibrahim Ferrer, Buenavista Social Club i Omara Portuondo, ja que la seva mirada contemporània sobre el jazz, el son i altres ritmes calents s’ha plasmat en una carrera en solitari que ja abasta gairebé 25 anys. El divendres 1 de desembre presenta a la renovada sala La Paloma el seu nou treball, 'La gran diversión' (2023), un homenatge ple de mambo, rumba i bolero a l’època daurada de la música cubana, les nits salvatges de L'Havana i el cabaret Cabane Cubaine de París, el més famós dels anys 30.

La formació de Genís Bou, amb quinze anys de carrera fusionant el soul amb la música jamaicana i altres sons afroamericans, serà la big band resident del Barcelona Festival de Nadal. En total, la banda oferirà dotze concerts gratuïts a la plaça de Catalunya, del 16 al 29 de desembre a les 17 h, excepte els dies 22 i 23 de desembre que el farà a les 18 h.  

Quasi tan tradicional com les neules i els torrons és el clàssic concert de Nadal de Mishima, que per segon any consecutiu es converteix en una gira que va més enllà de Barcelona. En comptes de fer només parada a l'Apolo, en aquesta ocasió hi haurà un total de sis concerts, un d'ells a Barcelona el 22 de desembre. La minigira nadalenca passa per Vic (L’Atlàntida, 15 de desembre), Tarragona (Sala Zero, 16 de desembre), València (Loco Club, 28 de desembre), Salt-Girona (La Mirona, 29 de desembre) i Lleida (Cafè del Teatre, 30 de desembre). 

Carme Portaceli dirigeix a la sala Gran del TNC aquesta adaptació de la novel·la d’Almudena Grandes sobre l’eugenèsica i parricida Aurora Rodríguez Carballeira, que serveix per retratar l’Espanya dels anys 50 des d’un manicomi de dones. Amb Ferran Carvajal, Jordi Collet, Pablo Derqui, Gabriela Flores, David Fernández Fabu, Belén Ponce de León, Blanca Portillo, Macarena Sanz i José Troncoso.

Què cantaran els treballadors del camp quan el camp sigui una central energètica? Aquesta és la pregunta que es fa Mos Maiorum a Solar, una creació col·lectiva amb testimonis reals que planteja la transformació a la qual s’enfronta un poble, Sant Martí de Tous, quan s’hi instal·lin 168 hectàrees de plaques fotovoltaiques que substituiran els camps de cultiu. Un acte litúrgic amb tres intèrprets-músics que es va estrenar al Grec i ara torna al Maldà.

Dos amics han crescut junts, però ara els seus camins se separen. Mentre ella continua lluitant per ser actriu ell decideix abandonar la interpretació per muntar un negoci. L’amistat inevitablement s’acaba trencant. Aquesta és la premissa de BFF, un text escrit per Marta Albert, autora i directora de l’obra que demostra que acomiadar-se d’una amistat és “un acte d’amor ferotge”.  

De què va? El cinquantè aniversari de la mort de Pablo Picasso i el quarantè aniversari de la de Joan Miró coincideixen aquest 2024 i, per això, els museus de referència d’aquests artistes a Barcelona han preparat una exposició conjunta. La mostra explora, a través de més de 300 obres (algunes de les quals no s’han vist mai a Barcelona), la relació d’amistat entre Miró i Picasso, dos creadors que van triar Barcelona per deixar-hi una part important del seu llegat.

Per què hi heu d'anar? Per fer un homenatge a aquests dos artistes inigualables, que van capgirar la història de les avantguardes i de l’art, també van intercanviar idees entre ells. 

¿De què va? Daniel Steegmann Mangrané és un artista català establert a Rio de Janeiro. Les seves escultures, instal·lacions i creacions de realitat augmentada ens parlen de les urgències ecològiques del nostre món, des d'una visió holística on no hi ha distinció entre els humans i el seu entorn. 

¿Per què hi heu d'anar? Per entendre per què la selva tropical no és només un lloc, sinó un ésser viu que encarna les complexitats i el delicat equilibri del món contemporani.

De què va? Els Espais Volart celebren el centenari del naixement de Maria Girona amb una retrospectiva, la primera des de la seva mort el 2015 malgrat els intents d’Àlex Susanna -curador de l’exposició juntament amb Victoria Combalía- de dedicar-li una mostra en vida.

Per què hi heu d'anar? Per deixar d'associar Maria Girona a la figura de Ràfols Casamada i descobrir que en els seus paisatges i bodegons hi havia un diàleg entre línies i colors que s'acostava l’abstracció figurada.   

