[title]
El pop bonhomiós i èpic de Coldplay ha enlluernat els 50.000 assistents al primer concert que els britànics duran a terme al recinte amb més capacitat de la ciutat. Ningú abans havia aconseguit omplir quatre estadis olímpics de Barcelona en nits consecutives, i pocs haguessin apostat perquè seria precisament aquesta banda d'aspecte i caràcter impol·lut qui ho aconseguiria quan va publicar el seu primer àlbum, 'Parachutes'. Llavors molts van veure en ells els nous messies de l'indie quan finalment s'han convertit en els nous reis dels estadis.
Entre aquell primer disc fins al 'Music of the spheres' que els ha portat a una gira mastodòntica que va començar el març del 2022 a Costa Rica i acabarà el novembre del 2023 a Indonèsia, han passat dues dècades. És ben probable que en el camí hagin perdut els seguidors primigenis, però a canvi de convertir-se en una de les bandes més massives del planeta. La fórmula de melodies ampul·loses, cors èpics i un missatge reconfortant, juntament amb un sentit exuberant de l'espectacle, ha quallat en un públic que també inclou les generacions més joves. No és poca cosa.
Després de les actuacions de les Hinds i els escocesos Chvrches –els teloners en aquesta primera data (a les dues últimes Ona Mafalda substituirà la banda madrilenya)–, l'atenció s'ha concentrat en els videowalls circulars on es projectaven vídeos de merchandising del grup, que s'alternaven amb els projectes ecològics (des de la reforestació a Yellowstone fins a la rehabilitació de vida silvestre a Zimbabue) que financen parcialment les entrades, missatges que animaven a fer servir les bicis disponibles per recarregar l'energia que es farà servir al C-stage del pròxim concert i un rànquing dels països que retornen més les polseres que s'entreguen a l'entrada del recinte perquè el públic interactuï al concert (per si us ho preguntàveu, de moment guanya Buenos Aires).
La gent tenia ganes de gresca perquè just abans que comencés el xou s'ha improvisat una onada que ha donat diverses voltes a l'estadi, demostrant, potser, que la participació analògica i espontània encara continua tenint la seva gràcia. Hi havia nervis per veure l'inici, però el públic encara s'ha hagut d'esperar una mica més, quan, poc després de les 21.30, un noi i una noia han presentat la banda i han anunciat un curtmetratge que explica com i per què han aconseguit que 'Music of the spheres' sigui una gira sostenible i en quins projectes ecològics participa (ni una paraula escrita o dita en català, per cert).
No s'hi posen per poc, Coldplay. Tot és a gran escala, fins i tot el concepte del xou, organitzat en quatre actes: planetes, llunes, estrelles i casa. El tret de sortida l'ha donat 'High power' i als primers compassos ja s'ha vist perquè serveixen les polseres, que han convertit l'estadi en un mar de lluentons de colors. No han trigat a aparèixer tampoc les fonts de confeti, els globus gegants perquè el públic hi jugui, les flamarades i els làser.
Chris Martin és el gendre perfecte i un mestre de cerimònies hipermotivat que xala amb la comunicació amb l'audiència: ha fet cantar i ballar el públic (a qui s'hi ha adreçat en un espanyol força apanyat), ha fet pujar una noia per dedicar-li una cançó a la seva mare, i ha demanat, entre d'altres coses, que el públic aixequés "les mans boniques cap al cel".
Després baixar les revolucions amb 'The scientist', els anglesos han desfermat l'eufòria amb 'Viva la vida'. A 'Yellow' ho han tenyit tot de groc, s'han posat rockers a 'People of the pride', i han muntat una disco amb el tram que ha anat de 'The lightclub' a 'My universe', el tema que comparteixen amb BTS. Faltava alguna cosa? Focs d'artifici, amb què han acompanyat 'Sky full of stars'.
Fora de carta ha arribat un homenatge improvisat a Tina Turner, morta avui i a qui Chris Martin ja havia dedicat el concert en la primera part del xou, amb una versió de 'Proud Mary', així com l'actuació de diversos membres dels Gipsy Kings, que sense leds ni confeti ha fet vibrar els dos himnes que són 'Bamboleo' i 'Volare'. La traca final ha vingut amb 'BiUtyful' a l'estil 'Everything, everywhere all at once': focs d'artifici, confeti, les polseres il·luminades, un cartell que animava a 'Believe in love' i fins i tot una 'luni 'fent els cors al Chris Martin.
Entre l'experiència immersiva, la sessió de 'mindfulness' i l'espectacle de masses de tota la vida, el cert és que la banda ofereix un xou dissenyat i executat mil·limètricament perquè tothom que hagi pagat l'entrada passi una nit fantàstica. I m'aventuraria a dir que cap fan del grup ha sortit decebut avui sinó amb un bon xut d'adrenalina col·lectiu de Coldplay.
