[title]
1. Espanta! La Sagrada Família és com un d'aquells monstres primordials de Lovecraft, dels que impactaven a la terra després de creuar estranys eons de foscor i temps: per la seva grandària i la silueta la semblança amb el temple és obvi. Però hi ha una altra similitud: el pudent alè dels déus foscos contaminava i transformava qualsevol cosa que se'ls posés a tir, fos donzella, canari o mosso. I una cosa semblant passa en aquest barri: l'influx del pastitx gaudinià ha determinat una oferta de restauració, mam i teca molt arrossegada, feta a mida per escurar la xavalla de les butxaques dels guiris: fregits i 'fast-food' nauseabunds, samarretes de tot a cent. SF són les inicials de Sci-fi, i aquesta construcció, entre boteruda i punxeguda, s'hi ajusta. Ciència ficció terrorífica i distòpica. Ja cap al 2008, uns que es diuen Time Out Barcelona es preguntaven si calia enderrocar-la!
2. L'entitat té una aura que vincla els límits de la realitat. No exagero: intenteu circular pel fastuós carril bici que envolta la façana que mira a Besós. No podreu. Entreu en una prima capa de realitat paral·lela on l'únic que rebreu a canvi de les vostres educades –i ajustades a llei– timbrades seran mirades de desconeixement o sorpresa (sovint dels japonesos) o de menyspreu siderals (la resta). Qualsevol turista fent el badoc així per la calçada quedaria esclafat com els xiclets de la Plaça de Sant Jaume al minut dos.
3. Ha fet 135 anys de vacances fiscals. Ens ha buidat la butxaca durant quasi un segle i mig. Barceloní, pensa en la pasta gansa que et costa pagar l'IBI trimestral del teu piset de 65 m2. Bé, ara sembla que ens haguem de fuetejar d'alegria perquè s'ha arribat l'acord de pagar 36 milions en deu anys. La xocolata del lloro, si tenim en compte que recapten 50 milions anuals, gràcies als 12.000 visitants diaris, 4,5 anuals. El seu regne no és d'aquest món, però la pasta gansa que en treuen, sí!
4. Falseja el seu propòsit inicial. O com diuen els moderns, és un 'fake'. Gaudí va deixar esbossat un temple que volia que fos perfecte, alhora que harmònic i estètic. I ara mireu aquesta mona de Pasqua que sobreeixeix per totes bandes i digueu-me que perseguia això. Cada nova adició és un despropòsit; la Façana de la Glòria, per exemple. Sembla que l'arquitecte hi hagi enganxat un tros de tanatori brutalista sense voler, o que Tim Burton faci pre-producció del reboot de 'Batman' al carrer Mallorca. O l'entrada de la discoteca 'sadomasso' més gran del món. De fet m'encanta el mur, és idoni per a un thriller 'gay leather' amb un jove Al Pacino amb gorra de cuir, però no pas com a església.
5. Se'ns menjarà. Com qui no vol 'La Cosa' (de John Carpenter) la SF s'expansiona sense límits i sense control a la més mínima oportunitat. Quan van descobrir la Façana de la Glòria, el 2007, va haver-hi la sorpresa que vuit columnes envaïen la vorera entre 20 i 50 centímetres. El mateix passa amb la capella del carrer Provença, que, oh, sorpresa, mossega 60 centímetres més dels que li pertoquen. De fet, l'única cosa que mola d'anar a Sagrada Família és que tens a mà aquests restaurants. 'Oju' si hi passeu per davant, que potser mossega!