De què va? Després de la Segona Guerra Mundial i la Guerra Civil Espanyola, conflictes que van trasbalsar la història contemporània, l’art figurat (sovint, cada vegada més a prop de l’abstracció) va començar a virar per representar el rostre i el cos humà en un intent de descriure una humanitat crear la imatge d’una humanitat ferida, angoixada, destruïda, però també reinventada i germinal.

Per què hi heu d'anar? Per veure obres de Joan Miró, Roberta González, Juana Francés, Lasar Segall, Oswaldo Guayasamín, Mercè Rodoreda, Joan Ponç, Josep Maria Subirachs, Josep Guinovart, Leon Golub, Francis Gruber, Antonio Saura, Manolo Millares, Jorge de Oteiza, Maria Helena Vieira da Silva, Zoran Music, Andrzej Wróblewski, Albert Giacometti, Henry Moore, Francis Bacon, Inge Morath, Renato Guttusso, Germaine Richier, Bernard Buffet, entre les d’altres 80 artistes, aporten una mirada transversal sobre l’art de postguerra en aquesta exposició del MNAC. 

De què va? Torna el World Press Photo al CCCB, l’exposició de fotoperiodisme més coneguda de la ciutat que cada any, després que el canvi horari ens faci els dies més curts, a reflexionar sobre tot el que ha passat al món durant aquest any a través d’imatges. 

Per què hi heu d'anar? La Fundació Photographic Social Vision -organitzadora de la mostra- ha seleccionat fotografies amb temàtiques d'actualitat global com la crisi mediambiental, les qüestions de gènere o la resiliència de l'ésser humà, al costat de temes reincidents com els conflictes bèl·lics internacionals, les migracions o la desigualtat social.

De què va? Joan Claret i Joan Vilacasas, dos dels màxims exponents de l’abstracció catalana de la segona meitat del segle xx, dialoguen en aquesta exposició al Museu Can Framis. 

Per què hi heu d'anar? L'exposició presenta les planimetries de Vilacasas i l’art cinètic de Claret com alguns dels factors decisius que van permetre consolidar l'art abstracte a Catalunya. De fet, va ser per aquest motiu que els col·leccionistes alemanys Brigitte i Hans Robert Thomas es van interessar per aquests dos artistes, van seguir-los durant prop de mig segle i van col·leccionar-ne més de dues-centes obres, que ara han decidit donar a la Fundació Vila Casas.

De què va? Obres de Picasso, Kandinksy, Miró, Dalí, Le Corbusier, Raoul Hausmann, Dubuffet, Paul Klee o Alvar Aalto serveixen per parlar de com els artistes han representat la natura, les seves formes i els seus processos.

Per què hi heu d'anar? Per reconsiderar els nostres vincles amb el món natural que ens envolta i del qual depenem fent un recorregut entre pintures, escultures, fotografies i altres objectes que us faran endinsar-nos l’univers de la natura. 

De què va? Un recorregut per cinquanta anys de treball d'aquest singular artista rus, a través de 7 seccions que presenten els principals temes que van inspirar la seva creació i la seva vida: Orígens, Món Sagrat, Èxode, Color, París, Faules i Amor.

Per què hi heu d'anar? Per conèixer l'amor a la seva terra natal, la seva fe jueva i les conseqüències de l'antisemitisme, l'impacte de la guerra i l'exili, la creació d'un llenguatge propi de llum i color i el París de les avantguardes artístiques. 

De què va? Tots hem jugat amb el ChatGPT i ens hem fet preguntes sobre la intel·ligència artificial. Ara, el CCCB dedica una mostra sobre la seva història, el seu funcionament, les seves possibilitats i els reptes a què ens aboca.

Per què hi heu d'anar? Per descobrir els riscos de l'IA, però també les innovacions científiques i artístiques que ens pot portar a través d’instal·lacions artístiques interactives, una cronologia amb fites clau, obres fetes amb IA, testimonis d’experts i peces de nova creació. A més, això podràs olorar les flors d’un arbre extingit al segle passat o posar veu a una composició musical creada amb intel·ligència artificial.

De què va? Aquesta exposició, sota el comissariat d'Elina Norandi, mostra obres de les artistes Mari Chordà, Sandra March, Núria Martínez Seguer, Elsa Plaza i Marga Ximenez

Per què hi heu d'anar? Per descobrir cinc artistes que indaguen en la transmissió femenina, els misteris relegats i en la vida profunda què hi ha en la llar, la infantesa i la quotidianitat. 

De què va? Els Espais Volart acullen més de 300 pintures d’aquesta artista de 72 anys que coneixem com a conceptual, una etiqueta que l’exposició s’encarrega de matisar amb tota la producció posterior al 1984. 

