Carla Vall: “Sent una bona nena no estàs protegida. Estàs protegida sent una dona forta”

Per Rita Roig

Les violències digitals passen a internet, però se sancionen als tribunals. Encara que puguin passar més desapercebudes, el sistema jurídic està preparat per a condemnar-les i protegir les víctimes. En parlem amb l’advocada penalista i criminòloga Carla Vall, que en la seva trajectòria laboral ha treballat per fer front a les violències masclistes. Parlem amb ella amb motiu de la campanya del 25 N del Departament d'Igualtat i Feminisme de la Generalitat de Catalunya en contra de les violències masclistes en l'àmbit digital.

Què és una violència masclista digital?

Les violències masclistes digitals són aquelles violències que necessiten internet i dispositius tecnològics per fer efecte. Una diferència amb el que seria el món 1.0 és que es poden reproduir més fàcilment. Per exemple, si en el món offline tu pateixes una violència, és més fàcil que es produeixi una única vegada, però davant de delictes tecnològics és molt més probable que es vagi replicant una vegada i una altra i que, a més a més, no puguis acabar esborrant del tot el rastre d'aquest delicte. En una violència digital la reparació és bastant més complexa. 

Quin marc legal tenen les violències digitals?

En els últims anys hi ha hagut molts canvis legislatius. La Llei del Només sí és sí, per exemple, contempla molt la dimensió de la violència sexual digital i la persecució de delictes que es donen específicament a les xarxes. I la mateixa llei catalana dona una nova dimensió a aquestes violències. 

Quines són les violències digitals més freqüents? 

Què ens crida l'atenció avui en dia? En les dones més joves, un nivell de control absolutíssim sobretot en relacions de parella. S’han vist coses de l’estil de "posa la càmera durant tota la nit perquè jo vull comprovar que estàs dormint sola a casa". Passa en parelles joves, perquè viuen separats, però el món digital facilita la continuïtat d’aquestes violències des de primera hora del matí (per exemple, “ensenya’m quina roba portes”) o els clàssics i atemporals “comparteix-me la ubicació”. Després també trobem tot el camp de la sextorsió: delictes que es fan utilitzant la vergonya social de les dones per escarnir-les, per coaccionar-les. Al final, l’arribada d’internet ha fet que amb molt poc esforç tu puguis obtenir molta informació i que aquesta informació tu la facis servir per controlar. És a dir, el mateix nivell de control sense tecnologies és impossible. 

"Les violències digitals col·lideixen amb uns codis socials sobre la sexualitat de les dones"

Què podem fer per combatre aquest control? Es poden penar en l'àmbit legal?

La majoria de les situacions que estic descrivint, de control moral, són delictes contra la integritat moral de la víctima, que acaba actuant per no provocar el seu agressor i que la situació no vagi a pitjor. Un entrebanc que ens trobem és que, a vegades, tenim aquestes situacions de control romantitzades. Però, d'altra banda, penso que les joves són molt l'antídot de tot això. Tenim una generació de dones joves més ancorades a l'esquerra i més feministes que mai! Ara bé, tenen un problema, que és que es troben amb la situació oposada en el sector masculí, on les generacions que pugen són més masclistes i reaccionàries. Aquí hi ha una problemàtica que fa que es manifesti en forma de violència. En molts casos, ells no poden establir relacions igualitàries. El que volen són situacions de subjugació.

I el sistema legal està sensibilitzat, respecte a aquestes violències? 

Les persones que vam néixer sense accés a internet tenim una bretxa generacional molt important respecte a aquelles persones que han crescut sent fotografiades i penjades a les xarxes. Les persones més adultes poden pensar que el que passa a les xarxes és menys real, però és un error, perquè pels joves, l’accés a internet forma part de la seva identitat, del seu dia a dia i aquest tipus d'agressions provoquen lesions molt i molt grans. A part tenim una problemàtica: moltes de les violències digitals col·lideixen amb uns codis socials sobre la sexualitat de les dones, sobre com ens hem de comportar. La norma social ens diu que si incomplim aquests codis ens hem posat en risc de manera voluntària. I clar, els jutges, els fiscals iels advocats vivim en aquesta mateixa societat, i traslladem aquests judicis socials a la pràctica legal. Als tribunals he sentit més d’una vegada comentaris de l’estil “per què li va enviar aquestes fotografies a aquelles hores de la nit?”. És clar, si una dona no hagués enviat fotografies no hi hauria delicte de sextorsió. Però si no hagués nascut, doncs tampoc existiria el delicte, no? La realitat és que les dones existim i tenim una vida que hem de desplegar, dins de la qual hi ha la llibertat sexual, que tenim dret a practicar, en l’àmbit físic i digital. Encara que socialment pesi l’argumentari d'“aquesta és una fresca” per sobre del d'“aquest és un cabró” hem de lluitar perquè la sanció social i la jurídica condemnin el delicte. 

Tenim una generació de dones joves més ancorades a l'esquerra i més feministes que mai!

Aquesta sanció social pot dur a les dones a no denunciar. 

Sí, la vergonya fa que, moltes vegades, les víctimes sentin que és millor deixar-ho passar que no confrontar-ho. Pensen que serà pitjor, però tot això remet a la norma social que et diu “si et portes bé, no t’atacaran”. Però sabem que és mentida! Sent una bona nena no estàs protegida. Estàs protegida sent una dona forta. Una de les claus per entendre la violència digital és pensar que és una violència molt sexuada, perquè la sexualitat és una manera específica de violència contra les dones, a ells no els afecta. El necessita la sanció social que hi ha respecte a nosaltres pel fet d'haver tingut pràctiques sexuals, encara que siguin falses, encara que no hagin existit, com en els casos del deepfake. Per això existeix aquesta vergonya.

Quin paper hi juga, aquí, l’anonimat a internet? Creus que hauria de desaparèixer?

Hi he reflexionat molt i he tingut moltes posicions amb relació a l'anonimat a internet. Però és que és un espai de violència tan bèstia contra les dones que penso que hauria d'existir l'obligació de dir: “mira, sota aquest perfil hi soc jo”. Fins i tot podria haver-hi l'opció que públicament fossis anònim, però que, si es fes un requeriment judicial, es pogués conèixer la identitat rere un perfil. Hi ha situacions que són summament greus, que expulsen les dones de les xarxes i això no s’hauria de permetre.

*Si alguna vegada et trobes en una situació de violència masclista, o en veus una al teu voltant, no estàs sol/a. Pots trucar gratuïtament i de manera confidencial al 900 900 120, o al 112 si és una emergència. – Departament d'Igualtat i Feminisme de la Generalitat de Catalunya