Per què hi heu d'anar? Per descobrir la seva manera de pintar que va néixer quan l’artista va viatjar a Sud-Amèrica i decideix “abandonar la cultura burgesa per abraçar la pintura indígena”. Gràcies a les peces exposades i als textos que s'hi intercalen, descobrim que Miralles va actuar “com una antena o una mèdium”, deixant que la seva mà transformés el món i la vida en pintura.  

De què va? El Disseny Hub exposa objectes dissenyats per dones en aquesta mostra que vol donar a conèixer els èxits i les condicions de treball de les dissenyadores durant el segle passat a través d’exemples que van des del moble, l'interiorisme, el disseny gràfic i la il·luminació fins al tèxtil, la ceràmica i la joieria.

Per què hi heu d'anar? Per conèixer dissenyadores com Charlotte Perriand, Gae Aulenti, Lina Bo Bardi o Eileen Gray i les seves contribucions al món del disseny. 

De què va? Nancy Holt, que va dedicar cinc dècades de producció artística a pensar sobre els sistemes ocults que constitueixen i estructuren les maneres d’estar i de percebre el món. 

Per què hi heu d'anar? Per descobrir aquesta artista de la percepció i jugar ambepeces com els ‘locators’, uns tubs de metall que ens conviden a hiperfixar-nos en elements del nostre entorn o a descobrir jocs visuals quotidians. 

De què va? Fotocolectania exposa l’obra d’Ángel Albarrán i Anna Cabrera, que han treballat de manera col·laborativa com a fotògrafs des de l’any 1996.

¿Per què hi heu d'anar? Per gaudir del to oníric i poètic de les seves fotografies, que se situen entre la realitat i la il·lusió gràcies a l’ús de procediments fotogràfics com la impressió en platí, la gelatina de plata, la cianotípia o la impressió pigmentada. 

De què va? Si us apropeu al DHub podreu conèixer quin és ‘El millor disseny de l’any’, la mostra del FAD que ofereix una panoràmica de l'estat de les diferents disciplines del disseny i l'art any rere any, i que es pot veure des del 5 d’octubre al 7 de gener.

Per què hi heu d'anar? Per veure de prop 400 productes, projectes i obres d’art que destaquen per la seva originalitat i qualitat, tots ells guardonats en diferents premis de les següents disciplines: disseny gràfic i comunicació visual; disseny industrial i cultura del disseny; i arquitectura i interiorisme.

De què va? William Eggleston, considerat un dels pioners de la fotografia en color, és un dels autors més influents de la fotografia contemporània. Ara, la Fundació Mapfre n'acull una antologia organitzada cronològicament que inclou els seus treballs inicials en blanc i negre i tota la seva trajectòria posterior en color a partir del 1965.

Per què hi heu d'anar? Per conèixer el seu treball, des del blanc i negre inicial fins a la representació en color dels detalls quotidians com sabates velles, congeladors amb menjar, l'interior d'un bany, les cames d'una dona, un cartell de carretera, un camió vell, un arbre, etc. 

El viatge, marcat per l'atzar i l'amor, que va convertir un joier en un referent de l'humor. Saben aquell ens explica la història del genial Eugenio, l'home que va canviar per sempre l'art d'explicar acudits. Dirigida per David Trueba, es recolza en una parella protagonista amb àngel: David Verdaguer muta en un Eugenio amb ànima que mai no cau en la caricatura i Carolina Yuste il·lumina un biopic marcat per l'afecte a les seves criatures i per una juganera aposta per cameos amb molt de sentit.

Dir. David Trueba (Espanya, 2023). Estrena l’1 de novembre.

Thriller rabiós i amarat de suor, situat a la calorosa Andalusia dels anys 70, i que explica un relat de venjança en un context d'opressors i oprimits. Un 'Los Santos Inocentes' passat pel filtre del neo-western, que compta amb un protagonista en estat de gràcia: Víctor Clavijo interpreta el guarda de la finca d'un poderós terratinent, un home discret abocat a una espiral de violència. Dirigeix F. Javier Gutiérrez, autor de la molt reivindicable '3 días' (2008).

Dir. F. Javier Gutiérrez (Espanya, 2023). 100 min. Estrena l’1 de novembre.

Com parlar sobre el retrobament de dues persones que han viscut moments d'intimitat i que van emprendre camins oposats sense caure en la nostàlgia i el sentimentalisme? La cineasta coreana Celine Song dona la resposta amb aquesta preciosa pel·lícula que sap tocar les emocions amb subtilesa, que commou sense fer escarafalls, que parla del pas del temps i d'espines clavades, que són, sovint, les més doloroses.

Dir. Celine Song (Estats Units, 2023). 106 min. Estrena l’1 de novembre.

La Capitana Marvel de les pel·lis (Brie Larson) i la Ms. Marvel de la sèrie (Iman Vellani) sumen forces en l'aventura número 33 del MCU i la tercera de la Fase 5. En un context de cansament del públic, i amb previsions que diuen que podria ser l'estrena menys taquillera de l'univers Marvel, aquesta aventura assegura lleugeresa, diversió i representativitat femenina, amb un equip de superheroïnes disposades a salvar el món.

Dir. Nia DaCosta (Estats Units, 2023). 105 min. Estrena el 9 de novembre.

Enric Auquer interpreta Antoni Benaiges, un mestre de Mont-Roig del Camp que l'any 1935 va ser destinat a una escola rural, a un poblet de Burgos, on va implantar un mètode pioner per ensenyar a escriure als nens. Benaiges creia en la llibertat, però el context no acompanyava, i la Guerra Civil va acabar trencant el somni. Patricia Font dirigeix l'adaptació de la novel·la de Francesc Escribano, i Laia Costa posa la mirada contemporània d'uns fets que encara ressonen amb força.

Dir. Patrícia Font (Espanya, 2023). 110 min. Estrena el 10 de novembre.

L’èxit editorial d'‘Un amor’, de Sara Mesa, arriba al cinema de mans d'Isabel Coixet. Amb Laia Costa a la pell d'una dona en crisi que s'instal·la en un petit poble, la directora posa el focus en temes com la intimitat, el desig, la sexualitat o les relacions socials marcades per microagressions.

Dir. Isabel Coixet (Espanya, 2023). 129 min. Estrena el 10 de novembre.

La barcelonina Laura Ferrés es va revelar amb un premi a la Setmana de la Crítica del Festival de Canes amb el seu curt ‘Los desheredados’. Ara salta al llarg mantenint la seva veu molt personal amb una pel·lícula que juga amb els codis de la ficció i de la realitat, apostant per dues actrius no professionals per una mirada a vides corrents que deixa veure analogies potents entre passat i present. Un film amb l'aval d'haver passat pel Festival de Locarno.

Dir. Laura Ferrés (Espanya, 2023). 94 min. Estrena el 17 de novembre.

A la seva segona pel·lícula després de l'aplaudida 'Cerdita', la cineasta Carlota Pereda continua fent carrera en el cinema de terror, i compta amb tota una musa del gènere, Belén Rueda ('El orfanato', 'Los ojos de Julia'). Una faula terrorífica amb bruixes, homes-ocell, sessions d'espiritisme i una nena (estupenda Maia Zaitegi) convertida en la veritable protagonista d'un film que pica l'ull a clàssics de sèrie B.

Dir. Carlota Pereda (Espanya, 2023). 105 min. Estrena el 17 de novembre.

Després de ser carn de mem pel nas prostètic que llueix a la pel·lícula, Bradley Cooper estrena ja el biopic que ha dirigit i protagonitza sobre el músic Leonard Bernstein. Eternament recordat per les seves composicions per 'West Side Story', la seva figura és recordada a 'Maestro', posant èmfasi en la relació amb la seva dona (que interpreta Carey Mulligan) i en les seves contradiccions íntimes. Una nova demostració, després d''Ha nacido una estrella', del talent darrere la càmera de Cooper.

Dir. Bradley Cooper (Estats Units, 2023). 129 min. Estrena el 22 de novembre.

A 'La lengua en pedazos', el dramaturg Juan Mayorga es basava en 'El libro de la vida', de Teresa de Jesús, per oferir un combat teològic, però també polític i personal, de la santa amb un inquisidor que posa en dubte les visions divines de Teresa. L'obra teatral arriba ara al cinema, amb la mirada de la directora Paula Ortiz ('La novia') i amb dues actrius enormes, Blanca Portillo i Greta Fernández, a la pell de la protagonista en dues etapes vitals diferents.

Dir. Paula Ortiz (Espanya, 2023). 100 min. Estrena el 24 de novembre.

"El meu destí és la grandesa", diu el protagonista en un moment de 'Napoleón'. I el cineasta Ridley Scott s'ho pren al peu de la lletra per oferir una espectacular mirada a la figura d'un personatge històric que pren una nova dimensió amb la interpretació de Joaquin Phoenix. Batalles i èpica combinades amb moments de la intimitat de l'emperador i la seva amant Josefina (Vanessa Kirby) en una superproducció com les d'abans.

Dir. Ridley Scott (Estats Units, 2023). 147 min. Estrena el 24 de novembre.